Xavier Humet: “A Valldoreix tenim solars d’equipaments disponibles que es poden utilitzar per fer habitatge protegit”

Fotos: Jordi Pascual

El presidenciable de Guanyem Valldoreix, candidatura en què participen CUP-PC, ERC-MES, Sant Cugat en Comú, Gent per Valldoreix i l’Associació de Veïns Progressistes amb el suport de Podem i Mou-te, explica quines són les prioritats de la seva proposta política així com el camí que s’ha seguit per arribar a un acord ampli com l’aconseguit. Aquesta és la cinquena de les entrevistes a presidenciables a l’EMD de Valldoreix.

Per què el PSC no participa a Guanyem Valldoreix?

– La proposta va néixer de l’Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix. Van fer una crida a una sèrie de grups polítics i associacions veïnals molt descontents en l’actual situació del govern de Valldoreix. En un principi es convida tots els que formem part de la candidatura a unes reunions. Inicialment hi venia el PSC i Mou-te. Finalment ens hem quedat els que som. Han estat mesos de negociacions i de definir un programa.

Quan vam començar a treballar, encara no havia succeït l’1 d’octubre del 2017, que va marcar l’actuació dels partits que hi participen. El PSC va venir a dues reunions i ja no hi va venir més. La nostra sorpresa va ser la nota de premsa en què deien que no es comptava amb ells. Nosaltres vam dir que acceptàvem qualsevol persona per buscar l’acord de programa sempre i que com a agrupació local del PSC fessin una declaració en contra de l’aplicació del 155. Potser era posar-los entre l’espassa i la paret. És una llàstima perquè a nivell de programari hi ha moltes coses en què serem coincidents. Si hem de compartir govern o negociar de segur que ho podrem fer.

Si el context nacional va marcar tant els inicis, fins a quin punt és rellevant ara en la candidatura?

– Només va marcar la relació amb el PSC perquè era important. Ara ja no ha de marcar. Tenim un programa per canviar Valldoreix.

A Gent per Valldoreix també hi va haver debat. Alguns dels membres diuen que es va partir l’associació i, de fet, una d’elles ara és la presidenciable del PSC. Com ho heu viscut?

– Des de fora. La gent que representava Gent per Valldoreix en les converses ens anava explicant. Un dia van decidir que venien amb la candidatura.

Hi va haver algun pacte concret perquè prenguessin la decisió?

– L’objectiu comú és canviar l’actual govern de Valldoreix. Si sumàvem seríem capaços de fer-ho.

Els partits s’han unit per proposar el presidenciable però van separats a les municipals, de tal manera que les vocalies dependran dels resultats per separat de cada partit. Això no pot provocar tenir-te de president però sense majoria?

– No seria la primera vegada que passa a Valldoreix. El sistema és així. El pacte d’agrupar forces és molt bo per a la política però nosaltres no podem obligar als partits de Sant Cugat a unir-se a nivell municipal.

Si us quedeu amb el president però en minoria, què fareu?

– Ja ens ho trobarem. Estic segur que millorarem resultats i, per tant, passar dels tres vocals que ara tenen CUP-PC i ERC-MES per tenir-ne quatre. Amb la presidència ja tindrem possibilitats de formar govern amb una certa estabilitat. Si cal pactar amb altres representants, ho farem.

Amb qui sí i amb qui no?

– Si surt el PP, serà difícil. Depèn de qui representi Junts per Valldoreix potser podem pactar algunes coses perquè Susana Herrada ho ha demostrat durant l’any que ha estat de presidenta accidental. Amb la representant del PSC serà fàcil tenint en compte els eixos programàtics. Ciutadans és una sorpresa perquè porta unes directius d’actuació molt diferents a les que seguia la primera representant.

Heu impugnat diverses candidatures per com s’havia conformat la llista. Per què?

– És una qüestió de forma i d’ordre. Hi ha una normativa que diu que a les EMDs hi ha d’haver un candidat i un suplent. Hi havia partits amb un candidat i vuit suplents, alguns sense suplents... Tenir una llista amb vuit suplents és desproporcionat. Amb el temps suficient perquè la Junta Electoral demanés la rectificació, vam presentar la impugnació. No ha estat cap estratègia per interès sinó perquè totes les paperetes siguin iguals. És inversemblant que la gent desconegui les regles del joc.

Parlem de propostes. Robatoris i seguretat.

– Ens en preocupem però no és el tema estrella. Quan Josep Puig es va presentar fa vuit anys el seu tema estrella va ser aquest. Ara hi torna a haver molta inseguretat tot i que ha baixat un 50% després del dispositiu dels Mossos i la Policia Local. Sempre hi ha hagut lladres i mala gent, forma part de la història de la humanitat. Si hi ha inseguretat reclamarem patrullatge i insistirem la comunicació entre veïns, compartir sistemes d’alarmes, llums, detecció... Quan coneixes els veïns, et sents més acompanyat i més segur. Això no vol dir que no puguin entrar a robar, llavors has de tenir una bona assegurança.

L’EMD no té competència de seguretat, per tant, ha de demanar a l’Ajuntament si fa referència a la Policia Local i a la Generalitat si és de Mossos.

– La seguretat de les persones i de les propietats depenen dels Mossos. La Policia Local ajuda a fer patrullatges. El que no podem dir és que amb el pressupost de Valldoreix contractarem agents, això ho haurem de parlar amb la Policia Local i Mossos. Sí podem aportar un nou agent cívic, per exemple. És un tema que cal parlar molt.

Càmeres, drons, robots... Què penses de les solucions tecnològiques?

– Fins que no ho tinguem operatiu i amb resultats, és fum. El robot és absurd. És un tema electoralista. Fa mesos que es diu que posaran càmeres. No ens hi oposarem però que les posin tenint en compte que algú ha de donar l’alarma si es detecta una matrícula.

I les reunions amb veïns?

– No està malament. Que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra donin consells als veïns és positiu i ho seguirem fent si som al govern. La gent se sent més acompanyada i segura.

En diversos parlaments i declaracions t’has referit a l’“austeritat de la gestió”. Què fa mal l’EMD?

– Potser és un terme associat a l’època de les retallades però no va per aquí. Quan he d’ordenar un espai com la plaça del davant de l’EMD, el govern actual es gasta quasi mig milió d’euros però amb 100.000 ho podríem tenir fet sense tanta parafernàlia. No ens podem gastar tants diners mentre les infraestructures de la Colònia de Montserrat necessiten millores. Quan parlo d’austeritat vull dir racionalització de la despesa.

Habitatge. Proposeu la construcció d’habitatge de protecció oficial. Com es fa a Valldoreix?

– Parlarem amb Promusa per intentar que disposin de terrenys per fer habitatge. La decisió final no serà nostra. A Valldoreix també tenim solars d’equipaments disponibles que es poden utilitzar per fer habitatge protegit amb un model de cessió d’ús i cooperatives d’habitatge. Cal unes condicions d’entrada, de sortida i de revisió de la gent que ocupa un habitatge públic de lloguer. No pot ser que algú amb més de 50.000 euros d’ingressos anuals segueixis en un habitatge públic.

Com es fa sense alterar el model territorial?

– Amb una parcel·la de 500 metres, són construïbles 450 sobre rasant. Amb això es poden fer vuit habitatges per a gent jove o cinc més grans. És el mateix model urbanístic, s’adapta al model de bloc unifamiliar amb jardí. No farem pisos ni cal fer-los.

Feu altres propostes: cohousing, dividir habitatges...

– El cohousing és un model anglosaxó que contempla serveis compartits pensant en la gent gran. L’EMD ho pot facilitar a privats.

Fora de l’habitatge protegit podem regularitzar situacions de persones que tenen part de la casa habitada pels fills, els pares o altra gent. Hem d’aconseguir que puguin llogar-ho. A més, si és gent gran, llogar algú perquè visqui a la planta de dalt també aporta acompanyament S’ha de fer sense dividir la propietat horitzontal perquè això seria un crit d’alerta per als que no volem especulació.

Es pot encabir habitatge de protecció oficial a la Centralitat?

– La proposta de Centralitat de cuando éramos ricos està al calaix i oblidada. Intentar fer 20.000 metres quadrats amb un promotor que posés milions sobre la taula per acabar explotant el seu supermercat avui ja no es dona. Hem de tocar de peus a terra i fer una centralitat cultural. S’ha de consensuar. Hem de pensar a 15 o 20 anys. No podem dissenyar el futur pensant en la nostra cadira d’aquí a 4 anys.

Quines són les vostres propostes?

– Concentrar les activitats culturals, tenir un centre de dia, aconseguir una residència pública per a la gent gran. Tot això potser sí té cabuda. Cal pactar-ho amb una majoria àmplia.

Participació. Proposeu reactivar el Consell de la Vila. Tal com existia o millorant-lo d’alguna manera?

– El reactivarem i fonamentarem la participació a través d’aquest i les seves sectorials. S’ha d’obrir a tothom qui vulgui participar.

Quines sectorials?

– Algunes que ja funcionen, com medi ambient i educació, i d’altres que en farem, com seguretat i les que proposi la gent. El govern haurà d’acudir al Consell de la Vila per escoltar. La participació ha d’emanar de d’allà.

Per tant, és un òrgan consultiu?

– Les decisions de govern les ha de prendre el govern i el Consell de la Vila ha de recollir la voluntat de les associacions.

No hi haurà cap decisió vinculant?

– Si ho fos, què seria un govern paral·lel? Quan hi hagi una majoria al Consell de la Vila, el govern l’haurà d’escoltar.

Què penses de la posada en marxa dels pressupostos participatius?

– Són molt millorables. S’han escoltat les propostes de la gent però s’ha d’estudiar com es fa el filtratge. Nosaltres també ho farem però emanarà del Consell de la Vila i les sectorials.

I del procés de l’avinguda del Baixador?

– Per riure, no et pot plantejar la participació demanant a cada veí com vol que sigui el seu carrer. El carrer és públic i de tots, s’ha de plantejar a vista d’ocell. En la recollida de propostes es preveia un tram amb carril bici però al següent no perquè hi ha pujada. Hi ha coses que no es poden plantejar així. L’avinguda ha de ser una via lenta que ens ha d’ajudar a solucionar la mobilitat de l’entorn.

Quines altres mesures de mobilitat s’han de prendre?

– Cal educació. Hi ha poc respecte per la resta. S’ha de començar a treballar des de les escoles. Mentrestant cal posar elements dissuasoris com ressalts, cartells que indiquen a quina velocitat vas... Volem una mobilitat lenta i potenciar el transport en bicicleta.

Valldoreix té una orografia difícil...

– Però es poden fer servir bicicletes elèctriques. Hem de potenciar aquest tipus de desplaçament sent conscients que no tots es poden substituir per aquest model.

Escola de Música. Edifici propi, polivalent, ampliació..?

– S’ha d’ampliar perquè ho necessita. És una bona escola. No podem dir que farem un edifici únicament per a l’Escola de Música. Cal estudiar la polivalència dels espais. L’escola està oberta per la tarda i fins a les 9-10 del vespre però la resta del temps no té quasi ús. Hem de compatibilitzar els usos amb altres activitats, tallers...

L’ampliació és amb un edifici al costat del Garden?

– Ja toca però dependrà d’un Pla d’Equipaments que s’ha de redissenyar. Les escoles estan a la zona del Mas Roig així que ja està bé tenir una centralitat vinculada a l’ensenyament a aquella zona.

Milles o Milles Femenines?

– Femenines, segur el nom. Personalment, no tinc tan clar que no puguin córrer els homes. Ara bé, el que ha passat ha estat un tema de gestió. És cert que ara corre més gent però hem perdut l’element reivindicatiu.

Què es pot fer a Can Monmany?

– Un llibre blanc, és a dir, una diagnosi de quin n’és l’estat. Ara per ara no paren de passar per davant nostre pressupostos per a la reparació de cobertes. Però ens cal saber la diagnosi total. Hem de parlar amb Sant Cugat, amb qui tenim la propietat, però tenint en compte que el projecte pot anar més enllà. Posats a imaginar, podria haver una escola de tècnics relacionats amb l’agricultura. Aquestes propostes no es poden fer sense saber què tenim a Can Monmany i quina despesa suposarà. Sinó se’ns caurà malgrat anar reparant cobertes.

Canviareu alguna cosa del conveni entre l’EMD i l’Ajuntament?

– Les competències més importants que no tenim són la seguretat, l’assistència social, les biblioteques i la neteja. Parlarem de tot per millorar-lo. L’objectiu és atendre millor la gent.

No demanareu cap competència nova?

– Ho parlarem perquè, per exemple, en temes d’assistència social la gent ha d’anar a Sant Cugat a moure papers. Hem de poder fer una petita oficina a l’EMD. En quant a escombraries, tot i dependre de Sant Cugat, tenim sistema propi porta a porta, que s’hauria d’estendre a tot el municipi.

Notícies relacionades