Publicitat

Víctor Terradellas: “En cas de guanyar el sí, l'endemà el Parlament ha de fer la declaració d'independència”

Foto: Cedida. 

Víctor Terradellas és president de la fundació CATmón i exsecretari de Relacions Internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya. És especialista a exportar el procés català a l'exterior i a la comunitat internacional. La seva relació amb Convergència, l'independentisme i la política internacional l'acrediten per parlar sobre el moment actual que està vivint Catalunya. Teradellas ha passat per Sant Cugat, concretament per l'Arxiu Nacional de Catalunya per oferir una conferència sobre la futura geopolítica de l'Estat Català. Aquí reproduïm l'entrevista íntegra amb Víctor Terradellas.  

– Com està actualment el procés per tirar endavant el referèndum d'independència català? 

– És una exigència de la societat civil catalana i hauria de ser una autoexigència de la societat política catalana.

– En saps més detalls? La data? 

– S'estan treballant amb diverses dates fixant com a màxim el setembre. Hi ha possibilitat de fer-ho abans però s'ha d'analitzar molt bé quins són els pros i els contres de les dues dates. No sé quina és la més bona, s'ha d'estudiar molt bé quina és la que proporciona extreure un millor resultat.

– Com s'aconsegueix el millor resultat possible?

– Jo sóc partidari de fer-lo com s'han fet la majoria en el món anglosaxó, per registre. Crec que aquesta no és la intenció que té el govern sobre de la taula, ja que el volen fer amb el cens total de la població. Però el tema del registre estaria molt bé per evitar possibles boicots de campanyes estatals. En aquest mateix sentit, tampoc posaria xifres, sóc dels que pensa que tot allò que es realitzi serà vàlid i legal i qui no vagi a votar vol dir que accepta el resultat que surti de les urnes. Només que hi hagi un 40% de la població que voti i que el resultat sigui 50% més un vot a mi ja m'està bé.

– A tu ja t'està bé, a la comunitat internacional també?

– Per descomptat que sí. Vist l'esforç que ha fet el govern català i la societat catalana per poder votar d'una forma pactada amb l'Estat Espanyol, a la comunitat internacional li estarà bé qualsevol resultat que surti sempre que sigui per una via pacífica. La partida es guanyarà el dia que es voti, no el dia que es guanyi el referèndum.

– En el cas que finalment el resultat fos en contra de la independència, s'hauria de passar pàgina?

– Mal favor faríem als nostres ancestres que han lluitat i han vessat sang, molts d'ells, per arribar a la llibertat del país que ara perquè perdem una votació exercida democràticament tirem en l'aire un projecte de país que creiem que és el millor per la societat.

– En les teves antigues xerrades anomenes tres països que, al teu parer, són claus perquè es desencadeni el reconeixement internacional. Estats Units, Alemanya i Israel són els tres assenyalats.

– Nosaltres estem al bell mig del món occidental, ens agradi més o menys. El millor que ens pot passar és que els primers països que ens reconeguin siguin Alemanya i Estats Units perquè aleshores es generaria una reacció en cadena. Israel és molt important per a nosaltres per tradició històrica-cultural, per les maneres de ser i de fer dels seus ciutadans, pel seu món econòmic o per la comuna necessitat d'ampliar en recerca. Ens uneixen moltíssimes coses amb Israel. Aquest triangle és molt important: Dos països que dominen el món i un tercer que ens pot acompanyar en el procés, amb una mida semblant al nostra i un tarannà similar.

– Creus que la majoria de catalans pensa que Israel té un tarannà similiar al nostre, quan porta gairebé tota la seva existència amb guerra amb Palestina. Ens volem assemblar a això?

– Hi ha molts catalans que segurament hi estaran en contra, com segurament n'hi ha molts que estaran en contra dels nord-americans o alemanys. És veritat que Israel i Palestina tenen un conflicte des de fa molt temps. Jo no estic dient que no estigui a favor d'un estat Palestí, només dic que és un aliat per nosaltres. 

– Acceptes buscar punts d'unió amb països que vulneren els drets humans o que no respecten la democràcia que teòricament busca la futura Catalunya?

– L'única democràcia estandaritzable al model occidental és el model israelià, perfectible com totes. 

– El canvi cap a un estat propi és tan fàcil com a vegades sembla que ho afirmi Puigdemont o Junqueras?

– Separar-se d'un Estat poderós, com ho és l'Espanyol, mai és fàcil. Ningú ha dit que és fàcil. Però el que sí és cert és que en un món occidental on les democràcies prevalen, les eines que té l'Estat Espanyol, a les quals ell mateix no està acostumat, ens és molt més fàcil. A més ja les estan utilitzant com és la judicialització de la política o els comentaris del propi Aznar indicant que ens barallaríem entre nosaltres. Ara la seva estratègia se'ls hi ha esberlat perquè nosaltres hem après dels errors. 

– És cert, ningú ha dit que fos fàcil però ningú ha explicat fil per randa quin serà el procés un cop s'hagi realitzat el referèndum ni tampoc quines garanties tindrà la ciutadania. Això és una estratègia de defensa o és que s'està deixant d'explicar quelcom als ciutadans? 

– El full de ruta està molt definit, qui no el vulgui veure és perquè no vol. Ara diem sí o sí referèndum i això vol dir que portarem aquesta decisió fins a les últimes conseqüències.

– Però si finalment no es pot votar?

– Nosaltres no emprarem cap mena de violència, ho hem de fer tot d'una forma molt pacífica perquè aquest és l'aval davant de la comunitat internacional. Per tant, en cas que no es pogués actuar, si nosaltres actuéssim pacíficament avalaria una declaració d'independència del Parlament de Catalunya encara que no es fes el referèndum. En cas que es fes el referèndum i sortís que sí, l'endemà el Parlament ha de fer la declaració d'independència.

– Estem parlant que a principis d'octubre Catalunya, com a mínim, s'haurà reconegut a si mateixa com un país independent? 

– Per descomptat, hi haurà una sobirania política dins del principat de Catalunya. 

– A partir de quin moment la gent començarà a notar aquest canvi de sobirania? 

– El govern haurà de demostrar a la comunitat internacional que té la sobrinaia sobre el seu territori. 

– Aquells ciutadans que han votat que no també es sotmetran a la sobirania o hi haurà una desobediència envers el nou estat?

– La gent s'hi haurà d'adaptar. Seria poc democràtic que la gent fes desobediència al nou estat, i també entenc que la comunitat internacional prendria cartes en l'assumpte. 

– Parles en una de les entrades al teu bloc que Convergència ha d'aconseguir l'hegemonia al llarg del segle XXI igual que la va tenir durant l'última etapa del XX.

– Convergència ho té tot per tornar-la a tenir. És a dir, Convergència va tenir l'hegemonia al segle XX perquè hi havia un segment de la població ampli que els votava i aquest segment de la població no ha variat, segueix existint. Si és capaç de tornar a fer un discurs que sedueixi aquest segment de la població, i tant que pot seguir sent hegemònic. Que hi haurà altres partits que intentaran fer-se amb aquesta massa social, segur. Amb el nou escenari que ara ens arriba potser molts dels polítics i alguns partits polítics ja no hi seran, per tant això és quelcom que ho haurem de parlar un cop acabat tot el procés. La majoria de la gent del país segueix sent un petit empresari que aixeca cada dia la persiana, amb tradició judeocristiana i amb una gran mentalitat social. Que aquesta massa social estigui a la dreta, al centre o a l'esquerra això ja es veurà. 

– Les últimes votacions evidencien que l'hegemonia de CDC s'ha perdut.

– En temps convulsos hi ha actuacions convulses. Prefereixo esperar a veure com es configurarà el mapa polític català un cop hagi culminat tot. 

– Els casos de corrupció, el llegat de Pujol o el discurs de la puta i la ramoneta pesen massa a l'antiga Convergència malgrat la renovació del partit?

– Està clar i segur que els temes que ara has posat sobre la taula influencien. Però no sé si ho fan tant com ens pensem. La gent és intel·ligent i sap què ha de votar en cada moment per tirar endavant l'objectiu que ell té.

– La confluència amb ERC per crear Junts Pel Si neix de la por a perdre l'hegemonia i el control del país? 

– No, en absolut, en cap dels casos. A veure si ara ens pensarem que la unió fa la força però només quan s'uneixen partits d'esquerres. Són formes una mica perverses de mirar la realitat. La unió fa la força i en aquell moment era necessari que es creés la confluència també. 

Notícies relacionades