Sent Cugat

Cicles de setembre

Sempre que arriba al setembre penso en cicles. I són molt semblants als de començar un any nou i sembla que ens omplen d’il·lusió i de bona energia per tornar a començar a fer el que fèiem ara tot just fa un any. Aquests cicles sembla que són l'oportunitat per començar a fer coses que abans no fèiem o pensar i reflexionar sobre totes aquelles que hauríem de replantejar. També valen per començar a reprendre temes que se'ns han oblidat o què pensaven que no eren importants, o senzillament volíem deixar per després de vacances.

Plácido

Plácido Domingo ha sigut protagonista de molts sopars estiuencs. Més de vint dones acusen el mite de l’òpera d’assetjament sexual. Només una d’elles, una cantant de nom Angela Turner Wilson, ha donat el seu nom. La resta prefereixen seguir a l’anonimat perquè segueixen vinculades al món de la música clàssica i tenen por de represàlies.

La Xesca, un relat molt més ample

Ja tenim data per al desallotjament de la Xesca. Tenim clar, però, que no ens quedarem de braços plegats. Davant d'aquesta mostra de poder, resistirem, ens celebrarem, farem soroll i en parlarem; en parlarem perquè la resistència també es troba en el camp conceptual.

‘Plogging’

Fa uns anys, en una sortida organitzada pels Veïns Progressistes de Valldoreix a l'estany dels Alous, la Rosa Maria va recollir uns plàstics que havien llençats a terra. Em va sorprendre l'acció; però vam acabar recollint brutícia tots. No s'entén com hi ha gent que és capaç de llençar deixalles a terra. Menys, en un lloc com els Alous.

Maniobres de diversió política

Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.

La usura i els abusos bancaris, càncer de les economies familiars

A qui li rendeixen els diners? A qui els té.

I qui els té?

Molts estudis estadístics i microeconòmics dins el sector bancari demostren que la tendència actual en el mercat bancari és que els bancs retinguin els diners del públic en les seves mans, diríem urpes, al màxim. Algunes entitats bancàries catalanes afectades de manca de liquiditat ho fan a fi i efecte d’especular amb diners aliens i treure’n rèdit uns dies, per pocs que siguin. El sumatori entre molts comptes corrents dona un espectacular benefici.

Setembre

Per a mi l'any comença al setembre, com el curs escolar. El 31 de besembre? Bé, pura festa major. Setembre és quan tornes de vacances amb la ment desperta i enfiles l'any. Faré això, faré allò altre. M'apuntaré al gimnàs, faré aquell curs d'anglès i m'escaparé més els caps de setmana, etc. Siguem realistes, setembre és el mes de les propostes. Després ja enfiles l'any i la resta ja és una continuació. Recau sobre nosaltres tirar endavant el que ens hem proposat.

Banksy, de vàndal a geni

El grafiter Banksy torna a ser notícia... "I can not believe you morons actually buy this shit" ("No em puc creure que vosaltres, imbècils, compreu aquesta merda") dona nom a la licitació, que la casa de subhastes Christie's, farà per posar a la venda dos gravats de l'obra "nena amb globus" que l'autor va realitzar l'any 2004. En ella mostra una nena desolada per la pèrdua del seu globus-cor. Fa un any, un exemplar de la mateixa sèrie va ser polèmica en autodestruir-se en plena subhasta.

‘The Reader’ / ‘El lector’. USA (2008)

Pel·lícula que haurien de veure tots els alumnes d'institut (potser abans fóra prematur?) en forma de tallers / col·loquis, doncs els seria de gran utilitat per aprendre fins on condiciona la resta de la vida d'una persona (i de totes les que d'una manera o altra es relacionaran amb ella) la formació a la qual hagi pogut accedir.

Contra (tots) els nacionalismes, començant pel de casa

Aquest article ha anat precedit d’una desena més que, més o menys, han tocat la mateixa qüestió, per la qual cosa el lector o lectora que se l’estalviï quedarà excusat/da. En tot cas, demano indulgència davant la meva insistència (i l’extensió de l’article).

Aquest article, encapçalat per un títol que vas més enllà del seu contingut i que moltes persones poden considerar excessivament contundent (no amago la seva intenció provocativa), mereix tres consideracions: