María Jesús Izquierdo: “Que et diguin puta feminista és bo perquè indica que estem en la direcció correcta”

Foto: Jordi Pascual

En l’Evangeli segons Felip, que els doctors de l’Església van qualificar de gnòstic, i per tant allò de Sant va passar a millor vida, aquest evangelista espuri narra que Jesús quan es dedicava a les prèdiques pels camins polsosos de Palestina “anava sempre acompanyat de tres Maríes (Marian): la seva mare, la seva germana, i de Maria Magdalena que és cridada la seva parella”. Ho diu així, “parella”, com ho diem ara, i la traducció del grec antic, l'hebreu, i de l'arameu guardat en el memorial de Nablus, distingeix perfectament la paraula servent o adúltera de la de parella, referida a l'accepció de esposa. Sant Pere, que era un bon pescador, però una mica sapastre en la seva relació amb els altres (recordo que li va tallar l'orella amb d’una espasada a un soldat romà (assumpte menor, per descomptat), i que es va obstinar a negar al Mestre en tres ocasions), conspira contra Maria Magdalena i li pregunta als altres apòstols: “potser l'ha preferit a nosaltres”. El ressentiment feia l'adúltera atribuït al gran constructor de l'Església, l’avalaria molts anys després, en 591, el papa Gregori I, que, en la seva homilia 33, diu que, “set dimonis van ser expulsats de Maria Magdalena”. Així doncs, aquesta dona que, per a molts era la parella de Jesús, entra a la història sagrada com la pedra a la sabata de xarol d'una Església totpoderosa, en la qual la dona o és santa, ximple, adúltera o posseïdora d'un munt de dimonis. Jo sóc propens a creure les paraules segellades de l'evangelista Felip, per molt espúries que siguin, perquè l'existència de Maria Magdalena com a amant de Jesús és bastant versemblant: Nascuda a Magdala, un petit llogaret de Cafarnaüm, que com tothom sap està prop del llac Tiberíades, va ser, a prop de casa, precisament, on aquesta dona va ungir els peus al Predicador, menester reservat als esclaus no jueus, o la dona, però inconcebible a una adúltera. A més, va ser Jesús, el qual, amb bon criteri, li va dir a la seva parella que ho anaven a matar, però que estigués atenta perquè després ressuscitaria. Una cosa que faria qualsevol mortal. Va ser ella la primera a acudir al lloc on el seu amant va recalar després del seu viatge al Més Enllà, per plorar la pèrdua de la seva parella. Resultat: en la història mítica, una dona no pot competir amb l'estructura patriarcal, en aquest cas reservada a Sant Pere, perquè Ell representa a l'Església el més gran, el més insolent i brutal patriarcat del món conegut.

Aquest preàmbul em serveix per situar la conferència sobre la prostitució, oferta a la Casa de Cultura per la professora santcugatenca María Jesús Izquierdo, conferència que va congregar una trentena de persones, la majoria dones, convocades per la Casa de la Dona. Lamentablement, una part del temps assignat per a la conferència la va consumir els preparatius del Power Point, i la penosa megafonia del mateix. Finalment, el vídeo que va obrir l'acte dirigit als puters deia, gairebé de manera literal:

Puter, aquí no hi ha ningú que et digui que pots o no pots fer, perquè per a això pagues. Pots fer el que vulguis. Mitja hora o una amb una dona que farà tot el que tu diguis, per tal de que te’n vagis aviat. Però t’explicaré una cosa, puter: les dones amb les quals has estat no volien estar amb tu, cap part de la seva pell volia que la toquessis. Ho han fet per diners, o sigui que cal dir les coses pel seu nom. Això no va de sexe va de Mouble; tu no pagues per follar pagues per violar. Fingiran que els agrada, quan en realitat estaran desitjant que te’n vagis.

Quan tu parles de consumidors que paguen per un servei jo parlo de puters, quan parles de treballadores sexuals, jo parlo d'esclaves perquè elles són el producte; quan parles d'indústria sexual jo parlo de tracta, de marginació social, d'estigmatització, de proxenetisme, d'esclavitud. Tu només veus a la dona per parts, amb forats diversos, per això et repeteixo que tu no t'has follat ​​a aquesta dona, l'has violada. Els teus diners legitimen el que fas, i elles consenten que les violis i així es resignen a ser dones mercaderia, a ser dones d'oci, les que t'esperen al puticlub, després que hagis quedat amb els teus amics per al comiat de solter, o per tancar un tracte important amb un client. Potser tinguis tarifa plana perquè et sigui més còmode pagar, i d'altres, amb barra lliure de dones i salsitxes. Oh, sí, tranquil puter, perquè has pagat per això. Ningú t’acusa de ser com la manada, perquè a tu t'han educat perquè pensis en com podeu comprar dones i a nosaltres que, si les coses es posen difícils, sempre podrem ficar-nos a putes. Jo el que vull és saber per què tu tens dret a comprar-me, per què dius que em veus com igual, que ens respecteu, i tot això (...) I no obstant això, nosaltres hem de mirar cap a un altre costat mentre tu compres esclavitud. No és a nosaltres a qui cal qüestionar. El problema ets tu. Nosaltres hem de deixar de ser el teu còmplice”.

Izquierdo va rebatre el contingut del vídeo, argumentat que les dones que es dediquen a la prostitució senten repugnància pels diners, i que són elles les que fixen la forma i el com amb el client. “Perquè és molt important per a les prostitutes marcar els límits”. Va criticar amb duresa la doble moral d'alguns col·lectius que actuen com a l'època franquista, pel que fa a la prostitució com a qüestió moral. “Quan abordem el tema de la prostitució –va dir– cal entendre-ho com una aberració del patriarcat, perquè els sentiments que provoca són semblants a la violació; una vegada i una són eines pensades per doblegar la dona”. “Per això quan algú diu a una dona puta feminista, a mi em sembla bona notícia, perquè explica el context en què s'utilitza aquesta expressió, i, perquè es refereix a les dones que volen el control de la seva pròpia vida”.

Notícies relacionades