Sent Cugat

Silenci per partida doble

La Festa Major ha tornat! 

Amb emoció la rebem i li donem la benvinguda, arriba l'eufòria, l'alegria i la celebració. Llum, festa, joia… i terror. Amb ella arriba de nou el soroll eixordador, la por: els focs d’artifici.

El periodisme local i els conflictes

Els mitjans no són ferramentes neutres. Amb la selecció dels temes, la priorització i l’enfocament dibuixen un discurs concret, que no necessàriament és únic perquè, dins d’unes grans línies generals, un diari, ràdio o televisió pot acollir tantes mirades com firmes té. 

Ètica judicial i desnonaments

Catalunya és la comunitat amb més desnonaments de l’estat espanyol. D’aquests, la gran majoria els pateixen les persones que no han pogut fer front al pagament del seu lloguer, i una cinquena part, les que no han pogut pagar la hipoteca.

Violència vicaria

Potser no havíem sentit parlar tant de la violència vicaria com fins ara, un tipus de violència que pateixen milers de dones. Una violència que ataca el més preuat. Aquella que instrumentalitza els fills i filles en contra de les mares.

Matisos sobre el masclisme a l'adolescència

Recentment, els mitjans de comunicació han presentat les dades d'un altre estudi sobre el comportament dels joves i adolescents amb relació als temes de gènere. De nou, es detecten actituds masclistes que lluny de disminuir, es consoliden, o en el pitjor dels casos, augmenten.

El projecte Ragull com a excusa

El tren elèctric arribà el 26 d’octubre de 1917 i tot canvià. Entre 1920 i 1936 la població creixé un 132%, res no vist fins aleshores; el gruix dels nous habitants, òbviament, procedien de Barcelona. La gent podia viure a Sant Cugat i treballar a Barcelona, tota una novetat.

Fem un Museu i el cinema mut

El projecte Fem un Museu, amb 13 edicions a la seva esquena, és un, per no dir, el projecte inclusiu d'àmbit cultural més important de Sant Cugat. Nascut i organitzat en Museus Sant Cugat per l’Helena Minuesa, és una iniciativa que pretén acostar el món de les arts a col·lectius de persones amb diversitat funcional (majoritàriament amb diferents capacitats intel·lectuals) i persones en risc d'exclusió social.

La impunitat del poder

Ni l'excusa de la lluita antiterrorista pot justificar el tancament d'un diari i l'empresonament dels seus treballadors, ni una baralla de bar pot servir d'excusa per engarjolar a joves innocents, ni un missatge de WhatsApp és motiu suficient per estigmatitzar a una jove, ni uns simples caragols d'Ikea han de servir de coartada per fabricar un fals delicte, ni un titellaire ha d'autocensurar-se per no acabar entre reixes, ni un detergent és ni serà mai una arma de destrucció massiva. Tot això, i més, ha passat a l'Espanya democràtica.

Pàgines