Més transparència a cop d’auditoria

Fotos: Localpres, ICV-EUiA, Ciutadans i Arran

Calia esperar per fer una anàlisi completa de la situació perquè, des que diumenge El País va publicar una investigació amb quatre noves obres públiques municipals en què Convergència s’hagués pogut emportar un 3% de comissió, només Ciutadans havia mostrat un plantejament formal –roda de premsa inclosa– deixant CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA, que des de fa mesos treballen plegats pel que fa als indicis de corrupció a la ciutat, en la complexa situació de semblar que van a remolc. La força de la unió sembla que ha pres efecte perquè, a diferència de la petició de dimissió de Conesa feta pels taronja, la proposta de l’esquerra sí té recorregut administratiu arribant com a moció d’urgència a la sessió plenària del 19 de febrer.

El trident d’esquerres demana com a punt estrella una nova auditoria que ha de permetre analitzar el procés contractual i els elements físics d’actuacions com la urbanització la Bòbila-la Serreta, el mai executat Complex Esportiu de Mira-sol o els habitatges públics de Francesc Macià. Fins on arriba la cotilla d’actuacions a auditar és un afer que no depèn de la seva proposta sinó del debat polític quan es prepari el concurs públic per licitar-la. Demanen també un informe amb un llistat de tot el que hagi demanat el jutjat del Vendrell en el marc de la investigació del cas Petrum, posar-ho en coneixement de la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes i dur els nous indicis a la Fiscalia Anticorrupció i l’Oficina Antifrau.

La petició d’aquest nou mecanisme de control arriba quan encara no s’ha adjudicat l’auditoria dels contractes amb Ferrovial –entre els quals hi ha el PAV3, inclòs al cas Palauaprovada al març i començada a licitar al setembre. El retard, diuen els representants dels tres partits d’esquerres, és justificat i, segons asseguren, ve marcat per la complexitat d’haver de fixar-se en cada detall tenint a tots els grups municipals –no hi participa el regidor no adscrit– a la mesa de contractació que revisa i valora les ofertes rebudes. En estar en ple tràmit, no poden pronunciar-se al respecte i, tot i així, asseguren, aquesta primera experiència els servirà per a la licitació de la següent auditoria, en cas d’aprovar-se al Ple ordinari d’aquest mes. Amb un poc de sort podran tenir ambdues enllestides abans d’acabar el mandat però no ho poden assegurar.

Són conscients que una auditoria no servirà per trobar la persona que va fer d’enllaç, la que amb el seu silenci ha permès el tripijoc. Mentre exigeixen més transparència a cop de moció, veuen que el temps els juga en contra perquè cada vegada hi ha menys polítics d’aquella època –les noves obres en dubte són entre el 2008 i el 2012– en actiu i, fins i tot, hi ha hagut dues defuncions pel mig, la de Carles Torrent, l’extresorer de Convergència, i la de Jaume Tubau, tinent d’alcalde d’Instal·lacions Esportives quan es va fer el concurs públic del PAV3, ambdues al 2005.

És per això que no només demanaran l’auditoria sinó que també animen a la ciutadania que tingui algun indici de corrupció a acudir a l’Oficina Antifrau a denunciar-ho. D’aquesta manera es tenen més possibilitats de trobar el senyor X que tant van apel·lar al darrer Ple municipal. Igualment, consideren que unes conclusions d’una comissió especial o d’una auditoria no necessàriament són paper mullat i ho exemplifiquen amb les reflexions que va emetre al final de la comissió Teyco, que analitzava les obres realitzades per aquesta empresa a la plaça Rabassaires i el complex esportiu de la Guinardera. Les conclusions, de les quals el govern es va desmarcar, han donat pistes elementals al fiscal i al jutge instructor del cas Petrum.

Tots tres partits no veuen clara la proposta de Ciutadans de demanar la dimissió a Conesa, perquè consideren que no és el moment, que és la ciutadania la que ha de fer fora al PDECAT del govern amb el vot, que no és el mateix ser responsable directa que per omissió i que no s’ha d’actuar a cop de titular. La portaveu de la CUP-PC i cap de l’oposició, Núria Gibert, va un pas més enllà i demana a la resta de partits que “s’arromanguin”. Així, Ciutadans, que va saber jugar amb una petició d’impacte i que només es va fer esperar unes hores des de l’inici de l’escàndol, ha quedat reconegut però sol perquè tots els partits que han dit la seva els han respost que no. Per contra, CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA aspiren, diuen, a aprovar la proposta fins i tot per unanimitat havent informat abans de la roda de premsa en què han anunciat la moció a tots els grups a excepció del govern, el PP i el regidor no adscrit.

Els taronja, però, es veuen forts. La segona posició a les eleccions del 21D les impulsen cap amunt mirant directament a l’alcaldia, parlant de tu a tu a l’alcaldessa, tot i estar de viatge a Kuala Lumpur (Malàsia) al Fòrum Urbà Mundial. Valent-se de la seva diputada-regidora, Munia Fernández-Jordán, van fer un cop de puny i no han respost al comunicat del grup de PDECAT-Demòcrates en què els instava a anar al jutjat si tenien alguna acusació sobre l’alcaldessa. Ella va dir que es denunciaria a Convergència –tràmit que no s’ha arribat a efectuar, de moment– i els seus companys animen, quan ella és a l’altra banda del món, a denunciar-la a ella. Ciutadans volia una resposta d’alcaldia però s’ha trobat una resposta de partit que insisteix en la “transparència i bon govern”. Han considerat que la millor resposta davant d’això és el silenci.

No ho ha cregut així Arran, organització juvenil de l’esquerra independentista que també ha tingut un espai al comunicat del PDECAT-Demòcrates emès dimecres per les pintades i actes reivindicatius fets a la ciutat en denúncia del finançament irregular de Convergència provat al cas Palau. Mentre els partits del govern els demanen no embrutar la ciutat i anar al jutjat si tenen proves, els joves insisteixen en el que ja els han dit molts partits: que deixin de barrejar partit i ciutat, que hi pot haver prevaricació –amb esment també a la investigació arxivada que afectava a Damià Calvet–, que no per no aparèixer no són còmplices, que quan parlen de transparència s’apropien d’accions forçades per l’oposició, que la justícia els beneficia perquè allarga terminis fins que prescriuen delictes i que les seves accions no són actes vandàlics sinó formes d’evidenciar el conflicte.

“Contra un partit que sembla més una màfia, que ha fet de les institucions la manera de finançar-se i beneficiar la classe dominant, que viuen a costa del treball del poble treballador... no ens queda més remei que servir-nos de totes les eines per denunciar la problemàtica d’un sistema pervers i tractar d’evitar que tot això no quedi amagat sota la catifa com porta tants anys fent”, argumenten al comunicat, “ja poden utilitzar paraules com honorabilitat, transparència, bon fer,... que formant part d’una organització que viu de l’espoli i no havent mogut un dit per posar-hi remei, aquestes paraules cauen en sac buit”. Arran, tot i no ser un partit ni tenir cap representant al Ple, s’ha situat de ple en l’oposició al govern també pel que fa al finançament del partit amb el qual la majoria dels seus integrants van concórrer a les eleccions municipals del 2015.

Les respostes ràpides però menys impactants del PSC i del regidor no adscrit han passat més desapercebudes. El primer demana explicació dels nous indicis però diu evitar fer “cops de timó” tot dient que es va a remolc dels tribunals. El segon va demanar mesures de transparència, evidenciant que com a regidor sense grup municipal no pot participar als mecanismes de control que ha forçat la resta de l’oposició a excepció dels Plens ordinaris i extraordinaris. El PP, que ha criticat via xarxes la corrupció de Convergència, encara no ha emès cap nota formal.

I ja posats, fins i tot el Gall de Carnaval ha tingut el seu moment de crítica pel finançament irregular de Convergència provat al cas Palau i la resta d’indicis que encara no tenen sentència. El pregó de la simbòlica presa del poder ha estat carregat de referències a fets d’actualitat, des de l’absència de l’alcaldessa, a la corrupció. “Sant Cugat és la capital del 3%”, ha dit parafrasejant el titular del reportatge que acompanyava la investigació publicada per El País que ha obert el debat sobre la corrupció que ha marcat la setmana. Fins i tot ha assegurat que Convergència també porta una disfressa, la de PDECAT.

Mentre va construint-se un Ple de febrer ben interessant, continua la crítica al govern i una certa pugna per qui té més força en l’estratègia per quedar com el fiscalitzador contundent –de moment Ciutadans– o el que ha estudiat cada detall abans de prendre una decisió –de moment el trident d’esquerres–. El PDECAT, per la seva banda, va introduint cada vegada amb més força un argument que Conesa no havia dit en la primera resposta al cas Palau i només havia deixat anar de passada al Ple de gener, que la sentència no és ferma perquè s’ha recorregut. Des de l’escorcoll de la Guàrdia Civil a finals d’estiu del 2015 la política municipal ha canviat per no tornar a la normalitat almenys fins a final de mandat.

Notícies relacionades