Èric Gómez: “El legislador català s’ha desentès de les EMDs”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’exregidor d’ERC, jurista i llicenciat en Ciències Polítiques Èric Gómez ha publicat l’estudi El sistema electoral de les Entitats Municipals Descentralitzades [Quaderns de l’Electe, núm. 6, Associació Catalana de Municipis, 2021], el primer treball acadèmic publicat a Catalunya que aprofundeix en el funcionament electoral de les EMDs així com en les disfuncions que genera el model actual. Gómez atén elCugatenc per parlar d’aquest treball i per posar una mirada més política de l’anàlisi acadèmica feta al treball.

Cal una llei que reguli el funcionament de les EMDs?

– No només. Cal que el legislador català vagi més enllà del que ha regulat al text refós de la llei municipal de Catalunya pel que fa al funcionament de les EMDs, que es reguli el sistema electoral de forma completa i un desenvolupament reglamentari de diversos aspectes. La conclusió és que el legislador català s’ha desentès de les EMDs tot i tenir-ne la competència exclusiva, entenent que no és exclusiva del tot perquè s’afecta un dret fonamental i s’ha de respectar la llei orgànica de règim electoral general i les bases de funcionament de les administracions públiques.

Això suposa afectar més d’una llei?

– O recollir-ho tot en una de sola. De fet, hores d’ara el funcionament de les EMDs està recollit al text refós de la llei municipal de Catalunya. Hi ha una part reglamentària que es pot resoldre directament pel govern de la Generalitat, sense passar pel Parlament, perquè es pot resoldre que quan la ciutadania vota a unes eleccions a l’EMD trobi al sobre el nom oficial –president de l’EMD– i no el nom d’alcalde pedani. No s’ha fet en 40 anys.

Al treball apuntes diverses disfuncions. Per exemple, que com que el president es vota directament i els vocals són de designació pels partits a partir del resultat de les municipals a l’àmbit de l’EMD, es pot donar una majoria a la Junta de Veïns que no sigui del president. A Valldoreix va ser especialment evident en el segon mandat de la Montserrat Turu, de la Candidatura de Progrés i Catalanista.

– El vot directe a la presidència té avantatges i inconvenients. La meva valoració personal és que és molt millor us sistema de llistes desbloquejades. En qualsevol cas, el problema és la disfunció del sistema en el seu conjunt. La ciutadania, quan emet el seu vot, vota coses diferents. D’una banda, hi ha una urna per a l’Ajuntament. D’altra, a una altra urna vota el president de l’EMD. Els dos vots no necessàriament han de coincidir i és això el que genera la disfunció.

Això vol dir que el sistema electoral de les EMDs s’ha d’emancipar del sistema electoral dels ajuntaments. Hi ha moltes maneres de fer-ho. El que no pot ser és fer dependre la composició de la Junta de Veïns del que la ciutadania vota a l’Ajuntament perquè així es corre el risc de tenir una majoria clarament diferent a la presidència.

Però hi ha més anomalies com que el nombre de vocals de l’EMD és un terç dels regidors de l’Ajuntament. És a dir, Valldoreix amb més de 7.000 habitants té vuit vocals i el president i Bítem (Tortosa) o altres EMDs del municipi de Lleida, molt més petites a nivell poblacional, tenen 10 vocals més el president.

També apuntes a una disfunció pel que fa a les coalicions.

– Sí, com que les vocalies depenen del resultat de les municipals, no es poden fer coalicions electorals diferenciades. Això significa que si un partit vol tenir representació a l’EMD més enllà de la presidència s’ha de presentar a tot el municipi. Gent per Bellaterra és un cas paradigmàtic. És un partit amb vocació d’EMD, amb un suport electoral elevat però amb una EMD que no representa el cens suficient com perquè aquest partit tingui representació a l’Ajuntament. Malgrat això, s’ha de presentar a l’Ajuntament per tenir una majoria de vocals a l’EMD.

Això significa que quan la gent de Bellaterra va a votar ha de decidir entre llençar el seu vot de l’Ajuntament sabent que Gent per Bellaterra no tindrà cap regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola o ha de votar en clau municipal però amb afectació sobre els vocals de l’EMD. És a dir, la gent que prioritza l’EMD acaba votant emancipant-se del municipi, com si l’Ajuntament no hi fos.

L’altra opció és el model de coalició de Guanyem Valldoreix, una candidatura unitària a la presidència amb partits que es presenten a les municipals per separat.

– Llavors l’estratègia conjunta només és en la candidatura a la presidència perquè els vocals es designen en funció dels resultats de les municipals. Pot semblar que no hi ha problema però si la coalició incorpora partits que es poden quedar fora del consistori, com els Comuns en les darreres eleccions a Sant Cugat o ERC anys enrere, s’acaba emetent un vot que no es transforma en vocalia i, per tant, no genera majoria.

A més, segons la lògica del nostre sistema electoral general, una persona que té un ampli suport i queda en segona posició ha d’encapçalar l’oposició però en aquest cas possiblement no entra ni al consistori.

Però els partits poden designar-lo vocal.

– O no perquè si és un candidat independent potser no ho vol fer cap partit o perquè el seu partit no arriba al 5% de vots a les municipals i, per tant, no obté cap vocalia. A nivell espanyol hi ha hagut intents de solucionar-ho, com fent que el segon candidat a la presidència més votat, si supera un percentatge concret, sí que entri a la Junta de Veïns. S’han de trobar solucions però ens equivocaríem si copiem el model de l’Ajuntament.

Per què?

– Perquè el legislador català ha estat molt condicionat per la llei del règim electoral general (LOREG). Tot i que l’Estatut del 2006 estableix les competències exclusives en governs locals, amb la sentència del 2010 es va veure que no eren exclusives. És a dir, la Generalitat no pot articular un model propi d’organització municipal en termes electorals.

En canvi, el legislador català sí que té capacitat de dissenyar un sistema autònom per a les EMD. Es pot arribar a la conclusió que la millor solució és el model homogeni dels ajuntaments però aquest model no para de rebre crítiques per les llistes bloquejades, la governabilitat, el bloqueig pressupostari... Davant d’això, tenim l’oportunitat d’explorar vies innovadores que responguin als problemes de les EMDs i també als que veiem als ajuntament.

Hores d’ara, per ser vocal s’ha de ser veí de l’EMD però per ser president no cal.

– Exacte, és una altra de les disfuncions. Com que formalment és una Junta de Veïns, els seus membres han de ser veïns. Es pot obrir el debat sobre si tots han de ser veïns o no, però no és tan senzill com que tots han de ser-ho perquè no passin coses estranyes. A les EMDs difícilment hi haurà llistes fantasma perquè això es dona als municipis per la no-emancipació del sistema d’elecció dels Consells Comarcals i diputacions. Per això és difícil fer coalicions electorals a les municipals, perquè suposa un efecte sobre els diputats provincials i els representants al Consell Comarcal.

Que els vocals siguin per designació dels partits suposa que quan es vota no se sap qui serà el representant a l’EMD i, alhora, no es garanteix la paritat.

– La llei d’igualtat catalana parla dels òrgans, així que es podria aplicar a les EMDs però només afectaria les que tenen més vocals. La llei dona marge per demanar als partits que han de nomenar més d’un vocal que tinguin en compte la paritat. En qualsevol cas, la llei electoral no garanteix la paritat en la representació sinó que les llistes electorals han de ser paritàries, que no és el mateix perquè de cara a la paritat real s’han de tenir en compte els representants a escollir per cada circumscripció i les renúncies.

Al treball també apuntes que no s’ha estipulat què passa en cas d’empat.

– Als ajuntaments està resolt perquè només passa en l’assignació de l’últim regidor, el que es resol per atzar. És el mateix que s’aplica en el cas de l’assignació de l’últim vocal a l’EMD. En canvi, si l’empat és a la presidència, que determina el govern, les conseqüències són més greus. Si es fa per atzar, l’atzar decideix la presidència, el govern i deixar fora de la Junta de Veïns algú que té els mateixos vots que algú que esdevé president, mentre la resta de vocals no han estat votats directament. En termes democràtics és molt discutible.

Hi ha EMDs que funcionen com a Consell Obert, és a dir, assemblea ciutadana. S’aplica en EMDs de menys de 100 habitants i en les de menys de 250 si ho demanen. Seria aplicable en EMDs més grans com Valldoreix?

– És una còpia dels ajuntaments que funcionen per Consell Obert, amb el matís que en aquest cas es vota directament el president pel mateix procediment que la resta d'EMDs, que designa dos vocals per a tasques de govern. A nivell tècnic és possible aplicar el model però a mi em costa de veure aquest funcionament en EMDs molt grans perquè suposa que la Junta de Veïns esdevé assemblea ciutadana i perd poder i alhora el president i els dos vocals tenen més poder.

El Consell Obert és un mecanisme més pensat per a municipis i EMDs petites perquè així s’eviten governs monocolor sense tasca de fiscalització de l’oposició perquè no existeix o Plens amb dos membres de govern i un d’oposició. L’assemblea ciutadana permet fer el control al govern.

En clau local. Ens trobem en la negociació del conveni entre l’EMD i l’Ajuntament. És la mare de tots els ous perquè es reparteixen les competències més enllà de les bàsiques.

– El principal problema de la majoria de les EMDs és que la legislació dona competències però no resol el finançament real perquè no té tributs propis. És a dir, el problema és pressupostari perquè no pots assumir competències que no pots pagar a no ser que l’Ajuntament et traspassi recursos. A més, la legislació no preveu un escalatge dels serveis que ha d’assumir cada EMD en funció del seu nombre d’habitants. És com si tot estigués pensat per a nuclis poblacionals de menys de 1.000 habitants i això genera situacions com que Valldoreix, amb més de 7.000 habitants, no té biblioteca pròpia tot i que els municipis de més de 5.000 habitants estan obligats a tenir-ne.

Alhora, tot sovint les administracions superiors obvien les EMDs en lleis sectorials i subvencions, el que suposa una dificultat afegida per al finançament. És un còctel de manca de finançament, no assumpció de competències i sostre competencial no ajustat a un mapa d’EMDs divers que acaba resolent-se amb una negociació política entre l’Ajuntament i l’EMD. Per això hores d’ara el conveni és més important del que hauria.

 

Llavors, té sentit mantenir el model?

– És que les EMDs tenen un sentit democratitzador. Per exemple, si Valldoreix fos un municipi, amb la població actual no tindria Policia Local. Ara, en canvi, és EMD i té la Policia Local de Sant Cugat. L’EMD podria ser una forma de donar les competències que tindria el poble en cas de ser municipi però sense renunciar als serveis que presta un ajuntament d’un municipi amb més habitants.

A finals del mandat passat la Floresta va demanar ser una EMD però, com que la llei no ho permet, estudien la possibilitat de constituir-se en Consell del Poble.

– És un debat jurídic que en el fons és polític. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 per primera vegada va donar protecció estatutària a les EMDs però al 2013 amb la llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local (LRSAL) es va derogar la regulació que feia referència a les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi, amb una disposició transitòria que permet mantenir els existents. La LRSAL és una llei ordinària, no orgànica, que per la porta del darrere ha derogat un article de l’Estatut.

Des de llavors la Floresta no pot ser un ens local amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’autoorganització. Només pot tenir una eina de desconcentració del municipi amb un òrgan com el Consell del Poble o algun altre que, en qualsevol cas, no tindrà personalitat jurídica pròpia. Això significa que mai podrà ser una EMD? Bé, els partits que conformen el govern espanyol tenien el compromís de derogar la LRSAL. Per tant, l’opció és fer pressió política al PSOE i a Unidas Podemos. Hi ha la majoria suficient al Congrés.

El PP va aprovar la LRSAL amb l’objectiu d’estalviar recursos i per això va bloquejar les EMDs però, com que la competència dels municipis és de les autonomies, es poden constituir municipis nous. És a dir, la Floresta té el missatge que no pot ser EMD però pot intentar ser municipi. És com dir-los que o tot o res. S’obvia que els EMDs han sigut la fórmula de descentralització que ha evitat la proliferació de municipis.

Bellaterra va demanar mantenir l’EMD però canviar de municipi.

– En un principi no hi ha més complicació que canviar els límits entre els municipis, que és competència del Parlament. S’hauria de veure com fer el traspàs del conveni d’un ajuntament a un altre perquè no està regulat.

Notícies relacionades