S’engega un procés participatiu per definir el darrer creixement de la ciutat: centralitat metropolitana i més d’un 50% d’HPO

Fotos: Barcelona Regional i AMB

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Barcelona Regional i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja han culminat el treball sobre el darrer creixement urbanístic de Sant Cugat, des de la carretera de Rubí fins a l’Hospital General, després que el tripartit decidís aturar les propostes urbanístiques anunciades al mandat anterior a l’espera d’estudiar les potencialitats d’aquest àmbit, reconegut al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) com una nova centralitat metropolitana. Així ho ha anunciat el govern en una roda de premsa aquest dimarts al migdia, amb l’alcaldessa, Mireia Ingla, referint-s’hi com l’últim espai que queda pendent d’urbanitzar i que ha de tenir al centre el dret a l’habitatge.

El document resultant està basat en el treball tècnic de les dues administracions i en 28 entrevistes a persones representatives de la ciutat –escollides, segons el regidor de Participació i Barris, Marco Simarro, tenint en compte el ventall social i econòmic local–. Entre aquestes persones destaquen algunes de les participants als Congressos de la Ciutat dels anys 90 i posteriors, com Alberto de Pablo, Joan Barba o Carme Farré així com altres personalitats com l’exalcalde Lluís Recoder, l’arquitecta cooperativista Simona Cerri o el membre de l’Associació per la Promoció del Transport Públic Martí Rius.

Un cop engegada la fase de diagnosi amb les entrevistes, s’obre un procés participatiu per seguir definint el creixement, que esborra les previsions anunciades al mandat anterior per l’extinent d’alcaldia Damià Calvet i recollides al Pla Promusa 2030. Segons l’actual tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, es manté la voluntat d’aconseguir el màxim percentatge d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) possible, marcant-se el 50% anunciat el mandat anterior com el mínim a obtenir. Del 6 al 20 d’octubre s’obre un període de recollida d’aportacions de la ciutadania a través del portal de participació de l’Ajuntament.

Les fases del procés participatiu per fer una modificació del Pla General

Al novembre, començant amb un webinar per explicar les propostes, s’encetaran cinc grups de discussió: el Consell de Ciutat (22 de novembre a les 18:30h.), les taules i consells territorials (30 de novembre a les 18:30h.), la ciutadania en general (1 de desembre a les 18:30h.), el grup de persones expertes (23 de novembre a les 12h.) i els propietaris i promotors (24 de novembre a les 12h.). L’objectiu és que al gener es pugui presentar l’avanç del Pla, és a dir, el document que ha de permetre iniciar la tramitació de la modificació urbanística.

Per ara, segons ha explicat Eric Valdez, cap de planejament i territori de Barcelona Regional, es contempla fer l’operació com una modificació del Pla General Metropolità (PGM) i no com un Pla Director Urbanístic (PDU) tot i que a l’àmbit es comprenen diverses infraestructures que li atorguen l’interès metropolità: la línia Renfe (R8), el ramal de Terrassa de Ferrocarrils de la Generalitat (S1), l’AP7 i la B30, a més de l’Hospital General com a gran equipament sanitari.

Per això els esbossos sobre els quals es treballarà el procés participatiu contemplen un intercanviador ferroviari com a centre d’aquest nou desenvolupament i, per tant, com a nucli vertebrador de la nova centralitat metropolitana. Aquesta és, de fet, una reivindicació històrica del teixit empresarial comarcal i de moviments com Fem Vallès, on s’agrupen també entitats ecologistes.

Sense saber el nombre d’habitatges però definint corredors verds

Tenint l’intercanviador ferroviari al tocar de l’Hospital General, la proposta de Barcelona Regional i l’AMB divideix la zona en quatre grans àrees urbanitzables on el govern pretén incorporar una mixtura d’usos per evitar el monocultiu residencial. Aquestes estan dividides per eixos verds: un al voltant de la via de Renfe –Duch accepta que caldrà demanar accions com el soterrament o mesures de protecció per eliminar les limitacions de construcció al seu entorn–, un al voltant del torrent de la Guinardera (riera de Can Cabassa) i un per unir el Turó de Can Mates amb la nova centralitat des de la masia de Can Rabella.

Els principis del model urbà de l’anomenat ecobarri de Ca n’Ametller és tenir una estructura urbana connectada i integrada, espais lliures en continuïtat amb l’estructura existent, equipaments bàsics de proximitat, un teixit urbà compacte –sense definir encara l’alçada ni densitat–, la mixtura d’usos, el parc d’habitatge assequible, nous models productius compatibles amb el teixit residencial i una mobilitat basada en mitjans sostenibles. El concepte ecobarri, diu Duch, és una forma d’aproximar la idea la ciutadania perquè no quedi com una imposició metropolitana sinó com una oportunitat per a la ciutat.

La seva implementació suposarà enderrocar les cases que hores d’ara es troben fora d’ordenament a Can Fontanals així com eliminar l’activitat d’horts a les parcel·les ocupades de la carretera de Rubí, un procés a llarg termini perquè l’inici de la vessant administrativa no serà fins al 2023. A més, es contempla la possibilitat de dividir l’àrea en subàmbits per poder actuar a ritmes diferents. El tinent d’alcaldia explica que l’actual ritme de creixement de la ciutat està emplenant les darreres parcel·les dels barris planificats als anys 2000 i que per això cal afrontar el nou desenvolupament, sense oblidar les actuacions a fer a la zona de la ciutat ja consolidada.

Una mirada de ciutat

El govern així com les conclusions extretes de les 28 entrevistes mostren interès en veure el debat com una oportunitat per repensar la ciutat, tal com es va fer des de la Fundació Sant Cugat amb els Congressos de Ciutat, que el propi Duch ha reivindicat en roda de premsa. Sobre la taula hi ha reptes com evitar l’especulació, revisar sense alterar dràsticament el model de ciutat o com connectar-se amb les ciutats de l’entorn –fins i tot es preveu la possibilitat de tenir una avinguda metropolitana que pugui incloure un tramvia.

“Aquests són dos documents com a punt d’arrencada que hem d’aprofitar per a definir criteris generals i transversals a aplicar a altres indrets de la ciutat”, ha reivindicat Duch, sense referir-se a cap nova ubicació en concret tot i que recordant la proposta del Ragull Centre i l’estudi per fer habitatge dotacional al costat de l’Escola d’Arquitectura, “és un àmbit difícil d’urbanitzar perquè està travessat d’infraestructures”.

Notícies relacionades