“Saben vostès que votarem en contra”

Fotos: Jordi Pascual

El president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, segur que té moltes virtuts i molts defectes però si una cosa no se li pot retreure és manca de sinceritat quan intenten posar-lo contra de les cordes. Davant les intervencions de l’oposició sempre hi ha aquell breu riure sarcàstic, el comentari en veu baixa amb Susanna Herrada, la mirada de complicitat amb qualsevol dels companys del govern i, sobretot, aquelles frases que demostren la seva tranquil·litat davant d’una composició del plenari que salva els mobles a PDECAT-Demòcrates-Actuem constantment. “Saben vostès que votarem en contra”, ha etzibat en plena sessió plenària del juliol a la vocal de Ciutadans, Susanna Casta, que demanava explicacions pel viatge que va fer a Montreal per presentar el procés participatiu de l’avinguda Baixador. La rampellada de sinceritat no ha sorprès gens a l’oposició, el que també és significatiu.

Així, per enèsima vegada, s’ha fet la voluntat del govern, amb tres mocions rebutjades i només una aprovada, la que havia esdevingut institucional abans de la sessió, per fer una bústia de denúncia de la presumpta corrupció a la vila. També ho ha estat així en els punts de debat com l’aprovació del projecte de reurbanització del carrer Molí, amb els veïns enfrontats i l’oposició demanant que s’aturi l’actuació a l’espera de tenir la transcripció del Pla General Metropolità (PGM) que permetria esclarir alguns dubtes. Però Puig, tot dient que l’oposició s’ha posicionat a favor d’uns veïns per sumar-se a les seves al·legacions, ha acabat posicionant-se a favor dels altres endegant el projecte però esperant, així i tot, la transcripció del PGM.

Les actituds del govern, considerades al final de la sessió d’incivisme per part de l’expresident Francesc Cardoner, tampoc han canviat pel que fa a temes cíclics, com la constant reivindicació de l’oposició i algunes entitats de tornar a convocar el Consell de la Vila. En el peculiar dia de la marmota valldoreixenc, la vocal de Participació, Elena Degollada, ha dit que l’òrgan de participació ciutadana està inactiu i el seu reglament derogat a falta de fer-ne un nou; mentre la resta d’actors diuen que no, que no s’ha derogat el reglament i, per tant, mentre no se’n faci un de nou, resta vigent.

Ara, però, Degollada tindrà més temps per rebre crítiques i preparar-se respostes més originals. Després d’haver deixat la seva feina a fora de l’EMD, el govern ha decidit pujar-li la dedicació d’un 50 a un 75% i de 15.000 euros bruts anuals a 26.100. L’oposició s’ha encarregat de recordar que a principi de mandat es va decidir augmentar les retribucions del govern i baixar les seves fent que creixi l’escletxa entre uns i altres. I Casta, no ho veu clar, perquè en un any, li sembla no s’han fet suficients mèrits en l’àrea econòmica sinó que s’ha seguit la inèrcia que havia deixat el predecessor de Degollada, Xavier Gavaldà.

– No he enfonsat l’EMD –ha respost la vocal del govern, clarament molesta per l’acritud de la crítica opositora.

El comentari de Casta té molt més fons polític del que sembla. Pega directe a la línia de flotació del govern, que constantment s’autoreivindica com el salvador de l’EMD després d’uns anys de disbauxa progressista. Passar de factures a contractes, del descontrol econòmic a pagar als proveïdors en 3,7 dies... Medalles autoimposades que deixen poc marge a l’autocrítica i que difícilment permeten reconèixer la tasca feta per governs anteriors i per l’oposició actual.

I, enmig del triomfalisme, arriben les xifres de l’oposició: entre el 2011 i el 2016 112.348 euros gastats en assessorament jurídic i 104.592 en recursos contenciosos. Més de 200.000 euros que són la clara mostra, segons l’oposició en bloc –com gairebé sempre va a Valldoreix–, que el govern de l’era Puig no vol diàleg, sinó que tira pel dret recurs rere recurs. De fet, el Ple de juliol n’ha estat bona mostra. Amb l’aprovació del projecte del carrer Molí, s’ha tirat a sobre un altre contenciós al cap i a l’audiència pública fins a dos veïns han advertit de possibles denúncies. Però Puig es mostra impassible, sabent que seguiran votant en contra de l’oposició i que, si hi ha algun problema, sempre queda oberta la via judicial; que la pagui qui pugui. L’EMD pot.

Notícies relacionades