Corregir el català

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

És veritat que el català gosa de mala salut, sobre tot entre la gent jove. En una enquesta realitzada fa pocs anys indicava que només un 19,6% de joves barcelonins d'entre 15 i 25 anys tenen el català com a llegua habitual.

Durant els meus anys de docència, una companya meva comentava “Tot el català que aconseguim a Primària, els nois el perden a Secundària”. I no anava gaire errada. No era culpa dels professionals de l'ensenyament, és que els joves, en la seva relació entre companys, no el feien servir.

A més, darrerament hi ha aquesta colonització d'expressions anglosaxones que envaeixen els mitjans i que no ajuden gens ni mica.

Doncs bé, hi ha una nova moda de “correctors” espontanis que van rectificant a tort i a dret per les xarxes, tot dient com s'ha de dir correctament en català. Lluny d'afavorir la nostra parla, exerceix un efecte negatiu entre la gent. Avergonyeixen els que no ho saben prou i volen “llençar-se” a escriure'l.

El filòleg Pau Vidal en el seu llibre Corregir mata (Viena, 2020) planteja el problema. Diu, entre altres coses: “No és el mateix ensenyar-li al teu fill com s'han de dir les coses que corregir el primer que passa pel carrer. Cal tenir en compte si tens confiança amb l'interlocutor o no i el context on ho fas.”

La lingüista Míriam Martín Lloret, coautora de Curset: mètode de català per a tothom (Blackie Books, 2021) ens diu que, segons com corregeixes, crea molta inseguretat en el parlant que no té un nivell prou alt de coneixement del català i que deixa de fer-lo servir per por a la correcció.

Això ja passava anys enrere quan no s'havien inventat les xarxes i es corregia de paraula. A mi m'havia passat quan, després de néixer i viure uns anys al barri de barraques de Montjuïc, on tothom era castellà i sobretot andalús, vaig anar a estudiar a un institut de Barcelona. Era el meu primer contacte amb els fills de la burgesia catalana. Sort en vaig tenir de trobar companys amb sensibilitat lingüística.

I és que s'ha de tenir molta mà esquerra quan volem corregir algú. No fos cas que, en comptes d'ajudar-lo, aconseguim tot el contrari.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades