Collserola Paisatge Viu adverteix del risc d’incendi: “Valldoreix és zona de màxim risc”

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un incendi de sisena generació podria cremar tot el massís de Collserola en sis hores. Aquesta advertència fa temps que és sobre la taula, especialment des que el documental L’amenaça incandescent es va emetre per televisió. Arran d’aquesta situació, l’organització veïnal per prendre mesures per prevenir els incendis i tenir mesures d’autoprotecció no ha parat de créixer. L’associació Collserola Paisatge Viu ha esdevingut un actor indispensable d’aquesta reivindicació amb actes de conscienciació com la xerrada celebrada el passat dijous a la Casa de la Vila de Valldoreix, coorganitzada per l’EMD.

En aquest marc, Jaume Llansó, veí Florestà i membre de l’entitat, va advertir que cada any tenim 120 dies en què se superen els 30 graus i prop d’uns 40 en què se superen els 35. Les temperatures creixents se sumen a un bosc sec per la davallada de precipitacions any rere any –i amb dinàmiques més torrencials–: “Tenim un estrès hídric del qual no ens hem recuperat i cada cop els estius són més secs”. Amb aquests condicionants, el risc d’incendi i la possibilitat d’ajuntar els factors de temperatura, humitat i vent propicis per a un gran incendi. En aquest sentit, posant l’accent local, Llansó va advertir que Valldoreix és zona 0, de màxim risc.

Afavorir el mosaic paisatgístic

Collserola Paisatge Viu reivindica les mesures de prevenció que vagin més enllà de les temporades d’estiu. La mesura clau és crear un mosaic paisatgístic, que divideixi els boscos amb camps de conreu. Llançó va explicar que dècades enrere l’agricultura representava un 20% del territori de Collserola mentre en l’actualitat tot just representa un 1,6%. Tot i els intents de canvi com les línies apuntades pel Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat), el repte és immens i cal que projectes com l’Ortiga o la Rural es repliquin arreu del territori.

Una altra de les claus és, segons el representant de l’entitat, aconseguir que més ramats netegin el sotabosc, per al que considera que cal que l’activitat ramadera sigui sostenible, amb una aposta pel consum de proximitat. “A Girona tenen diversos ramaders que col·laboren amb els bombers i les institucions”, va explicar Júlia Acer, bombera i membre de l’entitat, “a Barcelona (municipi), en canvi, està vetat tenir ramats i tot just es treballa per solucionar-ho”.

Protocols en cas d’emergència

El bomber jubilat i membre de l’entitat Salva Ferran va defensar el concepte de prevenció passiva que ha de permetre tenir un paisatge més resilient, una mirada que també incorpora la creació de protocols d’emergència que han de recollir un responsable veïnal, els punts de concentració, les vies d’evacuació, les zones a confinar... Va explicar que l’actuació és més complexa en les urbanitzacions aïllades.

La sotspresidenta de l’EMD, Susana Herrada, va dir que aquesta és una competència de l’Ajuntament de Sant Cugat però es va mostrar interessada, arran de les peticions dels assistents, de revisar la documentació i, sobretot, fer una campanya informativa al veïnat de Valldoreix. Ferran també va advertir de la davallada de pressupost del Parc Natural –un 30% menys que al 2008– suposa una amenaça, encara més en un context d’increment del nombre de visitants a Collserola.

Notícies relacionades