Almodis Ortega: “El Cau de Valldoreix necessita més capsˮ

Fotos: Jordi Pascual i cedida pel Cau

Després de gairebé dos anys d’idear la proposta, el Cau de Valldoreix comença a caminar gràcies a l’impuls de famílies i el suport de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i de l’EMD de Valldoreix. Prop de 90 infants formen part d’un projecte que ha sorgit amb la necessitat d’incorporar nous caps. Ara es troben al NEC (al Casal de Cultura) tot i que reconeixen que els agradaria tenir un espai a Can Monmany. Almodis Ortega, una de les mares impulsores, explica la iniciativa, acompanyada de Carol Sánchez, una altra de les integrants de la comissió de famílies.

Com neix la proposta?

– Fa anys havíem tingut l’esplai de Creu Roja, on jo hi havia participat primer com a nena i després com a monitora. Érem al soterrani de l’església de l’Assumpció i la parròquia ens va dir que necessitava el local. Fa uns 15 anys vam haver de marxar i dissoldre l’esplai. Fa dos anys una mare de l’escola em va proposar recuperar un espai similar a l’esplai.

Així vam començar a contactar amb altres famílies i vam contactar amb l’EMD per dir-los que ens formaríem com a associació per impulsar el projecte però que necessitàvem un local. La vocal d’educació, Elena Degollada, ens va ajudar amb diverses reunions en què ens va dir quins tràmits havíem de fer per constituir l’associació. Quan ja ho teníem quasi fet, el vocal de joventut, Bernat Gisbert, va proposar ajuntar-nos per parlar de la reobertura de l’espai jove.

Quin paper juguen els Minyons i Escoltes?

– Justament entren quan fem les reunions amb Bernat Gisbert, ja que ells ja hi havien parlat. Veníem del món esplai, no cau, però en diverses reunions vam veure que ens hi podíem avenir. Perquè el que volíem era un espai on els nostres fills poguessin aprendre, jugar, tindre valors... I ja va venir tot rodat perquè l’EMD ens va buscar el local. El 4 de maig vam fer una festa per donar a conèixer el projecte amb molt bon acollida.

I els caps?

– Aquest era el problema: teníem nens, famílies... però no monitors i caps. Vam fer cartells, publicitat a xarxes... De sobte ens van venir dues amigues. Per altra banda, li ho vaig proposar a un antic nen de l’esplai. Però això no era suficient per complir les ràtios. Així que hem seguit buscant i hem decidit que pagarem els cursos per esdevenir caps. Ara tenim vuit noies i un noi. Esperem que l’any que ve elles puguin assumir els càrrecs tot i que les famílies hi seguirem sent des de la comissió.

Ja ho teniu solucionat?

– No, tenim llista d’espera així que necessitem més caps. Mentrestant també hem d’anar condicionant l’espai.

Per què el NEC?

– Era l’únic local disponible per part de l’EMD. A nosaltres ens agradaria tenir un espai a Can Monmany. Ho estem parlant amb l’EMD, que primer ha de fer molt manteniment per adequar els espais abans de donar-los un ús. Al NEC estem bé. L’únic problema és que hi ha molta humitat. I quan es torni a obrir el Casalet hem de veure com es compagina el Cau amb la resta de nens i d’activitats que hi haurà a la plaça.

Què teniu previst fer?

– Bé, tot just acabem de començar i els caps encara estan coneixent els infants, que venen de diverses escoles. En el primer trimestre segur que no es farà cap excursió però ja se’n preparen per al següent. També ens agradaria fer un cap de setmana amb les famílies a una casa rural o una casa de colònies. Hem d’anar definint encara.

Establireu relació amb altres entitats de Valldoreix?

– De moment tenim dues nenes que venen a través d’un programa d’integració social dels serveis socials municipals. Estem oberts a la integració en un sentit ampli, també amb nens amb diversitat funcional. És una forma que els infants normalitzin la diversitat.

Notícies relacionades