‘Plogging’

Fa uns anys, en una sortida organitzada pels Veïns Progressistes de Valldoreix a l'estany dels Alous, la Rosa Maria va recollir uns plàstics que havien llençats a terra. Em va sorprendre l'acció; però vam acabar recollint brutícia tots. No s'entén com hi ha gent que és capaç de llençar deixalles a terra. Menys, en un lloc com els Alous.

Doncs bé, el “plogging” és recollir brutícia del terra quan surts a caminar o a córrer. Ja fa temps que es practica; tot i que el nom, només fa tres anys que li han posat. Va ser el suec Erick Ahiström, que, en el camí de casa a la feina, s'hi dedicava a recollir la brutícia que altres llençaven.

Sobta que això de l'Èric ho faci a Estocolm, sent tan polits com són els suecs. M'imagino que si hagués estat més al sud, en un país llatí, per exemple, no li hauria donat temps de tornar a casa.

El nom és una combinació de Jogging, que vol dir córrer o caminar a ritme sostingut i l'expressió sueca plocka up, –recollir–. Aquesta pràctica s'ha estès per un centenar de països i ha arribat a Catalunya.

Tant és així que, el 24 de març va haver la primera Eco-marxa Popular Plogging Costa Brava a Sant Antoni de Calonge i Palamós. Van reunir 200 participants i van fer tres itineraris diferents.

La iniciativa va sorgir d'una proposta de la plataforma Twinapp Running (aquesta punyetera mania de colonialisme lingüístic), creada pel pescador Miquel Ferrés

Segons la Judit Hidalgo, presidenta de l'associació Run Woman Run (ja hi tornem!) que participava en l'Eco-marxa, “més que netejar, el que pretenem és conscienciar que no s'ha de llençar coses a terra”.

Jo, personalment, prefereixo fer-lo caminant. Quan surto a córrer, veig difícil trencar el ritme a cada moment i anar mirant aquí i allà on és la brutícia, tot i que, ajupir-se, és un exercici molt bo.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades