Perdre el temps

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sembla que l'estiu és l'època ideal per perdre el temps o per no fer res.

Em pregunto, però, què és no fer res? O què vol dir perdre el temps? Realment el temps es perd?

En el llibre de la Jenny Odell Cómo no hacer nada. Resistirse a la economía de la atención (Ariel, 2021) diu que “no hi ha res que costi més que no fer res”. Planteja que vivim en una societat que premia el fer, la productivitat i estar ocupat. Que el nostre valor ve determinat per la nostra productivitat.

D'altra banda, la instructora de mindfulness (relacionat amb la concentració mental i l'atenció pel que fas), diu: “La voràgine per l'activitat se'ns emporta i perdem el control. Que, a més de fer les coses a poc a poc, hem de posar atenció al que s'està fent”.

Finalment, el professor de filosofia de la UAB David Casacuberta insisteix en la importància de desprendre'ns de la necessitat de ser productius i generar alguna cosa beneficiosa.

Tot plegat, sembla una resposta, una actitud contra la societat neoliberal que insta a ser productius per a benefici del capital.

Altrament, penso, ser productius treballant en una ONG, jugant amb els teus fills o fent companyia a una persona gran, forma part de la voràgine per l'activitat?

Em pregunto, perdo el temps quan prenc el sol, quan miro una planta, quan reconstrueixo mentalment un article o senzillament quan estic assegut pensant en qui sap què?

Perd el temps l'estudiant que canvia de carrera, el jove que deixa els estudis o la consort que canvia de parella?

Tanmateix, penso que el temps no es perd mai. El temps passa i se'ns acaba algun dia. I de tot en traiem alguna cosa. Inclús, quan ens sembla que no n'hem tret res.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades