Mayte Pérez tanca el seu negoci sense pagar la indemnització per acomiadament a les treballadores

La regidora de comerç, Mayte Pérez, en una reunió del Consell de Barri del Centre-Oest. Foto: Jordi Pascual

“Porto 40 anys treballant a la perruqueria, ella vint”, diu mentre assenyala la seva companya de feina, “ara ens acomiada sense avisar-nos amb l'antelació adequada i no ens paga ni el finiquito”. Són dues de les quatre treballadores –tres en nòmina i una autònoma– d'Imatge Menfis, el negoci de la regidora de comerç, Mayte Pérez. L'empresa, constituïda fa 15 anys per continuar la dedicació familiar, va tancar les seves portes a finals de maig. “Fins i tot ens va descomptar els darrers dos dies de mes en què ja s'havia tancat la perruqueria”.

Pérez diu que el motiu del tancament és l'augment de l'IVA, dels impostos, del preu de lloguer i el creixement del low cost en el món de l'estètica que fan impossible el manteniment del negoci. Malgrat el tancament, reivindicava, en una carta publicada al TOT Sant Cugat, la seva tasca al capdavant de l'àrea de comerç a l'Ajuntament: “Continuaré lluitant pel comerç de la nostra ciutat, posant tots els meus esforços en posicionar Sant Cugat al lloc on es mereix”.

Segons expliquen les treballadores, deu 9 mesos de lloguer. elCugatenc ha comprovat al Registre Mercantil de Barcelona que Imatge Menfis SL no ha presentat cap compte anual durant el 2015 ni el 2016. Segons el portal eInforma, des de l'1 de gener de 2013 l'empresa de la regidora de comerç no compleix amb l'obligació de dipositar els comptes anuals. La darrera referència publicada al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME) és de novembre del 2010. Pérez diu desconèixer la situació i atribueix aquest tràmit a la gestoria que tenia contractada.

“Els mesos normals jo facturava uns 6.000€ per a l'empresa”, prossegueix Gloria Carbó, la treballadora més veterana. “Jo, que no acudia tants dies com ella, entre 3.000 i 4.000”, afegeix Montse Alcaide, l'altra companya que ha parlat amb aquest diari sobre el cas, “això els mesos normals, al Nadal i altres dates la xifra era molt superior”. Per això dubten que la situació crítica de l'empresa estigui vinculada a la davallada de clients.

Pérez, però, diu just el contrari. Assegura que la perruqueria era un bon negoci temps enrere però els darrers anys havia hagut una davallada de clients. “Si tens un negoci que dóna diners, no el deixes”, explica Pérez, “portava un any havent de posar diners de la meva butxaca”. Al contrari del que exposen les treballadores, diu que les mantenia informades en tot moment de la situació econòmica de l'empresa.

Segons expliquen Alcaide i Carbó, una de les altres dues treballadores, que portaven menys temps a Menfis, va oferir a Pérez ajudar-la a fer front al deute per tal d'evitar tancar la perruqueria però ella s'hi va negar. La regidora de comerç explica a elCugatenc que va intentar traspassar el negoci i que va tenir una dona interessada però que no es va acabar transpassant definitivament.

Remuneracions en condicions estranyes

Les treballadores contractades tenien un salari al qual se li sumaven comissions. Si bé, fins i tot critiquen la forma de pagament. A la factura signada per Pérez i segellada per l'empresa, a la qual ha tingut accés elCugatenc, hi figuren els salaris complets amb les partides desglossades. Un document que, segons les treballadores, només rebien si el demanaven.

A més, de la quantitat marcada en el document només rebien una part –habitualment la meitat– al banc on tenien domiciliada la nòmina, la resta els ho entregava en mà. “Podria dir perfectament que jo no he cobrat aquests diners perquè no queden registrats”, opina Alcaide. Aquesta forma de pagament obligava les treballadores a anotar-se els diners que rebien fins arribar a la quantitat acordada per contracte.

De vegades, la pròpia Pérez els anotava la comissió que cobraven a banda del sou base. De la comissió també restava, en alguns casos i sempre segons les treballadores, conceptes propis de la nòmina, com impostos i cotitzacions. elCugatenc ha tingut accés a un d'aquests documents fets a mà on l'empresària i les treballadores havien de seguir el còmput mensual d'ingressos. Es pot veure com s'indiquen 600€ ingressats al banc, la meitat del salari tal com es pot veure en l'altre document.

Pérez accepta que molts mesos no podia ingressar tot el salari de cop i donava a les treballadores el que podia. Durant les setmanes següents els entregava en mà la quantitat que faltava fins complir allò estipulat en el contracte. “Mai he deixat de pagar a les treballadores”, assegura al temps que diu entendre que puguin estar enfadades amb ella. “És una decisió molt dura que no agrada a ningú”, sentencia.

Les treballadores diuen que, en la darrera etapa de l'empresa, pràctiques com aquesta es van fer més habituals. A més, critiquen que no van ser advertides del tancament ni amb 15 dies d'antelació. Tampoc van informar amb cap cartell als clients sinó que eren elles les encarregades de transmetre-ho. “Els darrers dies eren un caos, faltaven productes, paper higiènic...”, lamenta Carbó.

Alcaide està embarassada i Carbó té 60 anys. Quan Pérez els va comunicar que tancava la perruqueria temien no poder aconseguir cap altra feina. Expliquen, però, que una perruqueria propera ha contractat tot l'equip que treballava a Imatge Menfis. “Com bé deia en la carta publicada al TOT, 'tot això no hagués estat possible sense tenir un equip de perruqueres que han portat el negoci endavant com si fos seu'”, clou Carbó.

Davant el pagament fragmentat i la forma de l'acomiadament, les treballadores han contactat amb el sindicat UGT així com el Col·lectiu Ronda. Esperen que a través dels jutjats puguin cobrar la indemnització per acomiadament i esclarir el tracte que els havia donat la regidora de comerç en els darrers anys de manteniment en marxa de la perruqueria.

Del comerç a la política

Mayte Pérez va fundar l'empresa, segons figura al seu Linkedin, a l'abril del 2001. Com a apoderat hi figura el seu marit, Miguel Ángel Jiménez, que havia estat viceprimer secretari del PSC i havia presentat candidatura per esdevenir primer secretari de l'organització. També figura com a apoderat al Banc Sabadell al portal eInforma. Pérez ara és regidora de comerç, militant de Convergència i té un salari públic per una dedicació parcial de 28.714'77€.

Nega que el tancament de la perruqueria estigui vinculat amb tenir un altre sou segur. De fet, pega la volta a l'argument per assegurar que des de feia 5 anys no cobrava de Menfis. Això la va animar, segons diu, a buscar alternatives, entre elles la política, que finalment ha reeixit també econòmicament. Vet aquí els passos entre la fundació i el tancament d'Imatge Menfis i el seu pas per la política.

Notícies relacionades