Publicitat

Reis i nobles

A mitjans d'agost, l'historiador Joan B. Culla, en un magnífic article al diari ARA, fa un paral·lelisme entre la marxa d'Alfons XIII el 1931 i la del seu nét, el rei emèrit, Joan Carles I.

Tanmateix, al final del seu article comenta que, a hores d'ara, els únics que defensen l'actual monarquia són PP, Ciutadans i Vox. O sigui, la dreta i l'extrema dreta.

A mi, personalment, no em sorprèn que siguin aquests personatges. Els reis, que jo sàpiga, han viscut a costa dels tributs cobrats al poble, però, a l'hora de triar amics per a festes i banquets, sempre s'han acostat als rics i poderosos. Després parlen de "su pueblo", amb retocs afectuosos, de servei i sacrifici. En realitat, però, només els preocupa que arribin els quartos.

Em pregunto, a veure, un rei per què és rei? Em direu, perquè ho va ser el seu pare i el pare del seu pare i... D'acord. I si anem buscant més amunt, arribarem al primer que en aquell país va ser el primer rei.

I aquest primer rei, qui el va nomenar? Els historiadors no acaben de posar-se d'acord. Hi ha diferents versions.

A la Pell de Brau, sembla que van ser els visigots, tot i que llavors, els seus dominis no corresponien a l'actual Espanya. D'altra banda, els veritables que regnaren, van ser el Reis Catòlics, quan la reina Isabel de Castella es va unir al rei Ferran d'Aragó. Són aquells del "Tanto monta monta tanto, Isabel como Fernando". Malgrat que, segons els historiadors, manava més la Isabel.

A Sumèria, la dinastia Kish (2.600 a C); a Egipte, el nét de Noè, Nemrod, el de la torre de Babel; a Egipte, el faraó Menes; a Roma, Ròmul...

Totes, o gairebé totes les monarquies, coincideixen amb uns trets característics comuns:

- Han viscut i viuen millor que el seu poble que els sosté (viuen com a reis).
- S'han envoltat d'un exèrcit que els defensa.
- Han creat una noblesa que els envolta i aconsella.
- Han divinitzat la seva figura i els seus actes. ("Por la gracia de Dios")
- Han establert lleis que els afavoreixen (recordeu allò de la inviolabilitat? O sigui que poden fer el que els roti, que ningú els demanarà comptes) i que fan acomplir amb l'ajut de l'exercit.

Són, al meu entendre, estructures obsoletes i fora de context. En els temps actuals, ningú, absolutament ningú, ni els reis més poderosos, ni els polítics més representatius, ni els rics més rics del món, ni els nobles de més antiga nissaga, ni els generals de més alta graduació, ni els jutges més suprems, ni els religiosos més relacionats amb la divinitat, haurien d'estar per sobre de l'ésser més insignificant que habita la terra. Tots tenen, o haurien de tenir, la mateixa importància i els mateixos drets davant els seus congèneres.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades