Lluís Pérez, aquarel·les per viatjar

Fotos: Susanna Casta

L’EMD de Valldoreix ja té preparada l’exposició de Lluís Pérez Sarmiento, l’antic Cap dels Serveis Urbans de la casa i pintor de tota la vida, que serà inaugurada divendres a les set de la tarda per restar oberta al públic fins l’11 d’abril. Passar de la ciència a l’art no sembla un camí fàcil però el Lluís ho tenia de la mà perquè sempre s’ha considerat un artista que havia de fer d’urbanista.

La seva obra és un recull de diferents tècniques, aquarel·les, pintura acrílica i algun collage, una vintena de quadres, més unes 30 aquarel·les de petits formats i quaderns de viatges formen tota l´exposició. Explica que ell mateix prepara les seves pintures i fa els bastidors. Es troba còmode començant la seva obra des del principi; ell la crea amb la seva imaginació i amb les seves mans.

Amb aquesta manera fàcil de fer-se entendre que té el Lluís l’escolto relatar-me el seu mètode de treball. És un viatger que utilitza els seus quaderns per fer fotos d’allà on passa. Recull traços i apunts del que veu amb els seus petits quaderns i les aquarel·les de butxaques que sempre porta a la maleta o a la butxaca. De la mateixa manera que nosaltres utilitzem el mòbil per fer fotos del nostre caminar pel món, ell utilitza les seves eines de pintor.

Diu que és com ho ha fet sempre, està acostumat quant surt de casa a agafar apunts en directe d’allò que veu i que troba suficient especial, després els passa a aquarel·la petita i, si està inspirat, que és casi sempre, ho trasllada a format gran. Però veient la seva obra sencera, en què els quadres representant una visió molt intima del pintor, dels seus viatges i del seu entorn, trobo que són una petita meravella els seus quaderns de viatge i les aquarel·les intermèdies.

El veig gaudir mentre m’ensenya la seva obra, l’escolto recordar tots aquells recons on ha estat, ens mirem plegats uns dels seus quaderns i pàgina a pàgina m’explica els llocs que ha pintat, poblets, les platges, camins, monuments i persones que em diu amb un somriure que són models gratuïts. Ell diu que son esbossos, jo veig petites obres d’art. I molt expressives, per un moment m’ha semblat que es movien.

És cert que si passes la vista per els obres penjades te n’adones que et sonen i és que els has vist a les petites aquarel·les o en els quaderns. Puc dir que els de l’ultima època, La Pedrera o la visió d’una Barcelona tempestuosa, són diferents a la resta, però iguals de genuïns.

Per fi li pregunto què significava per ell la pintura quant treballava. La resposta és ràpida: “Evasió”. I ara que t’has jubilat? “Satisfacció i divertiment”.

Notícies relacionades