La troballa de noves sitges al castell de Canals demostra el poder territorial de la fortificació

Fotos: EMD Valldoreix

Els darrers treballs d’excavació al castell de Canals han servit per descobrir, entre d’altres, cinc sitges per emmagatzemar cereals amb una fondària de 2,6 metres i una amplada 1,2 metres. Fins ara s’havien trobat quatre sitges al pati interior de la fortificació medieval. És a dir, des dels primers treballs arqueològics a la fortificació valldoreixenca s’han descobert nou sitges, el que referma que el castell recollia cereals i cultius com a impostos del territori que era sota el seu domini ja que nou són moltes més sitges que les que necessitava una família per tenir el seu propi rebost.

Així ho explica Eduard Píriz, arqueòleg encarregat de dirigir l’excavació, en què també s’han descobert estructures del primer edifici del castell amb una escarpa (un mur inclinat de reforç exterior), arcs constructius i murs així com restes de vaixelles, llànties, monedes del segle XIII –del regnat de Jaume I– i un picarol.

La setmana vinent acabaran les intervencions d’aquesta campanya i es passarà a datar els objectes trobats per fer un estudi i una memòria. Al castell, les sitges es reompliran amb sorra per evitar accidents i també s’instal·larà grava per a les zones de pas. Es col·locarà tela antiarrels per evitar que les restes es facin malbé i es treballarà per consolidar els murs. Aquest dissabte 10 d’abril a les 11 del matí Píriz i l’historiador valldoreixenc Juanjo Cortés faran una visita guiada, per a la qual cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a participacio@valldoreix.cat.

“Constatem que es tracta d’una domus fortificada, és a dir, un escalafó per sota del castell però per sobre de la torre”, explica Píriz, “ara hem excavat la part sud i est del jaciment, passant de tenir una construcció en forma d’ela a forma d’u”. A l’excavació han descobert un gran espai allargat que es trobaria a la part baixa del castell i que podria ser una mena de bodega tot i que encara no està demostrat. A l’exterior s’ha pogut excavar el mur amb escarpa i un segon mur que seria la muralla exterior de la fortificació. Entre els dos murs hi ha un pas de ronda.

La primera constància documental de Canals és del segle X tot i que es calcula que la fortificació és dels segles XI-XII, amb una primera aparició documental al 1106, quan Bertran de Canals va fer un jurament de fidelitat al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. En les referències documentals trobades, el castell apareix referit com a torre, com a domus i com a domus fortificada.

Tot i aquestes constàncies, Píriz explica que el material medieval més antic que s’ha trobat és del segle XIV, excepte les monedes del segle XIII. “És possible que quedin elements de segles previs soterrats ja que si excavéssim fins el final hauríem de desmuntar estructures per poder museïtzar”, diu l’arqueòleg, “també hem trobat materials romans barrejats amb els del segle XIV i XV, el que ens fa pensar que o bé el castell es va fer sobre un assentament romà o bé va reutilitzar els materials d’algun assentament proper”.

 

L’arqueòleg recorda que del que no hi ha cap dubte és que el castell de Canals va estar habitat per la família Canals fins al 1306 ja que, després que la família de la petita noblesa s’emparentés amb la família Cervelló, més poderosa, va acabar deixant el castell i venent-lo al Monestir de Sant Cugat. “Entenc que llavors es va posar un administrador feudal, que també podia ser una família”, explica Píriz. Els estrats de les sitges trobades són d’aquest segle (XIV), el que fa pensar que l’absorció per part del Monestir va suposar un increment dels impostos.

Aquest fet evidencia també que Canals funcionava com una vila independent com a mínim fins el 1306, quan el Monestir la va absorbir arran de la compra per part de l’abat Ponç Burguet per 27.000 sous. Píriz explica que, tenint en compte la datació de les troballes, es constata que el castell es va abandonar al segle XV i que se’n va derruir una part o bé per reutilitzar el material constructiu per al Monestir o altres edificis de la seva propietat o bé per revendre’l. Es desconeix, però, quin és el motiu de l’abandonament. Tot i això, Canals va mantenir una entitat pròpia i no es va unir formalment a la resta del municipi de Sant Cugat fins a mitjans del segle XIX.

Notícies relacionades