Publicitat

Només val l'èxit

Sovint es tendeix a exalçar l'èxit sense tenir present la feina que hi ha al darrere.

Passa en els esports, en els estudis, en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana i sobretot en el món de l'espectacle.

L'altre dia, amb motiu dels Òscars, es parlava d'una jove de 24 anys, la britànica Florence Pugh. Es deia que en un any ha passat de ser una actriu desconeguda a ser una de les favorites a endur-se el premi per la seva interpretació en la pel·lícula “Donetes” ―la recordada “Mujercitas” per als de la meva generació― de la directora Greta Gerwing.

En el món de la interpretació, a part de tenir unes dots innates ―jo les anomenaria genètiques―, el que s'ha de tenir present és la feina que has fet abans. On has estudiat i, sobretot, els directors que t'han dirigit.

Cada director té les seves dèries, les seves obsessions. Hi ha qui es capfiquen amb la veu, la pronúncia i els registres (pauses, flexions de veu, entonacions...). D'altres treballen el moviment, el gest o l'expressió.

El conjunt de persones que et dirigeixen fa que vagis creant la teva experiència interpretativa. Una altra cosa és la fama, la coneixença de la gent, que sovint no va en consonància amb els teus esforços.

Els papers més difícils, els que costen més d'interpretar i que, en definitiva et fan treballar més i madurar millor, són aquells amb els que no estàs d'acord, no t'agraden o no s'avé amb el teu caràcter i la teva manera de pensar. Són la veritable pedra de toc de l'actor.

Els diferents tipus de papers que interpretes et fa un actor complet. Mireu, sinó, el recentment finat Kirk Douglas, la diversitat de personatges que ha fet. És clar, que no sé si arribarem als 103 com ell...

En totes les interpretacions hi ha feina de rereguarda. Independentment si te la reconeixen o no. Com en totes les facetes de la vida. Perquè, la vida, no sempre és agraïda amb la teva feina. Només hi compta amb el teu èxit.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades