Sent Cugat

On no hi arriba l'estat, hi arribem nosaltres

En un moment d’aquests on deixo volar la ment, m’imagino explicant-li al meu jo de fa un mes i mig tot el que estava per venir. Recordo haver comentat, rient amb els companys, què passaria amb tot això del coronavirus en dues setmanes, quan aparegués el següent titular. Crec que parlo per bona part de la gent si dic que ni en el pitjor dels escenaris ens imaginàvem acabar vivint en una distòpia com l’actual. I tot just acabava de començar.

La escafandra y la mariposa/ Le scaphandre et le papillon. França (2007)

Es pot viure tancat? Doncs sí. Val a dir que sí, fins i tot quan la reclusió és extrema.

Jean-Dominique Bauby, editor en cap de la revista Elle a París, va patir un vessament cerebral massiu l'any 1995 quan tenia quaranta-tres anys. Després de passar tres setmanes en estat de coma va obrir un ull, l'esquerre. I prou. Tetraplègic per sempre més. Totalment lúcid i totalment immòbil.

Pensaments adolescents

Com porten els adolescents el confinament? Com veuen el seu futur? Què creuen? Què no es creuen? 

Transcric el tweet enviat per un estudiant de 19 anys al seu perfil de Twitter. És només un exemple però, de tant en tant, és útil escoltar-los.

Els gats de Westminster

Westminster és la zona governamental de Londres, molt a prop del famós Buckingham Palace i de Hyde Park. A Westminster hi trobem 3 edificis que tenen uns residents permanents els quals mostren un fort desinterès per la política, tenen un passat en comú i no els costen als contribuents ni sou ni dietes.

Manifest d'entitats vinculades a la defensa dels drets de la gent gran

MANIFEST D’ENTITATS VINCULADES A LA DEFENSA DELS DRETS DE LA GENT GRAN

Davant de la situació de greu emergència sanitària que patim a Catalunya com a conseqüència de la pandèmia provocada pel coronavirus, les entitats i les associacions vinculades a la defensa dels drets de la gent gran manifestem el següent:

— Mitjançant les informacions emeses per les autoritats, l’àmbit científic i els mitjans de comunicació, coneixem els greus efectes que està provocant aquesta pandèmia, especialment en les persones grans.

El començament del final

Aquest dijous, 9 d'abril, ha fet 43 anys de la legalització del PCE. Adolfo Suárez, el llavors President de l'Estat espanyol, va triar un dissabte de la Setmana Santa perquè se suposava que, estant molta gent de vacances, no hauria tant d'enrenou. No va ser així.

L'endemà d'aquell “Dissabte Roig”, com se la coneix aquella data, molts comunistes de dins el país, van sortir al carrer amb banderes vermelles per a celebrar l'efemèride. Van ser uns dies de joia.

Dia X de confinament

No sé exactament quin dia és avui de confinament. Aquests dies han sigut una muntanya russa emocional i de feina per aquesta situació. Però contradictòriament també una pausa. Llegeixo molt, com feia temps que no feia. Començo el dia amb un café i llegint diferents articles.

Monopoli informatiu

Un efecte colateral de la pandèmia del Covid-19 és que monopolitza el focus informatiu. Però hi ha altres drames que es segueixen produint dels que no se’n parla prou com, per exemple, les operacions de de rescat de refugiats a la Mediterrània.

La UME i el politiqueig pandèmic

A mi la Unitat Militar d’Emergències (UME) m’agrada menys per militar que per espanyola. I segurament hi haurà gent a qui li agradarà menys per espanyola que per militar. I d’altres que estaran encantats amb la UME i que aquesta forme part de l’exèrcit. Però ningú de nosaltres ens hauríem de negar en rotund a la seua intervenció en una situació com l’actual. Igualment, ningú de nosaltres hauríem d’exigir que siga la UME la que actue si ens garanteixen un altre servei de desinfecció eficient. Perquè hi ha moments en què importa més el què i el quan que el qui.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat