Publicitat

No és sols racisme

La mort de George Floyd a Powderhom  el 25 de maig passat a mans de la policia local no és un afer de racisme. O no és sols un acte racista; és principalment un abús de poder, un abús de la força policial.

Com va passar a Tiananmen o a Hong Kong o a la Plaça de Catalunya amb els indignats del 15-M, o l'1 d'octubre a Barcelona.

Unes forces que actuen en la impunitat. Tot els està permès. Sinó, no s'explica que, per exemple, un Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, mori sense haver pagat per totes les barrabassades, per totes les tortures que va cometre. I, a més, amb medalles i pagues vitalícies.

O la resolució judicial del 15-M que, de 121 ferits, els tribunals només reconeixen 5 casos —ignoren el 96%—nou anys després d'haver passat.

Està passant a tots els països del món. A qualsevol país, per pobre que sigui, encara que els seus habitants es morin de gana o hagin de fugir en pasteres buscant horitzons no tan miserables, sempre queden diners per a pagar una policia i un material antiavalots que defensi el poder instituït.

La filòsofa Elsa Dorlin diu que “la principal tasca policial és controlar els pobres i els que es mobilitzen contra les polítiques que destrueixen els serveis públics, els que lluiten per l'habitatge o contra les polítiques migratòries”.

Són “las fuerzas del orden”. El poder necessita sentir-se segur, no fos cas que el poble, descontent, protesti i trontolli la seguretat de les poltrones.

S'estableix d'aquesta manera una paradoxa: aquelles forces pagades pel poble i que haurien de defensar el poble, es revolten contra ell en favor del poder instituït. No seria més honest dedicar més fons públic a polítiques socials i no gastant tant en pagar la mal anomenada forces de l'ordre?

L'antropòloga i periodista Núria Alabao escrivia l'altre dia: “Si no hi ha polítiques públiques, hi ha policia”.

Un poder que s'inclina més pel diner que per la força del vot. Això és la democràcia capitalista.

I és que el gran capital necessita un poble mut, manso i obedient que afavoreixi les inversions, la confiança d'altres països per a les exportacions.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades