Publicitat

El Ple en què Valldoreix va recuperar les Milles Femenines

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Valldoreix tornarà a tenir unes Milles Femenines (no mixtes) per reivindicar el dia de la dona treballadora. Això serà al 2021 però ja és un compromís indefugible gràcies a una moció conjunta d’ERC-MES, CUP-PC i PSC i al suport de Junts per Sant Cugat Valldoreix. Que la prova esportiva deixés de ser mixta va ser una sorpresa que va copar l’oposició al gener del 2017, moment en què Bernat Gisbert, vocal d’Esports –llavors i ara– va fer l’anunci.

La discussió d’aquella sessió va quedar gravada a la ment de l’oposició d’esquerres, que consideraven aquell fet una oportunitat perduda de mantenir la reivindicació feminista que intrínsecament està lligada a la cursa. Gisbert era clar en quant als números: la prova cada cop tenia menys participants i optar per una competició mixta permetria més impacte sense necessitat de perdre el caràcter reivindicatiu.

No s’equivocava. L’èxit innegable de les Milles de Valldoreix (mixtes) que van substituir les Milles Femenines és reconegut per tots els representants polítics i potser això ha estat determinant en la negociació. Perquè el que també és innegable és que el caràcter reivindicatiu d’unes milles no mixtes té molta més força que en el format de Milles de Valldoreix.

Així que la negociació ha estat àgil i més fàcil del que podria semblar si es recorda la picabaralla dialèctica d’ara fa tres anys. Gisbert només havia d’acceptar la recuperació de les Milles Femenines amb un caràcter reivindicatiu més clar, sense que això impliqués renunciar a fer unes milles mixtes. ERC-MES, CUP-PC i PSC només s’havien d’empassar l’orgull per reconèixer que les Milles de Valldoreix han estat un èxit, sense que això impliqui que no es pugui fer una cursa exclusivament per a dones.

Clar i català. “Hem de visibilitzar les dones com a protagonistesˮ, ha reivindicat Lluc Cahís, al Ple de febrer, repassant l’històric del debat i reivindicant que la capacitat física no és determinant sinó que ho és el sistema cisheteropatriarcal. Ferran Margineda (CUP-PC) i Susanna Casta (PSC) l’han acompanyat en la reflexió comprometent-se a fer de les Milles Femenines un espai reivindicatiu i de sororitat.

Gisbert només li ha quedat agrair que a la proposta es reculli una taula de treball conjunt amb les entitats, un espai que podria acabar derivant en la comissió d’esports que s’ha aprovat en una altra moció molt similar però que no parlava específicament de les milles; una estratègia de l’oposició per si no convencia el govern amb el retorn de les Milles Femenines com a mínim Valldoreix tingués una comissió d’esports participada per les entitats.

Només la vocal de Ciutadans, Anna Cano, s’hi ha desmarcat amb una abstenció tot dient que l’èxit de les dones és qüestió de voluntat, dedicació i constància. La representant taronja defensa que la verdadera igualtat passa per fer curses mixtes on no es diferenciïn els gèneres de les persones que hi participen i que a les curses mixtes hi participen més dones; una afirmació que ha encetat un debat sobre discriminació positiva i el valor dels espais no mixtos.

Amb l’edició del 2020, farà tres anys que les milles van deixar de ser femenines però al 2021 hi tornaran com ho van ser abans; reservant-se una data al mes de març. Les Milles de Valldoreix (mixtes) es mantindran, amb nova data, i així es posarà remei a un error que en part era un encert o un encert que en part era un error.

Notícies relacionades