Roser Casamitjana: “No sé si quan parlem de Podem, parlem d'un sol Podem a Sant Cugat”

Foto: Dionisio Giménez

En l'origen, el món era un plasma boig. Déu es va posar a treballar: crear el cel, els mars, la Terra, els éssers vius... i immediatament després la bicicleta. Amb ella els d'Iniciativa van poder desplaçar-se i contemplar la magnificència del món que ens envolta, i la imperiosa necessitat de conservar-lo. Això, per a Roser, és una part essencial de la seva forma de vida, del seu treball, del seu afany per millorar-lo. L'altra és la política activa en una esquerra que, d'acord amb la seva majoria d'edat, va néixer per quedar-se, la qual cosa implica nedar, guardar la roba, viatjar en vagons de tercera i, sovint, fer carbó a la màquina del tren perquè no s'aturi. Però el ciclista ha de contemplar el paisatge al terme de l'empinada costera (això és de llibre), per dilucidar si els trinats que sent l'altre costat del rierol són del rossinyol dels cims o de la cadernera del capvespre, però, que, en qualsevol cas, un i altre –Roser ho sap bé perquè és biòloga– anuncien el principi de supervivència, la forma de defensar el territori que hem heretat, com altres ho van fer en el passat.

D'aquí, la primera pregunta:

Estàs a favor d'un referèndum a Catalunya?

– Sí. Però coincidiràs amb mi a dir que cal lluitar també per una agenda social que dignifiqui la vida dels nostres ciutadans. Algú ha d'ocupar d'aquest treball, no?

En pel que fa a la primera jo diria ICV en aquests últims anys s'ha quedat enrere en defensar-lo. I això resulta estrany si tenim en compte que els hereus de l'antic PSUC han estat sempre una força de xoc en la defensa de les llibertats i en contra del centralisme polític dels governs d'Espanya. Què està passant?

– Crec que des de fa uns anys ICV està de cap a caiguda, com a partit, vull dir. Per això quan va fer l'aposta dels Comuns, ho va fer –ho vam fer– amb l'ànim d'anar tots junts en la defensa d'una esquerra plural que havia d'ampliar el camí. Bé, jo crec, que en aquest trajecte els líders d'aquestes formacions han gastat molt esforç, i han deixat de banda posicions polítiques, o ideològiques que havien de ser més determinants contra el Govern espanyol.

I això com es viu des de dins?

– En Iniciativa hi ha dues ànimes, una que es manifesta més independentista, i una altra més federalista.

A Sant Cugat, també?

– A Sant Cugat també, però menys. Aquí abunda més el corrent federalista, o confederal.

Com veus l'aproximació de Xavier Domènech feia el PSC?

– Amb poques probabilitats. No tant pel PSC, sinó per la relació bilateral que manté amb el PSOE. Després de l'última intervenció d'Iceta al Parlament el va trucar Pedro Sánchez per desautoritzar-lo. I és que, qualsevol moviment del PSC que inclogui ERC o al PDECAT no serà permès pel PSOE. Iceta ha llançat un guant que ningú ha recollit.

La confluència entre ICV i Podem gaudeix de bona salut?

– Doncs mira, pel que fa a Iniciativa, crec que bé. Molta gent tenia els seus dubtes, però ara la veig més favorable, diguem que... –cerca la paraula adequada– hi ha menys nas arrufat. Ho he de posar en relleu perquè em sembla que és una evidència que no podem negar. Dins d'Iniciativa, i potser, per les experiències que havíem tingut, van sorgir dubtes raonables sobre l'efectivitat o no d'aquesta confluència, sobretot després de les eleccions 2015. Això s'ha difuminat. El problema és que no sé si quan parlem de Podem, parlem d'un Podem o dos a Sant Cugat.

"Entre ICV i Podem hi ha més punts que ens uneixen dels que ens separen"

Hi ha un cercle legal, avalat i amb representants elegits democràticament. Això, i les persones que l'integren és Podem Sant Cugat, no?

– Bé, en qualsevol cas, ningú de Podem ha de sentir-se al marge d'aquest procés. Jo crec que ICV està disposada a replantejar-se les qüestions que calguin a fi que uns i altres se sentin bé a la confluència. No cal començar de zero, com es va dir a l'assemblea, però potser d'un sí, si és que hi ha gent que vol venir i aportar idees. Hi ha més punts que ens uneixen dels que ens separen, i si fem un esforç per buscar els positius segurament trobarem molts més.

Els Comuns no accepten la presidència a la Generalitat d'algú del PDECAT, però, no creus que hi ha hagut una evolució en l'antiga CDC cap a posicions menys conservadores?

– No veig aquesta evolució. Però aclareixo, potser és perquè jo no estic immersa en la política general de Catalunya. Crec que, a Sant Cugat, el PDECAT és Convergència, ni més ni menys. Pura i dura. I, si tenim en compte que a l'equip de govern hi ha tres regidors que provenen de l'antiga Unió, doncs això, que poc s'ha mogut el PDECAT en la direcció que apunta la teva pregunta. Aquí han canviat de nom, però poca cosa més. Encara que et diré que jo sóc en general pessimista, de les que veuen l'ampolla mig buida.

En els últims Plens es nota certa tibantor entre l'oposició i l'equip de govern.

– Hi ha qui diu que el consistori està més agressiu. Jo no ho percebo així, encara que és cert que hi ha una major acritud. Hi ha elements nous com són la causa nacional, o la independència, de manera que l'agressivitat prové més d'un factor extern, que no de la pròpia relació de forces dins de l'Ajuntament.

És a dir, de la independència?

– No només la independència sinó el que es deriva de la mateixa, per exemple: la immersió lingüística o les normatives que de tant en tant llança el PP o el govern d'Espanya que afecten Catalunya i que aquí s'interpreten com agressives, ofensives o destructores, o com les vulguis anomenar, i això en el mandat anterior no era tan evident. S'entén que cada grup ha adquirit al voltant del Procés una posició concreta, i de vegades, des de Ciutadans i PP més dràstica, més bel·ligerant. Jo diria que, sovint, Ciutadans llança acusacions per la via de tirar pel dret, sense haver estudiat molt el que diuen, o com ho diuen, o si és veritat o no és veritat el que diuen... Aquestes acusacions van dirigides contra l'equip de govern, i moltes són infundades o no tenen raó de ser. D'altra banda, l'equip de govern es mostra menys displicent amb una part de l'oposició, perquè intueix que en qualsevol moment pot haver un encreuament de votacions que pot canviar el panorama polític. I això no existia en l'anterior mandat. Des de l'oposició hem de fer molts equilibris per intentar que surti alguna proposta, perquè de vegades depèn d'un vot, i aquest vot l'administra Dimitri Defranc, circumstància que genera situacions molt incòmodes. I no és només amb la CUP, també amb nosaltres.

Notícies relacionades