Sent Cugat

'Vacaciones de ferragosto' / 'Pranzo di ferragosto'. Itàlia (2008)

Aquesta no és una pel·lícula delicada; és una pel·lícula que tracta les persones amb delicadesa, amb respecte, amb atenció.

Unes persones que, en aquest cas, són unes senyores grans que per circumstàncies compartiran durant un temps les seves vides.

Unes circumstàncies que deriven d'aquesta necessitat imperiosa de fer vacances a l'agost per satisfer el desig de marxar/fugir generat pel nostre entorn.

Alimentació sostenible

L'ONU ha publicat un informe recomanant menjar menys carn i més vegetals per lluitar contra el canvi climàtic. Els més de cent experts autors implicats incideixen en els hàbits dels països més desenvolupats, grans consumidors de carn. La cursa per limitar l’escalfament global a 1,5 graus per sobre els nivells preindustrials ―objectiu de l’acord de París del 2015― pot ser una batalla perduda si no aconseguim fer un ús més sostenible de la terra conreable.

El periodisme i la vulnerabilitat

Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme en la construcció del debat social ja que són els transmissors dels fets noticiables que han de fomentar-lo. El periodisme, amb la seua fixació per mostrar injustícies, molts cops intenta apropar-se a la vulnerabilitat i topa de ple amb la realitat, que molta bona gent que viu per a sobreviure no està per a què periodistes aparentment benintencionats els prenguen el pèl. Què pretenem, fer un retrat de la seua precarietat? A canvi de què?

L'altre sentit de l'emergència climàtica

Aquest 2019 ens ha portat moltes novetats també al nostre poble-ciutat: emergència climàtica, estudiants enfadades i canvi de govern.

Els qui creiem en les paraules, i pensem que han de deixar de ser buides per a recuperar el seu significat, celebrem que alguns sectors de les elits polítiques comencin a explicar, ni que sigui parcialment, de puntetes i per imperatiu democràtic, la veritat incòmoda sobre l'amenaça existencial que viu l'espècie humana.

Un pas enrere per fer-ne dos endavant o la insuportable lleugeresa de l’esquerra

No és un article pensat arran del que va succeir fa unes setmanes al Parlament espanyol, encara que ho pugui semblar, fou escrit abans d’aquells fets, el quals, en tot cas, li han donat més rellevància.

Vivim en un temps accelerat, en el qual se’ns invita a viure online. Sembla que no hi hagi oportunitat de descansar, ordenar les idees i veure exactament on ens trobem; cadascú de nosaltres i com a societat.

Festa Major

Alegria, és Festa Major. Com cada any es trenca la rutina de les places majors dels pobles i ciutats del nostre país. Les terrasses dels bars deixen lloc a escenaris on les orquestres patxangueres fan ballar a grans i petits fins que surt el sol.

I si li donem 100 dies al nou govern de Sant Cugat?

Després de més de 30 anys d’alcalde convergent, Sant Cugat ja fa un mes que té una alcaldessa d’Esquerra Republicana de Catalunya i un govern progressista. La qüestió és, ras i curt, si aquesta alcaldia d’ERC, fruit d’un pacte a tres, amb la CUP i amb el PSC (del PSOE) té legitimat per ser-ne.

Un tal Arcadi Espada

L’altre dia en Dionisio Gimenez va publicar en aquest mitjà un article sobre aquest individu i el titllava de boira i amb una ironia subtil i de vegades poder massa explicita acabava definint-lo com a bufó de la cort. Jo no he tingut el disgust de conèixer personalment aquest tros de carn en forma física de persona, però sí que he patit en primera persona el resultat dels seus, diguem-li, articles d’opinió per no dir lis femer on aboca tota la merda que és capaç d’acumular.

Nens prodigi

Sovint veus a la televisió o en algun mini-vídeo enviat per WhatsApp unes nenes o nens que canten, ballen o toquen algun instruments d'allò més bé. Semblen persones grans en miniatura. Als espectadors els toca la fibra o els cau la bava.

En aquestes ocasions em pregunto: què hi ha al darrere de tot això? M'imagino que moltes hores d'assaig. Moltes hores de pares i professors de ball o de cant perquè millorin aquest o aquell aspecte.

M'ha vingut al cap aquella alumna meva que, a l'hora d'anar a jugar amb les amigues, havia de posar-se a fer una estona de piano.

El periple de les nenes i nens migrats

Venen a casa nostra, després d’un llarguíssim viatge, exposats a tota mena de perills i màfies, desemparats i sense acompanyament adult, en recerca d’un món millor i amb una motxilla pesada, pesadíssima, a l’esquena.

Fan el mateix viatge, en les mateixes terribles condicions que els seus adults, però sense ells. Això els posa en situació de risc i exclusió social des que trepitgen la nostra terra.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat