El castell de Canals tenia ús d’habitatge i representa l’origen administratiu del Valldoreix actual

Fotos: cedides per Eduard Píriz

Cada vegada és menys un mur i més el castell que en el seu moment va ser. Noves troballes al castell de Canals evidencien el que ja se sabia a través de documentació, la paret de pedra que hi ha al turó que hi ha entre les rieres de Can Llunell i de Can Badal a Valldoreix és només una de les parts del que als segles XIV I XV –encara que amb referències escrites des del segle X– va ser un edifici amb ús residencial però també de poder, d’administració del territori que l’envoltava. Les darreres troballes evidencien dues portes d’accés fins ara desconegudes i una estructura que deixa entreveure el que seria un pati central. Tot plegat, segons l’arqueòleg Eduard Píriz, demostraria que l’edificació no només serviria de símbol de poder sobre el territori sinó també de residència de la família noble que el controlava.

S’han trobat les restes del que seria la planta baixa de l’edificació, amb murs de gairebé dos metres d’alçada i una distribució que deixa entreveure el pati. “Tot això ens diu que el de Canals era un castell amb un potencial molt gran”, apunta Píriz. Aquest edifici, que ja a alguns documents del segle X apareix referenciat com a torre, seria el símbol del control administratiu, social, jurídic i polític del municipi de Canals, una població dispersa de l’edat medieval i que va restar com a localitat fins mitjans del segle XIX quan, per manca de població, va ser absorbit per Sant Cugat.

L’historiador Juanjo Cortés explica que, per tant, el Castell és l’origen del Valldoreix actual perquè “ens entronca amb l’administració, la municipalitat i entitat valldoreixenques des de l’edat mitjana fins als nostres dies”. Segons les troballes i tenint en compte que a mitjans del segle XIV la família Cervelló va vendre el castell al Monestir, segurament al segle XV els veïns de Canals van deixar de pagar els tributs al castell per fer-ho a Sant Cugat, evidenciant així la pèrdua de poder del municipi.

Al 986 apareix per primera vegada a nivell documental, tot i que no es tenen dades de la planta ni d’ubicació exacta. També se sap, gràcies a documents de l’època, que a mitjans segle XII el que fins el moment només era una torre es converteix en castell perquè hi ha jurament de fidelitat Bertran de Canals amb Ramon Berenguer IV. Des de la seva creació fins que els Cervelló prenen el control per acabar venent l’edifici i el poder al Monestir, la família de Canals n’és la propietària com a noblesa encarregada del control territorial de la zona.

Adelaida de Canals és, segurament, una de les persones més importants de la família pel vincle amb altres famílies nobles. Però tota la saga dels Canals va ser determinant a la història medieval de Catalunya ja que van jugar, tal com explica Cortés, un paper important, especialment en la participació a la conquesta de Mallorca, on una de les branques de la família acabaria instal·lant-s’hi. Així mateix, altres branques es van extablir a la zona provençana.

Amb les prospeccions prèvies i les dades recollides, Píriz explica que en futures excavacions seria lògic fer noves troballes amb objectes i elements que aproximin el castell al segle X, tal com apareix a la documentació trobada. De moment, però, en base a l’estil de la ceràmica trobada en les darreres excavacions, només es pot assegurar que als segles XIV i XV el castell de Canals tenia ús. Tot és qüestió, diu, de seguir excavant la zona, tant pel que fa al perímetre com la profunditat. De moment, però, acabada la darrera prospecció, s’està cobrint de nou el terreny per protegir les restes i per evitar que ningú prengui mal.

En un futur, però, es desenvoluparà un Pla Director a mode d’estudi i projecte que reculli les dades de l’edifici i el seu entorn social i que serveixi de base per ampliar els estudis realitzats fins el moment, compaginar les troballes amb les referències documentals –com els llibres de tributs del municipi de Canals– i planificar futures actuacions que permetin aprofundir més en la història del monument. Fins ara hi ha articles i estudis, alguns d’ells en base a la documentació i d’altres a les troballes de les excavacions anteriors, però no hi ha un Pla concret que se’n derivi. Per a Píriz, seria ideal poder adequar l’entorn, protegir els murs i deixar les troballes destapades perquè es puguin visitar.

Categoria: 

Notícies relacionades