El viatge de Susanna Pellicer a Quito costa més de 1.000 euros a l'Ajuntament

Susanna Pellicer en un Ple. Fotos: Jordi Pascual i gabinet de premsa de l'Ajuntament

Del 16 al 20 d'octubre es va celebrar a la capital d'Equador, Quito, la segona Assemblea de Governs Locals i Regionals d'Hàbitat III, la conferència de les Nacions Unides (ONU) per a l'habitatge i el desenvolupament urbà sostenible. Tot i que segons la web de l'esdeveniment la trobada començava el 17, la tinenta d'alcalde de Polítiques de Cicle de Vida, Progrés Social i Habitatge, Susanna Pellicer, i l'alcaldessa, Mercè Conesa, hi van acudir, segons fonts de l'Ajuntament, un dia abans per participar a l'Assemblea Mundial d'Alcaldes.

El consistori va pagar el desplaçament i esmorzar a l'hotel de Pellicer, un total de 1.040 euros, 990 pel bitllet d'avió. La Diputació va pagar el desplaçament de Conesa. Més d'una setmana després de fer la consulta i després d'haver contactat diferents cops amb el gabinet de premsa, la Diputació no ha facilitat encara a aquest diari la despesa que va implicar el viatge ni l'estada.

En la trobada mundial hi van participar alcaldes i representants d'institucions locals d'arreu del món com ara l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, i el president d'Equador, Rafael Correa. Mentre Conesa apareix registrada com a conferenciant en categoria de presidenta de la Diputació amb la participació en dos actes, l'Assemblea Mundial d'Alcaldes i els diàlegs sobre Governança urbana, capacitat i desenvolupament institucional, a Pellicer ni se la referencia.

El principal mèrit de la trobada ha estat desenvolupar la Nova Agenda Urbana, línies d'actuació nascudes a partir del diàleg dels diferents actors a la trobada feta a Quito. Aquest document, que de moment està tancat per als participants del congrés, preveu, tal com informa l'Associació Catalana de Municipis –de la qual forma part Sant Cugat i que també va participar a l'Habitat III–, que al 2050 la població urbana del món s'haurà doblat i, per tant, l'urbanisme serà un gran repte.

Analitzem resultats de #GoldIV Volem equilibrar oportunitats d governs locals i intermedis del món en totes les competències @Habitat3UN pic.twitter.com/7iA8hQHQ1Z

— Mercè Conesa Pagès (@mconesapages) 17 de octubre de 2016

La Nova Agenda Urbana preveu implementar i localitzar els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que haurien de permetre fites tan complexes –fins i tot impossibles en el marc sistèmic i concepció econòmica actuals, dirien alguns– com reduir la pobresa, disminuir les desigualtats, promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i aconseguir la igualtat de gènere i l'apoderament de totes les dones i nenes.

La Nova Agenda Urbana, però, no deixa de ser un document que apunta objectius i reptes tot i que l'aplicació i adaptació a les realitats nacionals i locals dependrà dels ajuntaments. Tant important és el repte que el Congrés d'Arquitectura organitzat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que porta fent actes des del juny i es clou entre el 21 i el 25 de novembre, conté la conferència La Nova Agenda Urbana: de la declaració a la pràctica real prevista per al 3 de novembre organitzada per la Generalitat i l'Institut Català del Sòl (Incasòl) amb representants, entre d'altres, de l'ONU i la Unió Europea.

La primera proposta d'habitatge després de Quito

Cinc dies va trigar el govern a presentar una mesura sobre habitatge després de la trobada mundial a Equador. Es tracta, segons el mateix consistori, d'una ampliació de l'oferta de pisos de lloguer destinats a persones amb risc d'exclusió residencial. Està vehiculat amb un acord amb una fundació que, curiosament, té un nom similar al congrés de l'ONU, Fundació Hàbitat3. Si bé, aquesta està impulsada per la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, que alhora n'és protagonista en el Patronat que la gestiona. Té com a principal objectiu, segons el seu lloc web, “donar una resposta col·lectiva i conjunta del Tercer Sector Social a les gravíssimes necessitats existents en l'àmbit de l'habitatge al nostre país entre col·lectius de persones amb dificultats greus d'habitatge”.

L'acord entre l'Ajuntament i la fundació hauria de permetre posar 16 pisos buits a disposició d'aquest perfil de persones. Això significarà una despesa de 551.400€ durant quatre anys. En cas de necessitar una rehabilitació serà Hàbitat3 qui avanci el cost, amb una compensació del 80% en el lloguer. Les obres seran encarregades a entitats del tercer sector. Un cop fetes les actuacions, Serveis Socials proposaran les persones beneficiàries i fixaran l'aportació que hauran de fer pel lloguer d'acord amb la situació econòmica de cada família.

El govern defensa la seva política d'habitatge

Aquesta operació ha estat aprofitada pel govern per treure pit de la seva política d'habitatge. Contràriament al que acostumen a dir els grups d'esquerra al Ple, l'equip de Conesa no només diu que els números d'habitatge social són bons sinó que, a més, en un comunicat de premsa els qualifica de “prioritat per a Sant Cugat”. A l'Oficina Local d'Habitatge hi ha, segons el consistori, 114 contractes de lloguer vigents. En el mateix comunicat s'indica que “en els últims anys Promusa ha construït 500 pisos de protecció oficial de lloguer general, lloguer per a joves i lloguer per a gent gran amb finalitats socials”. Ara bé, no es concreta en quin període de temps ni quin percentatge representa davant de l'oferta de compra.

De fet, l'entrega de claus de promocions de Promusa més recent és dissabte i és de 24 habitatges de protecció oficial a l'avinguda Francesc Macià, tots ells de compra. En l'anunci d'aquest esdeveniment, el consistori explicava que des que Promusa es va crear al 1988 s'han fet 1.724 pisos de protecció oficial de venda i de lloguer, ja sigui general, per a la gent gran o per als joves. El govern situa l'acord amb Hàbitat3 dins del Pla Estratègic de l'Habitatge, una proposta que es va presentar ara fa un any davant d'una gran expectació mediàtica però que fins a l'abril no va començar a prendre forma.

Va ser en sessió plenària quan l'assumpte es va començar a concretar amb la creació d'un Observatori de l'Habitatge que hauria de permetre fer una anàlisi per formular propostes des d'una vessant social, tècnica, legal, urbanística, territorial i econòmica. L'òrgan té una pota social, amb presència d'entitats, i una tècnica així com la coordinació a través d'un comitè en què hi participen directors d'àmbit; el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, i el president de Promusa, Lluís Hosta. El nou òrgan va tenir el suport de tots els grups municipals tot i l'existència d'un altre Pla Local d'Habitatge fet al 2012 al parer de Calvet caduc i sense estalviar-se les crítiques de l'oposició per manca d'habitatge de lloguer.

Des de llavors no ha transcendit cap altra notícia al voltant del Pla Local d'Habitatge ni aquest organisme. Ara bé, cada cop que el govern presenta alguna acció relacionada amb aquest àmbit, en la comunicació als mitjans ho emmarquen dins de dos plans, el d'habitatge i el Pla d'Actuació Municipal (PAM), tot i que en cap dels dos es proposa un percentatge d'habitatge de lloguer davant del de compra. Si bé, en la presentació del PAM que es va fer al juliol, el govern va aprofitar l'avinentesa per defensar les accions de Promusa com a empresa pública del sector.

 

El bloqueig de mesos en la masoveria urbana

Tot i les declaracions d'intencions del govern, no tot avança tant bé com plantegen. Divendres van anunciar, per exemple, que en el marc de l'acord d'estabilitat pressupostària amb ERC-MES s'aplicarà una mena de tarifació social de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) que afecta, per tant, a famílies que tenen habitatge en propietat o un lloguer en què s'especifica que el pagament d'aquest impost corre a càrrec de l'arrendatari.

És una mesura aprovada per la Junta de Govern celebrada el dia 25 i que pren com a referència el nivell de renda (amb un màxim de 27.887,06€ d'ingressos per unitat de convivència), les persones de la unitat familiar (entre 1 i 4) i el valor cadastral. La traducció pràctica són ajuts d'entre 150 i 250€. De fet, aquesta és una reivindicació constant de l'oposició, especialment en els darrers anys de crisi, i que ha hagut d'esperar a la pèrdua de majoria absoluta de Convergència. Alhora, Calvet va dir, en el marc de l'aprovació inicial de les ordenances fiscals en el darrer Ple, que el govern té la intenció d'aprofundir-hi més.

A l'igual que anys enrere aquesta proposta quedava en el tinter, tampoc avança el projecte de masoveria urbana a les cases dels mestres de La Floresta, segons van dir membres de Clau Mestre, el col·lectiu de futurs masovers, en la Fira d'Economia Social i Solidària. Tot i que el govern va fer arribar als mitjans arran de l'entrega de claus a Francesc Macià que es treballa amb 39 habitatges de lloguer social a Rius i Taulet i 11 en masoveria urbana a La Floresta, aquests darrers estan en stand by des de fa mesos.

L'adjudicació de places per als habitatges de les cases dels mestres es va fer a principis del 2016 però ara, a finals, no només no hi viuen sinó que el projecte està aturat. Les crítiques de Clau Mestre al juliol a través d'un comunicat no han servit, sembla, per agilitzar els tràmits. Segons el col·lectiu, el projecte d'obres plantejat per l'Ajuntament incompleix els límits de la parcel·la. D'una banda, el consistori va projectar actuar en part d'un terreny que no és de la seva propietat. D'altra, el límit posterior impediria construir tal com s'havia previst.

En la Fira, a principis de mes, dues membres del col·lectiu van explicar que el govern es proposava adquirir el solar del davant de les cases dels mestres però que no plantejava solució per a la part posterior. Des de llavors, Clau Mestre ha fet alguna reunió interna i també amb tècnics i polítics tot i que de moment no expliquen novetats. Mentre s'espera una solució, els futurs masovers veuen que el seu futur habitatge no pren forma tot i que ja fa 10 mesos que els van atorgar la plaça. Més gros sona encara quan es recorda que tot plegat va començar amb una ocupació reivindicativa de l'espai a l'estiu del 2014. Des de llavors, hi ha hagut converses, acords i projectes però, des d'una perspectiva tangible, tot segueix igual.

Notícies relacionades