En Francesc Candel

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Malgrat que tots dos vam viure en una barraca a la muntanya de Montjuïc, ni vam ser veïns ni vam tenir contacte l'un amb l'altre. Ell va viure per un costat, el que toca a Can Tunis –actualment, la Marina– i jo per l'altre, el que mira al Poble Sec.

Només en dues ocasions ens vam creuar. En una Escola d'Estiu de mestres de Rosa Sensat, ell venia a fer una xerrada i jo anava a escoltar-lo. I en l'Ajuntament de l'Hospitalet, quan ell era Regidor de Cultura pel PSUC i jo vivia en aquella ciutat.

Però, l'anava seguint. Quan la meva minsa economia m'ho permetia, comprava els seus llibres. M'encantava la seva senzillesa, la seva literatura a l'abast de tots. Parlava de la gent de la qual no es parlava mai. Sovint em deia a mi mateix: “Quina pena que en aquest costat de Montjuïc no tinguem un Candel que parli de nosaltres!” Em referia als barris de Las Banderas –on havia l'escola i l'església– Campillo, Payés, La Burra, Valero Petit, Valero Gran, Tres Pins...

És per això que temps després vam organitzar les exposicions en memòria de tots els que vam viure allà i les vam portar als pobles on havien anat a raure. Sant Boi, El Prat, Badalona. Inclús als barris de Sants i Hostafrancs. La darrera –de moment– al mateix castell de Montjuïc.

Com diu Vicenç Villatoro, nou Director del Memorial Democràtic: “Si no posem l'accent ara en la immigració dels anys 50 i 60, perdrem moltes històries”.

No sabria dir, entre la trentena i escaig de llibres d'ell que conservo quin triar, amb quin quedar-me. Tots m'han impressionat d'una manera o altra. Des de les novel·les “pures” que no saps si allò que conta són anècdotes verídiques o inventades (El perro que nunca existió y el anciano padre que tampoco), als llibres més reals, les cròniques humanes del barri. Em sobta que va tenir més èxit el seu llibre Los otros catalanes que Els altres catalans vint anys després, tot i que el segon, ja en la seva maduresa literària, era molt més profund i treballat. Coses dels lectors. Passa el mateix amb La nova pobresa, un dels seus millors treballs i que encara ara pot ser vigent.

Cal conservar el llegat d'en Candel. El pis on van viure uns 8 anys quan van deixar la barraca i que va servir d'estudi, de lloc de treball quan es van canviar definitivament al carrer Foneria. Fer-lo museu i lloc de visites guiades. És feina de la Generalitat i no pas de la família de l'escriptor mantenir aquest espai.

Perquè la història del nostre poble no es pot explicar sense els que van venir després i van acabar estimant-lo també.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades