La vaga dels tramvies

El meu pare em deia amb un somrís mig murri, mig cofoi: “Passaven els tramvies buits i nosaltres, tossuts, anàvem a peu a treballar”.

Això va passar l'1 de març de 1951. Aquest mes de març ha fet 70 anys. El detonant va ser la pujada del preu del bitllet. Una pujada que es feia a Barcelona i no pas a Madrid.

En realitat, era una resposta a una situació duríssima que venia des de 1939, quan va acabar la guerra. Durant aquest temps es va desenvolupar una repressió acarnissada sobre la gent que ells consideraven “desafectos al régimen”.

Una guerra que, de “Alzamiento Nacional”, res de res. Va ser senzillament un cop de mà a les dretes que havien perdut les eleccions davant el Front Popular.

L'historiador Francesc Vilanova i Vila-Abadal en el seu llibre “La vaga de tramvies (1 de març de 1951), Editorial Rosa dels Vents ens diu “El franquisme acusava els rojos de la misèria del país i a la vegada repetia, dia sí dia també, que el país estava en procés de recuperació i això era mentida, no millorava res, hi havia restriccions de tota mena.”

Va ser una protesta inesperada tant per a les autoritats com per a la classe treballadora, gairebé espontània, que té la seva explicació en la situació penosa en la qual es vivia. Es van empresonar i torturar dirigents del PSUC, entre ells Gregorio López Raimundo, però no es va arribar mai a saber qui l'havia organitzada.

Finalment, es va aconseguir que no s'apugés el preu del bitllet. Malgrat ser una protesta social, no pas política, sí podem dir que podria ser el naixement del sentiment de la lluita antifranquista.

Notícies relacionades