Publicitat

Les batalletes de l'avi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La primera vegada que vaig sentir parlar de les “batallitas del abuelo” va ser quan era nen en els còmics, llavors els dèiem tebeos, a “La família Ulises”.

Es feia en un to mig de mofa, mig d'afecte. En aquell temps de postguerra el mot “batalleta” tenia un doble significat. Els “guanyadors” de la contesa li conferien un to més de befa i els familiars dels que vam perdre, li atorgàvem un deix d'afecte.

Ja de jove i després d'adult he escoltat repetidament les històries dels avis i dels pares. No vaig gosar mai dir-los que ja les sabia perquè tenia curiositat en veure quins canvis conferien a les seves narracions. De vegades eren de contingut o personatges i altres d'actitud davant  el fet. Totes aquestes “batalletes” m'han servit després per a escriure sobre els meus familiars.

Ara, al cap d'un grapat d'anys, sóc jo qui conta “batalletes”. Sóc jo, que em repeteixo en les meves històries. Ara és quan veritablement entenc el problema.

I és que, he viscut tantes epopeies, les he explicat tantes vegades a tanta gent, que ja no recordo si aquella en concret l'he narrada i a qui li he dit.

Noto que cada cop són menys “batalletes”. Amb el pas del temps esdevenen històries. La meva història. Serà perquè em faig vell?

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades