Milles Valldoreix, salvades o reivindicació feminista diluïda?

Fotos: Jordi Pascual

Un any i dos mesos ha trigat a tornar el debat sobre les Milles de Valldoreix al Ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Passada la seva primera i segona edicions com a cursa mixta i, per tant, sense ser les tradicionals Milles Femenines, l’oposició ha tornat a la càrrega valent-se de l’èxit del 8 de març per reivindicar un espai no mixt com un valor per a la vila i per al feminisme. El govern segueix pensant que el canvi ha estat la millor de les opcions i la substitució de la vocal de Ciutadans ha fet que la proposta de retornar al model de l’any passat hagi quedat rebutjada amb només dos vots favorables –el vocal cupaire Ferran Margineda s’ha absentat de la sessió–. Per a uns, el canvi ha estat una salvació; per als altres, la pèrdua de qualsevol reivindicació.

– Està molt bé la mirada mercantilista que fa de la baixada de participació però això es devia a una gestió pèssima. –li ha etzibat, sense ets ni uts, el portaveu de la CUP-PC, Xavier Humet, al vocal d’Esports (PDECAT-Demòcrates-Actuem), Bernat Gisbert, qui des de la mateixa sessió plenària ha sumat l’atenció a les persones entre les seves àrees de treball a l’espera que el president Josep Puig torni de la baixa mèdica.

Però a Gisbert els arguments en nom del feminisme no li convencen ni una mica perquè les Milles anaven perdent participants cada any i, tenint en compte que a les curses mixtes, diu, les dones representen tot just un 25% dels participants, a llarg termini era insostenible. Mentre l’oposició el critica de fer una gestió pèssima i fins i tot intencionada per acabar matant les Milles Femenines, ell contraataca: “M’hagués agradat veure-us”, els ha interpel·lat per no acudir a la segona edició mixta. Tot reivindicant que es nota que els vocals de la CUP-PC i ERC-MES mai han organitzat una cursa, ha tret pit d’aquelles dones que li van dir que preferien una cursa compartida sense sentir-se’n excloses. També és cert que difícilment alguna dona molesta amb el canvi s’haurà dignat a participat a les noves Milles.

– Què es preguntarien els nens si només veiessin córrer les seves mares i no els pares? –ha deixat anar en un sorprenent gir discursiu al final de la seva intervenció, evocant sense voler als debats que tantes agrupacions feministes tenen al voltant dels espais no mixtes però en un afer que no generaria cap dubte en cap assemblea.

– Doncs no passaria res perquè un dia veiessin la seva mare córrer. –li ha respost el portaveu d’ERC-MES, Noël Climent, davant una afirmació que li ha sonat absurda tenint en compte el sistema d’opressió de gènere en què vivim.

El republicà ha passat en un any de demanar unes Milles Femenines més reivindicatives que atraguessin més dones a haver d’explicar al govern que, de vegades, situar les dones com a protagonistes d’un esdeveniment ajuda a l’empoderament perquè pressuposar un efecte femellista –entenent-ho com a antagònic al masclisme– sona a ciència ficció quan el sistema i la immensa majoria de comportaments socials juguen en favor dels homes cisgènere heterosexuals –blancs, de classe alta, sense cap discapacitat i molts altres elements interseccionals que els podem afegir–. Però, com sempre als Plens, quan per fi arriba un debat teòric interessant en què els polítics poden mostrar les seves capacitats intel·lectuals, tot queda diluït en un: “Passem a la votació. Vots a favor?”

El vot era clar. Ja ho va ser ara fa un any. Però Anna Cano, la nova vocal de Cituadans, ha pegat la campanada i, desmarcant-se del posicionament de la seva predecessora, ha optat per l’abstenció perquè “és lògic que hi hagi curses mixtes en què el gènere no s’empri com a exclusió”. Mentre en les Milles no ho veien clar, tant el govern com Cano no han dubtat ni un moment a votar a favor de la proposta de la CUP-PC per tenir parades a demanda al vespre per a dones a l’autobús urbà, un assumpte que ha recuperat el debat que ja va haver a l’Ajuntament sobre els autobusos però, sobretot, sobre com entendre el feminisme i els pedaços a aplicar mentre el patriarcat segueixi sent el nostre plat de cada dia. Climent, en aquesta ocasió, s’ha quedat sol.

Notícies relacionades