Retirar-se a temps

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En Pau Gasol ha anunciat la seva retirada del bàsquet professional. Ha estat un dels millors jugadors catalans d'aquest esport. Era un noi escanyolit i tou, que es va afeccionar perquè el seu pare, Agustí Gasol, hi jugava. I amb tossuderia i constància, com ha de ser, ha arribat on no havia somiat mai. Gràcies –ho diu ell en el seu comiat– a la gent que l'envoltava, entrenadors, companys i amics.

Està molt bé que ho reconegui, perquè tots som el que som gràcies a la gent que ens acompanya. I pocs triomfadors en aquesta vida els mencionen. Potser perquè volen donar més èmfasi al seu triomf.

Quan em vaig jubilar de mestre als 60 anys –els de la Generalitat ho podíem fer– tenia la possibilitat de seguir uns quants anys més. Confesso que m'ho vaig plantejar. Estava i em sentia en forma, malgrat la meva deficiència auditiva. Però, i els nens i les nenes que educava? I els pares i mares que em venien a les entrevistes? Els uns i els altres havien canviat molt des dels meus començaments.

Recordava molts professors meus a l'institut i bastants companys d'escola, ja grans, que estaven desfasats, que no entenien els seu alumnes ni a llurs pares.

Em vaig dir, “Rafa, més val plegar amb dignitat, que arrossegar-te per la professió que estimes”. Va ser un sotrac, em va doldre molt deixar la feina que m'havia fet viure. A hores d'ara, però, vist amb el temps, estic content de la decisió.

Contràriament, veig que s'està plantejant el retard de les jubilacions en termes numèrics. “Quant ha de treballar –produir– una persona perquè es pugui mantenir el sistema...”

Home, penso, depèn de la feina que faci, depèn de la seva transcendència, depèn del seu estat físic i mental... No és el mateix un fuster que un metge, un oficinista, un mestre que educa uns menuts o un professor d'universitat.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades