Tres entitats veïnals demanen que s’aparti el cap d’Urbanisme de l’EMD

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En una carta conjunta de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, l’Associació de Veïns de la Colònia Montserrat i l’Associació de Veïns de l’avinguda Baixador de Valldoreix i carrers Adjacents els representants de totes tres entitats fan una crítica a l’àrea d’Urbanisme de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), acusant el seu cap tècnic de falta d’empatia, de discrecionalitat, d’errors greus i d’il·legalitats. Tot i que a l’escrit no ho demanen explícitament, membres de les juntes d’aquestes entitats diuen a elCugatenc que el govern valldoreixenc hauria d’activar els mecanismes per apartar el funcionari del seu lloc ja que consideren que no fa correctament la seva feina.

El tècnic ha rebutjar fer declaracions al diari tot argumentant que la seva condició de tècnic no li permet parlar amb la premsa. Alhora, el president Josep Puig, de qui depèn políticament l’àrea d’Urbanisme, també ha desestimat fer declaracions a aquest diari. Tot i això, al darrer Ple ordinari va llegir un comunicat en què es denuncia un atac amb pintura a la casa del tècnic en qüestió: “Des d’aquest plenari prenem el ferm compromís de no tornar a fer esment del nom i cognoms de cap càrrec, ja sigui tècnic o polític, d’aquesta administració. Aquesta mesura l’adoptem per tal d’evitar escarnis i assetjaments públics als treballadors de l’EMD de Valldoreix, ja sigui d’acte, de paraula o a través d’escrits en premsa o a les xarxes socials”.

Les entitats comencen la carta condemnant el vandalisme en genèric ja que, diuen, no està clar que l’atac anés dirigit només a la casa del cap d’Urbanisme, tot dient que també es va llençar pintura sobre cotxes i senyals. “No hauríem d’anar contra ningú però és el resultat de molts anys de manca d’empatia”, asseguren des de l’Associació de Veïns de l’avinguda Baixador, que recorda que l’origen de la reivindicació ha estat de l’Associació de Propietaris i Veïns, “ens hem sumat al carro per necessitat i hem vingut per quedar-nos”.

L’origen de les crítiques

El passat 20 d’octubre la vicepresidenta de l’Associació de Propietaris i Veïns, Neus José, va publicar l’article Les pomes podrides al TOT Sant Cugat, un escrit on, partint de les obres de reurbanització del tram comercial de la rambla Jacint Verdaguer, fan una crítica al tècnic d’Urbanisme per no respectar el gual de la seu de l’entitat, una situació solucionada –diuen– pel president Puig. Arran d’aquest cas, José apuntava a tècnics i polítics de govern i de l’oposició perquè consideren que embruten el prestigi de l’EMD: “Convido als partits polítics que reflexionin sobre la quantitat de pomes podrides que tenen a les seves files”.

Aquest escrit va ser respost per Puig amb una carta al mateix diari: “Aquesta associació criticava de manera desmesurada i insultant les actuacions dels serveis tècnics de la Casa de la Vila i, paral·lelament, posava en dubte la gestió política que s'està duent a terme amb els diferents projectes i obres que s'estan executant a Valldoreix el dia d'avui”. Tot dient que l’escrit de José era una falta de respecte, el president demanava una rectificació. S’obria així una mica més l’esquerda entre l’EMD i l’entitat veïnal, el que va permetre que finalment les associacions del Baixador i de la Colònia Montserrat se sumessin a la protesta.

Cal tenir en compte, d’una banda, que l’avinguda Baixador fa anys que resta a l’espera de la urbanització, des que al 2015 es van acabar d’enretirar les torres d’alta tensió. Amb preocupació veïnal pel cost de les contribucions especials, un debat entre l’EMD i l’Ajuntament per com repartir-se el cost de l’actuació i un no-atorgament de llicències fins que s’urbanitzi l’avinguda, el descontent veïnal no ha parat de créixer durant els darrers anys, empenyent el veïnat a crear l’entitat i a buscar advocats per intentar desencallar la situació, alhora que demanant mesures per a la provisionalitat d’un carrer que no està pavimentat.

D’altra, la Colònia Montserrat està sotmesa a un canvi de parer urbanístic que afecta a l’alineació de les cases i, en conseqüència, a l’expropiació d’una part de les parcel·les per ajustar el carrer Moreneta de Montserrat al planejament. Ja al 2013 va haver un projecte de modificació urbanística per regularitzar el barri que preveia intentar reduir l’amplada del carrer al Pla General Metropolità per afectar menys cases. En qualsevol cas, fins el moment, advertia l’entitat veïnal, s’havia dit que els habitatges afectats eren a la banda esquerra del carrer. Al 2017, però, l’atorgament d’una llicència d’obres va obligar un habitatge de la banda dreta a retrocedir el seu mur, evidenciant un canvi de criteri que preocupa el veïnat i genera greuges comparatius entre veïns, ja que molts de la banda esquerra no havien fet obres de manteniment dels murs esperant l’expropiació.

Descontent general amb l’àrea d’Urbanisme

Partint dels seus casos particulars, les entitats acusen el tècnic d’Urbanisme de manca d’empatia i al govern de no buscar solucions que permetin superar els esculls. També parlen de discrecionalitat tot dient que el no-atorgament de llicències a l’avinguda Baixador no s’ha aplicat en una de les parcel·les, que sí ha obtingut llicència, així com posant d’exemple el canvi de parer a la Colònia Montserrat.

Les entitats apunten a un error del tècnic per haver permès l’enderroc d’una construcció catalogada a la rambla Jacint Verdaguer, concretament l’accés a un garatge que estava protegir. Finalment també fan referència a la instal·lació d’una pèrgola a la casa del tècnic sense haver demanat permís per fer-ho. Pots veure la carta completa a continuació:

L’oposició d’esquerres marca distància

Lluc Cahís, vocal d’ERC-MES, primer partit de l’oposició marca distància respecte a la carta de les entitats i defensa que els tècnics no han de ser a la palestra pública. Per això fa suport al president en el manifest llegit al Ple tot i que recorda que la responsabilitat s’ha d’exigir als polítics i, en aquest cas, a Puig com a responsable d’Urbanisme o al conjunt del govern. “No veig presumptes corrupteles”, defensa el vocal republicà, “les irregularitats del passat les arrosseguem al present però en aquest cas confio en l’arquitecte perquè n’hem pogut parlar”.

Ferran Margineda, vocal de la CUP-PC, es pregunta si les entitats veïnals realment tenen proves de les presumptes irregularitats que apunten a l’escrit i, si és així, les anima a demanar un informe al nou secretari-interventor o bé, si cal, presentar una denúncia. “Sobre aquestes actuacions recordo que tenia l’aval de l’anterior secretaria interventora la qual sempre he considerat del tot honorable”, apunta en referència a les crítiques per discrecionalitat, “tot són qüestions que si van acompanyades de proves, es poden dur també al ple, a l’audiència o via instància, però fent-ho, ataquen al responsable polític d’urbanisme, en Puig, amb el qual tenen cert grau d’afinitat”. El cupaire lamenta l’escarni públic al tècnic i critica que el govern s’escudi en ell quan rep algunes crítiques d’aquest àmbit.

Finalment, Susanna Casta, vocal del PSC, diferencia les reivindicacions de l’avinguda Baixador i la Colònia Montserrat, que considera lícites i històriques, de la resta d’assumptes apuntats a l’escrit de les entitats. Lamenta que la primera carta de José es fes en nom d’una entitat veïnal perquè considera que no tots els seus socis estan d’acord amb el to emprat. La vocal socialista fa una crida a l’educació i l’elegància en la crítica i recorda que les crítiques a l’àrea d’Urbanisme ho són en realitat al president Puig, responsable polític de l’àrea.

Ciutadans demana més recursos humans i escolta del govern

José Miguel García, vocal de Ciutadans, es desmarca de la resta de partits per dir que realment hi ha un problema perquè la seva formació ha rebut diverses queixes sobre l’àmbit d’Urbanisme: “No entenc que el president Puig tregui raó a les entitats veïnals perquè la seva feina és escoltar, demanar explicacions i buscar solucions”. Sense entrar a fer una anàlisi de qui és responsable de les situacions apuntades per les entitats –“sense informació de fons és difícil valorar-ho”, diu–, apunta que el tècnic té molta feina i aquesta sobrecàrrega pot ser una part del problema, motiu pel qual demana reforçar els recursos humans.

Notícies relacionades