Joguines sexistes

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Per una emergència familiar tinc instal·lats a casa meva el fill, la seva dona i els dos néts, un de sis anys i l'altre d'un anyet.

Com que els pares treballen i el gran va a escola, la meva senyora i jo ens hem fet càrrec del petit.

Ja em veieu, després de trenta anys d'haver-ho fet, tornar a canviar bolquers, vestir-ho, donar-li el menjar, passejar-lo amb el cotxet, fer-lo dormir i tenir cura que no prengui mal perquè tot just ha començat a caminar. Sense ser gaire vanitós, crec que me'n surto bastant bé. Si més no, això és el que em diu la meva senyora.

Quan jo era petit i tocava els estris de cosir o la nina de la meva germana, els grans em deien que, si tocava aquelles coses, em cauria la “pilula”. Quina bestiesa!

Si els nens, quan seran grans, canviaran bolquers, vestiran, passejaran en cotxet i tindran cura dels seus fills, per què no poden tenir joguines de nines i de cotxets? Per què no poden jugar amb cuinetes, si de grans faran el dinar?

I ara que el futbol femení ocupa el lloc que li pertoca i el Barça ha guanyat la Champions, per què a les nenes no se li poden comprar pilotes i que s'aficionin a donar puntades de peu?

Quina llei, on està escrit el tipus de joguines que ha d'estar determinat segons el sexe? Qui es va inventar que el color rosa era el de les nenes i el blau dels nens?

Voleu dir que els adults no ens estem complicant la vida amb aquesta “normativa”?

Si la dona ha demostrat estar capacitada per a exercir i excel·lir en qualsevol activitat, sigui professional, esportiva o artística, per què no comencem a donar-los eines des de petites que ajudin el seu desenvolupament?

Rafa Usero

Notícies relacionades