violència de gènere

Estiu

Les vacances acostumen a ser el temps més desitjat de l'any, temps de relax, oci i diversió... Però en la violència de gènere passa tot just el contrari. Els mesos estiuencs poden ser insuportables,l es agressions augmenten i la majoria de serveis d'urgències tanquen o estant a mínims. La sensació de solitud pot ser tremenda, doncs t'hi trobes sola en un temps que discorre al ralentí i amb l’absència de molta gent del teu voltant. Costa de creure, oi? Que vulguis que un mes d'agost passi tant ràpid que ni t'assabentis.

Respecta'm

Com aconseguim respectar els altres? Jo els respecto quan els dono valor, quan trobo que allò que tinc davant mereix el meu respecte perquè és valuós en si mateix. Fàcil, oi? Doncs segurament per a moltes persones no es així. Segons xifres de l’ONU, un 35% de les dones d'aquest món han patit agressions sexuals. És una xifra aproximada doncs les agressions sexuals queden invisibilitzades en la gran majoria de vegades. Les dones ho sabem, ja des de ben petites. Creixem amb la por de ser agredides, de passar per carrers foscos... de fer una vida sense por.

Justícia i venjança

Aquests dies he sentit de tot en els mitjans de comunicació. En quan va sortir la sentència de l'excarceració de la Manada tot periodista que es preués va tenir una opinió al respecte i més o menys totes eren coincidents. Els polítics també ho van fer, posant el seu granet de sorra com cagadetes de colom.

La palmada a l'esquena

Massa sovint veig la palmada a l'esquena als agressors i la sensació d'indefensió i càstig a les víctimes. És el món a l'inrevés aquell que aïlla, castiga, menysprea, dubta i difama una víctima permetent que el seu agressor surti reforçat de les seves accions. Justícia patriarcal és el que majoritàriament veiem en molts casos d'agressions contra les dones.

El que no es veu no existeix

Potser esteu d'acord amb mi que mirem el món amb la pròpia mirada, la nostra, la que ens connecta amb el propi imaginari vivencial però aquesta sovint no concorda amb la realitat múltiple de la nostra societat. No existeix el que no veiem, així passen davant dels nostres ulls infinitats de problemes aliens que ens passen totalment desapercebuts, multitud de violències silenciades i no visibilitzades, no existents.

Mares

Ser mare en la nostra societat és molt difícil, força complicat. Les que sou mares ho sabeu. Hem de passar molts obstacles diaris i continus, tenim una base de societat molt masclista que dificulta uns rols més equitatius. Ser mare va vinculat a la sensació de fracàs continu: Faré això bé? I si no ho faig? La interlocució íntima és constant, pesa molt la nostra construcció social.

Pàgines

Subscribe to violència de gènere