El meu cunyat em deia, en una de les poques coses a les quals he estat d'acord amb ell: “Són uns mercenaris de la pilota. Són capaços de trair la seva pròpia mare per diners.”
Els estius són per a les vacances, la platja (o la muntanya) els mots encreuats i les lectures pendents. O així haurien de ser. Fa setmanes que voluntàries animalistes fan una feina que no està ni remunerada ni permet marxar fora: han de tenir cura dels gats del carrer de la nostra ciutat.
“Em fa molta pena però crec que no només hauré de canviar de pis sinó també de poble”. “Marxem de Sant Cugat, decebuts, amb una nena de 4 anys que no podrà continuar a l’escola i hem de començar de zero. Hem pagat i cuidat el pis rigorosament durant 4 anys. Ara el lloguen per 400 euros més”.
El parèntesi meravellós que representa l’agost per a la política municipal és un bon moment per a reflexionar sobre ella des de la calma. És un bon moment perquè l’activitat està aturada –o almenys més del que és habitual– i no es va a corre-cuita entre mocions. També és interessant pensar que aquelles persones que sempre estan preparades per a la seua intervenció política ara segurament estan gaudint d’unes –no diré si merescudes o no– vacances.
El 25 de juliol el CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat va celebrar el seu 30è aniversari. Trenta anys posant la nostra ciutat dins del panorama mundial esportiu. Trenta anys formant tant a físicament com acadèmica les joves promeses esportives del nostre país. Joves que han de lluitar i esforçar-se al màxim per poder ser aquí. Persones que cada matí es desperten ben d’hora per treballar per poder aconseguir superar la seva meta personal.
Que vivim en una societat masclista, on els homes tenen encara el control de moltes de les posicions de poder, és una cosa més que evident. De fet estem veient com les reivindicacions del feminisme militant exigeixen la fi d'aquesta posició de poder, i ho fan reivindicant la fi del patriarcat.
Seguim en la central de dades fent repàs de les dades econòmiques més importants del nostre Ajuntament. En el darrer article parlàvem del pressupost dedicat a cooperació. En aquest cas ens introduïm en les xifres de la cultura a la ciutat. Dels darrers cinc anys en podem extreure cinc conclusions.
Està clar que quan s’ix d’un pou, cal ascendir. Per tant, si la crisi és el pou, l’eixida de la crisi és un ascens. El dubte està en quan el nou ascens ha esdevingut un salt que ens pot tornar a clavar en un altre pou. Amb això, només ens queda preguntar-nos si el sector de la construcció està eixint de la crisi o està creant una nova bombolla.
El proppassat mes de juny el regidor no adscrit de l'Ajuntament, Dimitri Defranc, tenia intenció de presentar una moció al Ple demanant que es faci una guia de la fauna local. Deia que d'aquesta manera es podria tenir controlada la situació de les espècies, tant autòctones com invasores. Sembla ser que es va acordar dur-la a terme.
Des que al maig elCugatenc es va dotar d’unes comissions per garantir el funcionament i la continuïtat del diari, l’audiència no ha parat de créixer. A l’abril tot just havien visitat la nostra web 3.757 usuaris únics, una xifra que es va disparar al mes següent fins arribar als 5.924 i que es va consolidar al juny amb 5.976.
