Fotos: Jordi Pascual

Gairebé 2.000 persones han participat dimarts a la tarda a la concentració convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural arreu del país. Acompanyats pel Comitè de Defensa de la República (CDR) i amb Raül Romeva (ERC), Josep Rull (Junts per Catalunya) i Núria Gibert (CUP) com a protagonistes, els concentrats han demanat l’alliberament dels “presos polítics” quan tot just fa tres mesos que els dirigents de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart, van ser tancats a Soto del Real.

El santcugatenc Romeva ha reivindicat el valor col·lectiu del moviment independentista que, diu, “va néixer i ha de seguir al carrer”. Malgrat els empresonaments, exclama, “no hem perdut la dignitat” i diu, en clara referència a l’actuació policial de l’1 d’octubre, que “quan es perd la raó només queda la porra”. “Potser això [la independència] no serà tan ràpid com esperàvem però és imparable i això és el que els espanta”, reivindica, “la seva ignomínia no mereix ni una sola de les nostres llàgrimes”. També ha agraït les cartes de suport que va rebre mentre era pres a Estremera.

Rull també ha fet referència a les cartes que va rebre a la presó i, especialment, la d’un ciutadà asturià que, explica, li va dir que no era independentista però que tenia por “perquè han començat per vosaltres”. És l’exemple que ha triat per dir que “el problema no el tenim els sobiranistes”. “Quan es pretén imposar la unitat trepitjant drets, el problema el té Espanya i Europa”, assegura. Ha repetit diversos cops que “no és normal” l’empresonament “per defensar les nostres idees” ni moltes altres de les situacions que ha viscut l’independentisme en mans dels cossos policials i el sistema judicial espanyol. Tot recordant els quatre presos independentistes que encara són privats de llibertat, ha reivindicat que tots ells són homes de pau i, parafrasejant Carles Puigdemont, que “no hi ha prou presons ni barrots per tancar tanta dignitat”.

Gibert, per la seva banda, ha recordat altres casos de repressió i d’empresonaments per motius polítics que, al seu parer, hi ha hagut a l’Estat, entre ells casos com el de Núria Cardenas i les tortures a independentistes en el marc de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992. Assegura que la repressió busca “destruir les persones i els entorns” perquè es dubti de la militància i l’activisme. Assegura que el poble no oblidarà mai l’empresonament dels Jordis i que, per això, cal treballar per “un model de país que vol respectar els drets humans, el diàleg i la llibertat dels pobles”. Ha llegit una carta que ella mateixa va dirigir als dirigents de l’ANC i Òmnium on, entre d’altres, reivindica que “no tenen presons per engarjolar idees”.

Lluís Bonet, coordinador local d’Òmnium, i Xavier Palet, coordinador de Sant Cugat per la Independència, han fet lectura del manifest conjunt que ambdues organitzacions han preparat per arreu de Catalunya demanant la posada en llibertat de tots els presos i, especialment, dels Jordis. L’acte ha sigut paral·lel al de molts municipis i per això també s’han guardat tres minuts de silenci, un per cada mes des de l’empresonament dels dos líders socials independentistes. Al final també s’han cantat diverses cançons per acabar entonant el Cant dels Segadors.

Patrícia Gotarda, representant del CDR local, ha reivindicat, com Gibert, la força de la gent, que, assegura, “és l’única garantia del resultat de l’1 d’octubre”. Per això reivindica un “lideratge popular del procés” i “seguir sumant” fent paleses dicotomies com monarquia contra república i autoritarisme contra democràcia. Exigeix una República al servei de les persones i recorda que a Espanya hi ha hagut “centenars de presos polítics”, fent especial esment als 26 alumnes, entre ells dos santcugatencs, i un professor imputats per haver ocupat el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013. Alhora, ha agraït la participació de totes les persones que han respost a les crides del CDR per enganxar llaços i cartells arreu de la ciutat.

Crítiques de Ciutadans i PP pels llaços als carrers

Mentre continuen les concentracions i mostres de suport als presos independentistes, Ciutadans i PP han emès diversos comunicats lamentant l’estat de la ciutat per la proliferació de llaços grocs i algunes pintades als carrers. Recriminen, a més, que el consistori a través dels seus canals oficials a les xarxes socials critiqui el vandalisme d’un signe polític –posen l’exemple d’un tuit en què es denuncia una pintada a favor de la unitat d’Espanya a l’escultura de la Rosa dels Vents de Pep Codó a Can Mates– mentre no diu res de pintades, encartellades i llaços.

La seva darrera crítica, en aquest cas via xarxes socials, ve marcada pel mural que el Comitè de Defensa de la República (CDR) va fer diumenge a la baixada de l’Alba demanant “llibertat presos polítics”. Ambdues formacions consideren aquell acte una mostra de vandalisme i, fins i tot el regidor taronja Sergio Blázquez va qualificar la situació de “batasunització del municipi”. Tot i que els organitzadors diuen tenir permís de la propietat, els detractors diuen que el van aconseguir enganyant-la i, així i tot, no significa que puguin pintar a l’espai públic. Sigui com sigui, el grafit va aparèixer al dia següent amb pintades a favor de Tabàrnia i alterant el missatge per posar “presos neolítics”. Ja han estat tapades totes les pintades.

A #SantCugat les parets reclamen #LlibertatPresosPolitics!

Ni un pas enrere amb la injustícia espanyola!#CDRenXarxapic.twitter.com/3lBDcfK4F1

— CDR Sant Cugat (@CDRepublica) 14 de gener de 2018

El portaveu del PP, Álvaro Benejam, ha presentat una sol·licitud al govern al·legant a l’ordenança municipal de convivència ciutadana –que parla d’embrutiment i danys a la via pública– perquè es comencin a obrir expedients contra les persones identificades per infringir aquesta norma municipal, per donar instruccions al respecte als agents de la Policia Local i perquè la brigada municipal retiri de la via pública aquells elements, pintades i cartells que infringeixen la norma. “Aquesta constitueix una conducta inacceptable, que el PP ja ha condemnat anteriorment i exigim a l’Ajuntament que prengui les mesures necessàries per identificar i sancionar els que infringeixen la normativa posant llacets grocs i tallar d’arrel el cercle viciós de posar i treure llacets per evitar situacions de confrontació entre uns i altres”, explica Benejam en un comunicat.

La petició arriba després que els populars denunciessin el 10 de gener una agressió que es va produir a plaça Barcelona, segons expliquen, a un ciutadà que retirava llacets grocs del pessebre que s’hi instal·la per Nadal. Culpen al CDR, Òmnium i l’ANC de col·locar aquests elements al carrer perpetuant el que al seu parer és “una agitació permanent a la qual s’ha sotmès la societat catalana”. Segons el PP, aquest era el segon cas similar que es produïa a la ciutat. L’agredit va denunciar el cas als Mossos d’Esquadra.

Però taronges i populars no només lamenten l’actitud de part de la ciutadania sinó que també el posicionament que, al seu parer, ha pres l’Ajuntament. Ho van criticar amb la col·locació de la pancarta per l’alliberament dels presos al consistori, pel conveni amb Òmnium Cultural i per la quota a l’Associació de Municipis per la Independència, entre d’altres. Darrerament Ciutadans ha tornat a demanar neutralitat institucional després que al desembre es projectés un llaç groc a la façana del Teatre-Auditori i en l’arrencada del 2018 han demanat conèixer l’origen de la pancarta de l’Ajuntament, que el govern va dir a la darrera sessió plenària que era un regal però no ho ha acreditat al grup municipal taronja amb cap justificant. No registrar un donatiu, explica Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, suposa saltar-se el Reglament Orgànic Municipal.