Filosofia a l’escola

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Quan jo era estudiant en un Institut de Barcelona, l'assignatura de filosofia em semblava una matèria carregosa. Era senzillament la història de filòsofs i allò que defensaven. La trobava allunyada dels meus interessos de jove. Em semblava bé conèixer Kant o Descartes, però...

Va passar el temps i el 2008 es va inaugurar a Girona un congrés, La Jornada de Filosofia, on joves de Batxillerat de diferents Instituts discutien de problemes reals. Tots aquells joves que van participar en aquestes jornades reconeixien l'impacte que va tenir en el seu pensament.

I és que, al poder, sobretot si és un poder de dretes –que d’esquerres hi ha ben pocs– no els interessa gaire que els joves pensin. D’aquesta manera es genera una societat erma que els facilita millor el vot.

Va ser per aquell temps que a Amèrica va nàixer la nova assignatura de filosofia. Es van imprimir llibres text amb problemàtiques que s'havien de discutir. La nova modalitat es va estendre a altres països. Així va arribar a Catalunya.

En realitat, a la meva escola de Primària, aquí a Catalunya, ja ho fèiem des dels anys 80. Teníem una hora setmanal d’Assemblea. Allà s’exposaven problemes concrets que aportaven els alumnes, els discutien i buscaven solucions. Era una classe de filosofia aplicada.

Recordo en una ocasió que un alumne meu va arribar a classe amb un pot ple d’aigua i uns capgrossos caçats a la bassa de davant. Unes nenes el van recriminar, tot dient-los que les seves mares els trobarien a faltar. Es va establir un estira i arronsa de nois i noies a favor i en contra. Els vaig proposar que parléssim. Els vaig llençar unes preguntes. Són capaços les mares de trobar a faltar les cries? Poden sentir el dolor? Qui sent més dolor, un mosquit o un elefant?

De llavors ençà, els vaig deixar parlar. El delegat de classe anava donant la paraula i ells ho feien ordenadament. En acabar l'assemblea, van decidir que, en sortir de l'escola, un grup de nois i noies aniria a retornar els capgrossos a la bassa.

 

De vegades, si deixem els nois i joves raonar amb la suficient informació, és clar!, són més assenyats que els adults. Hauríem de deixar a la societat que reflexionés més sovint. Potser tindríem una altra mena de polítics.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades