Les sospites provades, el PAV3 i el finançament il·legal de Convergència

Fotos: Ajuntament, Ferrovial i Jordi Pascual

La sentència del cas Palau ha passat per Sant Cugat de retruc esperant que la justícia dictaminés si realment Convergència s’havia finançat il·legalment i si el nostre municipi havia tingut cullerada allà dins. I sí. Després de l’adjudicació de la construcció del PAV3 a Ferrovial l’any 2002 el partit va rebre 104.400 euros (un 2,5% de l’obra) i Fèlix Millet 62.640 (un 1,5%), sumant un 4% del total de l’adjudicació. Els números quadren amb els percentatges anunciats per Millet en el judici però, diu el document, “no comptem entre la prova practicada amb un rebut signat per Carles Torrent [llavors tresorer del partit] en què es faci constar que rep 104.400,47 euros en concepte de comissió per l’adjudicació de CDC a Ferrovial per la citada obra”.

Tot i així, els magistrats de l’Audiència Provincial no són il·lusos i, tenint una carta i un document de Millet amb els percentatges corresponents a les comissions, diuen que no és “dèbil ni inconsistent” mantenir que va existir una relació “entre els pagaments per patrocini efectuats per Ferrovial en l’any citat i els suposats pagaments per presumptes comissions per l’adjudicació d’obra”. Qui va ser president del Palau de la Música Catalana diu no saber si l’obra del PAV3 és una per les quals Ferrovial li va pagar a ell i al partit tot i que ell mateix va contactar via carta amb Pedro Buenaventura, exdirectiu de l’empresa, i va instar a fer un document dirigit a Torrent marcant els percentatges.

Dels tres personatges immersos en la branca santcugatenca del cas de corrupció, només Millet ha estat condemnat. És culpable de delictes de malversació, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i delicte contra la hisenda pública, demostrats a partir de les diferents investigacions vinculades al saqueig del Palau i el finançament il·legal de Convergència incloses al cas. La suma de tots els delictes li suposaran nou anys i vuit mesos de presó així com multes de més de quatre milions; compensacions a la hisenda pública a partir amb Jordi Montull, la seva mà dreta al Palau, i Edmundo Quintana, assessor fiscal de la institució, de més de 600.000 euros i el retorn també a partir amb Montull de 23,6 milions d’euros a entitats com el consorci del Palau i la fundació i associació de l’Orfeó català. A més, haurà de pagar una setzena part de les costes del procés judicial.

Buenaventura, de Ferrovial, estava acusat d’administració deslleial i tràfic d’influències però ha quedat absolt per haver prescrit els fets. L’empresa ha emès un comunicat dient que tots els contractes són regulars i que “l’empresa ha sigut aliena al destí final dels fons entregats al Palau de la Música mitjançant contractes de patrocini”. El tresorer Torrent ni tan sols ha arribat a ser jutjat ja que va morir d’un infart de miocardi al 2005, quan el Síndic de Comptes ja havia trobat anomalies en la gestió del Palau però la fiscalia encara no havia presentat cap querella –la primera va ser al 2009–. El judici va començar el passat mes de març, 12 anys després de la seva mort. La sentència també comissa a Convergència, un cop provat el seu finançament il·legal, 6,6 milions d’euros.

Malgrat l’impacte de la sentència també a nivell local, ni l’agrupació santcugatenca del PDECAT ni l’Ajuntament s’han pronunciat. L’agrupació es limita a les valoracions que el partit ha fet a nivell nacional –que es desmarca dient que ells ja no són Convergència– mentre des del consistori han anunciat que no tenen previst fer cap valoració. L’oposició, però, demana explicacions. Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, avança que demanaran a l’alcaldessa, Mercè Conesa, que doni explicacions en el Ple municipal del proper dilluns 22 de gener per saber en quina situació es troba el consistori després de la sentència mentre CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA, que ja van forçar un Ple extraordinari al març per fer una auditoria d’aquest i altres contractes amb Ferrovial, busquen una reacció conjunta.

L’oposició demana responsabilitats

Davant la notícia que ha marcat l’arrencada de la setmana, els tres partits d’esquerres que ja van demanar l’auditoria externa, aprovada finalment per unanimitat, miren de coordinar-se per trobar una posició conjunta. La cap de l’oposició, la cupaire Núria Gibert, diu que cal exigir explicacions polítiques i depuració de responsabilitats però, de moment, no avança quina proposta fan, només que “a la CUP un cas així suposa la dimissió”. Accepta que és difícil saber des d’on es va orquestrar la mossegada, ja que pot haver vingut determinada directament pel partit a nivell nacional o pot tenir impulsors a nivell local, però defensa que “almenys cal una explicació política”. Per a ella, el moment en què arriba la sentència demostra “la impunitat i lentitud de la justícia” malgrat descobrir “una trama articulada” que, considera, “era evident”.

Qui també defensa trobar una proposta consensuada és la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla, que denuncia una “corrupció sistèmica” sobretot vinculada a l’obra pública. A l’espera de consensuar una valoració i unes accions conjuntes de l’oposició, lamenta que Sant Cugat hagi estat esquitxada definitivament per la taca de la corrupció. De la mateixa manera el portaveu d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez, demana que es tornin els diners i que els culpables paguin els seus delictes amb les penes marcades per la justícia. L’ecosocialista tampoc determina una acció concreta de resposta a falta de consensuar-la però, avança: “Cal alguna explicació del govern per entomar la responsabilitat”.

Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, lamenta que s’hagi complert el que l’oposició havia advertit i, com Gutiérrez, demana que els diners es retornin a l’Ajuntament. Apunta, alhora, al sobrecost que va tenir la construcció del PAV3 que la sentència no esclareix si està lligat íntimament a la comissió rebuda per part de Convergència. Per això es pregunta: “Ens tornaran els diners? D’on?” Malgrat el recurs anunciat per alguns dels condemnats, considera que es tracta d’una sentència “clara i ferma” i que només cal esperar que l’apliquin. Valora el finançament irregular de Convergència com un mal endogàmic del partit que també s’ha deixat entreveure a Sant Cugat en el cas de Teyco i per això aposta perquè en el proper Ple l’alcaldessa doni explicacions.

El portaveu del PSC i durant gran part del 2017 company de govern de PDECAT-Demòcrates, Pere Soler, considera que l’equip de Conesa ha donat sobrades explicacions, que ara la tasca de les institucions té una fiscalització molt més severa i que, tot i que es puguin demanar més explicacions, el govern només podrà donar les mateixes que ha donat fins el moment ja que “no queda gairebé ni la part tècnica d’aquell contracte” –Conesa, però, en aquell moment era regidora de Polítiques Socials–. Soler apunta que la sentència no assenyala cap responsable polític de Sant Cugat ni a nivell nacional i que tampoc acredita que els diners entregats per Ferrovial s’empressin per finançar la campanya electoral dels convergents. Davant la dificultat de demostrar si realment és una mossegada i qui n’és el responsable, assegura que els socialistes no culpabilitzen persones concretes si no es demostra que són culpables.

Per la seva banda el portaveu del PP, Álvaro Benejam, diu que és inversemblant pensar que el que exposa la sentència no és cert ja que les quantitats coincideixen amb el 4% anunciat pel propi Millet i és a prop de la quantia del desviament de l’obra. Diu que cal demanar responsabilitats al partit i l’alcaldia ja que, tot i que la majoria dels membres del govern actual no hi eren llavors, sí hi era com a regidora l’actual alcaldessa i com a gerent Jordi Turull, exmembre de Convergència i ara del PDECAT. Considera que el PDECAT actual és hereu i responsable de les comissions que, diu, s’ha demostrat que eren “una activitat sistematitzada de cobrament” al partit. Lamenta que el nom de Sant Cugat es vegi immers en un cas de corrupció com aquest.

Finalment, el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, valora que “ha sortit el que tothom esperava” i se sorprèn que no es tingui més informació sobre el cas en clau local. “No s’investigarà més perquè el delicte ha prescrit per al directiu de Ferrovial?”, es pregunta. Considera que les responsabilitats han de venir marcades per la justícia ja que políticament no hi ha més recorregut que el que s’ha fet fins el moment i proposa una auditoria constant en els temes d’urbanisme que serveixi per detectar presumptes delictes i fer recomanacions als serveis tècnics del consistori.

Una auditoria a falta de tenir una resolució

En un Ple extraordinari, que va precedir l’ordinari de març, tots els grups polítics van donar suport a la proposta de la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA per demanar una auditoria externa que analitzés el procés de contractació de Ferrovial en diverses obres públiques dependents de l’Ajuntament entre les quals hi ha la del PAV3. Cada formació política va fer el seu propi discurs; els proposants com a fiscalitzadors, la resta de partits de l’oposició també ressaltant la necessitat de fer l’auditoria tot i que lamentant no haver sigut tinguts en compte per fer una proposta conjunta i el govern –llavors amb el PSC– fent gala de la transparència mentre recordava que, d’una banda, la proposta dels tres partits d’esquerres arribava condicionada pel boom mediàtic de les declaracions de Millet que, al seu parer, no aportaven novetats, i, d’altra, que es posava en dubte la professionalitat dels funcionaris de la casa.

Mig any després de ser aprovada la moció, l’Ajuntament va treure a concurs públic l’auditoria a través d’un procediment obert que, segons figura al Perfil del Contractant municipal, encara no ha estat adjudicat. Ingla explica que tot fa pensar que es trigarà a tenir una resolució –la durada del contracte és de tres mesos des de la formalització, que, segons el calendari, ja s’hauria pogut realitzar– però està segura que ja s’hi treballa. Gibert apunta, a més, que l’auditoria pot posar-se en marxa i que l’oposició no tingui informació fins al final en ser un contracte extern. Defranc, a més, diu que com a regidor no adscrit no ha sabut res més de l’auditoria des de l’aprovació al març.

L’empresa adjudicatària haurà de revisar tota la documentació referent a les obres del PAV3, la urbanització dels Quatre Cantons, del carrer Valldoreix i de la plaça Lluís Millet –també dels aparcaments subterranis d’ambdues places–, és a dir, els contractes municipals amb l’empresa entre el 1997 i el 2017. S’haurà de comprovar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries corresponents a un procés licitatori, el que inclou la publicitat, la convocatòria i l’auditoria tècnica de l’adjudicació. Es tracta, per tant, d’una anàlisi força tècnica que difícilment pot trobar qui és el responsable polític de la mossegada que ha quedat provada amb la sentència del cas Palau.

L’ombra de les comissions

El de Ferrovial no és l’únic cas de presumpte finançament il·legal de Convergència que ha esquitxat Sant Cugat. A finals d’agost del 2015 l’escorcoll de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament i Promusa va posar en alerta l’oposició perquè tot feia pensar que els convergents podrien haver obtingut noves mossegades per l’obra pública als habitatges de la plaça dels Rabassaires i a la pista d’atletisme de la Guinardera. El cas es troba als jutjats en el marc de l’operació Petrum i té proves com un document fet públic per El Mundo en què apareix el nom de Jordi Sumarroca, un dels fundadors del partit i exconseller delegat de l’empresa Teyco, l’encarregada d’ambdues obres, on apareix “Sant Cugat” acompanyat de la quantitat que correspondria al 3% d’aquests contractes. Prèviament ho havia explicat El País en exclusiva tot i que sense cap suport documental.

Aquell primer toc d’atenció va servir perquè l’oposició comencés a demanar una comissió informativa especial a mode de comissió d’investigació sobre els contractes fets amb Teyco. Tot i que en un primer moment es va descartar la possibilitat perquè part de la documentació estava als jutjats sense cap còpia digital per impulsar la comissió a l’Ajuntament, al mes següent el govern va portar al Ple municipal la proposta de crear la comissió per la qual pressionaven els grups de l’oposició, especialment CUP-PC i Ciutadans, que van portar sengles mocions amb aquesta finalitat. Així va començar un procés d’anàlisi de documentació, explicacions tècniques i compareixences de responsables tècnics i polítics que va acabar amb unes conclusions al novembre del 2016.

L’oposició es va posar d’acord en reprovar Lluís Hosta, gerent de Promusa, l’empresa pública d’habitatge encarregada dels edificis de la plaça dels Rabassaires, per manca de col·laboració; en apuntar a una baixa temerària –preu inusualment baix en un concurs públic– per part de Teyco poc justificada, i en denunciar que no estava prou justificat el sobrecost de la pista d’atletisme, entre d’altres. Tot plegat va venir marcat pel treball conjunt de l’oposició, que va decidir portar les conclusions al jutjat perquè es pogués incloure en el marc del cas Petrum. El govern, però, es va desmarcar de les conclusions i va replicar dient que l’oposició pretenia “dir que hi havia irregularitats malgrat les proves”. Encara no hi ha sentència i les conclusions han quedat com una declaració política.

Tot i que menys sonat, al març del 2017 el diari El País va explicar que l’empresa Cirsa va donar a Convergència 900.000 euros al 2011, exactament el 3% dels guanys que va aconseguir l’empresa multinacional de joc després d’adquirir per només un euro la fàbrica que Sharp tenia a la ciutat després que aquesta anunciés que deslocalitzaria la producció. La intermediació d’Alta Parnetrs, empresa de Sergi Alcina, amic d’Oriol Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, va servir per aconseguir la venda simbòlica a un euro beneficiant ambdues empreses i, alhora, segons figura al sumari del cas ITV, cobrar comissions i fer favors polítics.

Al 2015 també El País va publicar una notícia en què s’explicava que Convergència també hauria pogut cobrar comissions del 3% per les obres que mai es van arribar a realitzar del Complex Esportiu de Mira-sol. L’obra es va adjudicar al 2008 i mai es va arribar a realitzar però Construcciones PAI i Lleure Esportiu Illa, les dues empreses que en forma d’Unió Temporal d’Empreses (UTE) van guanyar el concurs, van pagar 67.000 euros (el 2,8% del contracte) a les fundacions de Convergència Fòrum Barcelona i CatDem. A més, es va rescindir el contracte de mutu acord i posteriorment es va eximir el pagament de les fiances a les empreses, que així i tot no van pagar les llicències.

Notícies relacionades