Publicitat

Galerades

En el diari personal de Francesc Candel de l'època que comprèn del 1944 al 1975, parla de les revisions dels seus escrits i els llibres abans de dur-los a l'editorial. Ell les anomena “galerades”.

En l'any 61 explicava la feinada que tenia en escriure, revisar una i altra vegada i finalment les galerades abans d'entregar el treball.

Me la imagino. Escriure amb una d'aquelles màquines (tac-ca-tà, tac-ca-tà, ring!). Passa línia. Posa paper carbó si vols còpia. Esborrar amb aquelles gomes que espatllaven el paper o el llapis-goma amb una escombreta dalt de tot.

L'any 72, quan vaig tornar de la mili treballava de prova en una oficina. Va ser horrorós; vaig marxar abans no em fessin fora. Allà vaig descobrir el “tippex”, aquell ridícul paperet que no esborrava, però tapava els errors, deixant el paper fet un nyap. I, si l'error era molt gran, a tornar a començar la pàgina. Era tota una feinada.

Penso ara, en l'actualitat, els avançaments de l'ordinador. Crec que no el valorem prou, és tan quotidià, que no li donem importància. I déu n'hi do si ens ho faciliten!

T'esborra ell solet quan li ho demanes, intercales paràgrafs sencers, t'avisa si una paraula no està ben escrita, et passa línia quan cal i, si has de consultar l'enciclopèdia, entres a internet i sovint trobes informació.

En el meu cas, el que consulto de manera freqüent, és el diccionari, sobretot, el de sinònims.

Escriure ara, és estar en una altra galàxia. Hauríem de recordar més sovint les galerades i l'escriure a màquina, la d'abans, per valorar millor els avenços que hem fet.

Un matí, un alumne meu de 9-10 anys, molt viu i encuriosit, va venir explicant que la seva mare tenia una mena d'ordinador antic que, quan escrivia, imprimia al mateix temps i que, quan arribaves al final de la línia, t'avisava i sonava un “dring”. M'estava parlant d'una màquina d'escriure que, evidentment, no coneixia. Li vaig demanar si ens la deixava.

Un dia la va portar i tots els nens i nenes la van estar provant. Estaven entusiasmats, havien descobert la sopa d'all.

A la classe vam organitzar una exposició de maneres d'escriure antigues. Tothom va portar alguna cosa. Van haver pares que ens van deixar pergamins egipcis, plomes d'aus, tinters, plometes... fins i tot una tauleta de cera per gravar com en l'Antiga Roma. Va fer furor entre els companys d'altres classes que venien a veure-la.

El futur, encisa, l'hem d'acollir amb curiositat, amb els ulls i el cor ben oberts. Però també el passat. Ell ens dona la mesura d'on estem i cap a on anem.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades