El presumpte 3% passa de puntetes per Valldoreix

Fotos: Jordi Pascual i Susanna Casta

Susanna Casta i Jordi Pascual | Al 2006 l’Ajuntament va fer un concurs públic per urbanitzar la Bòbila - la Serreta, una actuació que es va adjudicar a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Six i Benjumea per 3,1 milions d’euros. Al 2008, però, es va tornar a licitar el mateix contracte ja que les dues empreses van incomplir clàusules que es derivaven de la licitació del 2006. Aquest cop l’obra quedava dividida en un contracte amb CIC3 (Catalana de Inversión y Construcción Tres) per més de 900.000 euros i la UTE formada per Mecanotubo i Api Movilidad per prop de 2,8 milions. Segons va publicar El País la setmana passada, les dues participants de la UTE del segon concurs van fer posteriorment quatre donacions a les fundacions vinculades a Convergència CatDem i Fòrum Barcelona per un total de 69.000 euros, és a dir, un 2,8% del valor de l’obra. S’obre, així, un nou indici del presumpte finançament irregular del partit.

Aquests indicis de finançament irregular de Convergència tenen una peculiaritat respecte als altres, són els únics que es donen en territori de Valldoreix i, per tant, hi participa tant l’Ajuntament com l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). A més, es van produir en una època en què les forces polítiques que governaven a la vila i al municipi eren diferents amb una tensió creixent en molts dels assumptes que tocaven el límit de les competències assignades a cada administració. La llavors presidenta de l’EMD per la Candidatura de Progrés i Catalanista, Montserrat Turu, explica que les obres no podien començar sense la seva autorització però la tensió amb Sant Cugat i la pressió, diu, de l’Ajuntament i l’Associació de Veïns de la Serreta van acabar desembocant en la signatura d’un conveni.

L’acord donava permís al consistori santcugatenc a actuar a Valldoreix amb un règim de “cogestió tècnica”, és a dir, amb la participació de l’EMD a nivell tècnic. L’estalvi entre el preu de licitació i el contracte formalitzat beneficiaria a l’EMD mentre no repercutiria negativament a l’administració valldoreixenca en el cas que hi hagués un sobrecost. Els veïns havien de fer front a un 80% del cost de l’actuació a través de contribucions especials. D’aquesta manera, l’Ajuntament tenia llibertat per gestionar l’obra a canvi que a la Casa de la Vila de Valldoreix s’asseguraven que no hi hauria cap pagament complementari.

Segons ha pogut saber aquest diari, els tècnics de l’EMD van poder participar en la primera licitació (2006) però en van quedar exclosos de la segona (2008). Així ho recorda Turu, que, assegura, va haver “moltes dificultats”: “El conveni que vam acabar fent per que l´EMD no s’agafés els dits amb aquest projecte va costar molt de signar-lo i veient com va anar tot podem estar contents de haver-lo fet”. L’expresidenta recorda que la participació valldoreixenca es limitava a les obres però la contractació depenia totalment de Sant Cugat i, lamenta, “no vam participar en res” del projecte; “ens haguessin pogut convidar, ja que ho feia l’Ajuntament i nosaltres érem competents, però ni tan sols vam poder participar; els tècnics quan anaven tenien les seves dificultats i jo també”. Davant l’article d’El País que apunta a l’obra com a un dels casos del possible finançament irregular de Convergència, diu que “les dificultats van ser incomptables” i que ella sempre va desitjar que “les coses es destapessin”.

Joaquim Castelló, actual vocal de Cultura i Medi Ambient –entre d’altres carteres – per PDECAT-Demòcrates-Actuem, també va viure l’afer tot i que des de l’activisme veïnal com a membre de l’associació de la Serreta. En aquell moment, explica, Jordi Cuesta era el president mentre ell exercia les tasques de sotspresidència. “Cuesta li va dir [a Turu] que Sant Cugat ens ho faria ara mateix i, en canvi, Valldoreix trigaria més”, recorda sobre les negociacions perquè l’EMD signés el conveni amb Sant Cugat. També considera que el canvi d’empresa, amb l’aturada per fer un nou concurs, “va ser tortuós i difícil per als veïns”.

Tot i l’actuació, al 2011 encara hi havia elements pendents d’arranjar. En pagar-se per façana i terreny, recorda que les contribucions dels veïns van ser molts grans i per això, ja en categoria de president de l’associació, va fer-se càrrec de demanar solucions per a la zona sud de l’actuació: “Però això no va ser culpa de l’Ajuntament sinó dels que feien l’obra”. Respecte a les dificultats apuntades per Turu, no recorda fins a quin grau d’implicació va poder tenir l’entitat en el marc del procés contractual. Castelló no tenia constància de les possibles comissions a Convergència ja que, diu, en ambdues licitacions ell era militant però no tenia cap càrrec a la junta.

L’actual presidenta en funcions de l’EMD, Susana Herrada, diu que com a vocal de l’oposició en aquell moment no tenia cap coneixement del procés ja que “ho portava tot la senyora Turu i ella portava les coses molt personalment”. Considera que el tràmit administratiu va ser correcte i, de fet, apunta a la propera urbanització de l’avinguda Baixador, que també suposarà un acord amb Sant Cugat: “Queda deslligat del presumpte 3%”. Tem que les dificultats en la relació entre ambdues administracions es devien a un “tema personal”. També defensa que els concursos de l’Ajuntament s’han fet de manera legal i correcta, el que no treu que les empreses hagin fet donatius a Convergència o altres partits; i per això dóna suport a les explicacions que ha donat l’alcaldessa actual, Mercè Conesa, davant la sentència del cas Palau i els nous indicis publicats per El País.

Notícies relacionades