Reaccions i propostes dels partits pel 3%

L'oposició va presentar el bloc les conclusions de la comissió Teyco Foto: Jordi Pascual

La sentència del cas Palau i un article publicat per el diari El País en què s’apunta a diferents obres públiques amb les quals Convergència s’hagués pogut finançar irregularment han obert de nou el debat polític sobre el paper que va poder jugar l’Ajuntament. Encara que la corrupció només està provada amb sentència recorreguda, la comissió que es van repartir el partit i Fèlix Millet i Jordi Montull per la construcció del PAV 3, la resta d’indicis i la investigació del cas Petrum, que també afecta a diverses obres a la ciutat, han fet que durant els darrers dies els partits hagin tornat a dir la seva. Ara que tots grups amb representació al Ple s’ha pronunciat i abans de la propera sessió plenària, dilluns vinent, quan es tornarà a tractar l’assumpte. Fem un repàs als posicionaments de cada partit.

El govern no ha emès cap comunicat oficial però el grup municipal que el conforma, format per PDECAT i Demòcrates de Catalunya, sí han enviat una nota de premsa en què defensen que l’Ajuntament ha actuat de manera transparent, que ja han donat explicacions en comissions, auditories i plenaris, que en la sentència del cas Palau no s’apunta a cap responsable municipal i que, si la resta de partits creuen que algun membre del govern actual té alguna responsabilitat en el finançament irregular del partit, ha d’acudir als jutjats. Demanen, per tant, que no s’utilitzi l’afer com una forma d’atacar al govern. No especifiquen si finalment es denunciarà Convergència, tal com va anunciar l’alcaldessa, Mercè Conesa, una setmana després de la publicació de la sentència del cas Palau però fonts institucionals asseguren que s’està estudiant la possibilitat.

En el comunicat també recorden que la sentència no és ferma ja que ha estat recorreguda però, més enllà de si s’acaba demostrant la culpabilitat del partit o no, recorden que PDECAT no és la mateixa formació que Convergència i, alhora, que sempre s’ha col·laborat amb la justícia. No fan cap referència als nous indicis publicats per el diari El País més enllà d’una primera reacció en què fonts institucionals deien que no estava ben fonamentat i que els suposats percentatges que s’hauria emportat el partit segons l’escrit no encaixen amb un 3 o 4% exactes.

Els cap de l’oposició, CUP-PC, amb ERC-MES i ICV-EUiA han seguit apostant per una estratègia conjunta en tots els afers que fan referència a la corrupció en clau local. Diuen que no es pot considerar el govern actual com un responsable directe ni de la comissió derivada de la construcció del PAV 3 ni de la resta d’indicis però, asseguren, sí hauria de poder esclarir més els fets. Per tal de tenir més coneixement de tot el que va passar ja van demanar al març una auditoria que també analitzés elements de la construcció i no només el procés contractual de diferents adjudicacions de l’Ajuntament amb Ferrovial, entre els quals s’inclou el PAV 3. Després d’aprovar-se per unanimitat i decidir que l’oposició participés a la mesa de contractació, es va començar a licitar al setembre però encara no ha estat adjudicada amb un retard marcat per l’empresa amb més puntuació, ja que aquesta va fer donatius al partit i està inclosa al cas Petrum.

Amb els nous indicis publicats per el diari El País han decidit tornar a demanar una auditoria, una proposta que presentaran en forma de moció d’urgència al proper Ple municipal i que aspiren a que sigui aprovada per unanimitat. De nou, volen una anàlisi del procés contractual però també d’altres elements més tècnics. L’abast de contractes a analitzar serà un dels elements a negociar entre tots els grups polítics. Esperen que així es puguin tenir noves pistes que, fins i tot, es podrien portar als tribunals, la Fiscalia Anticorrupció i l’Oficina Antifrau en el marc d’investigacions com la del cas Petrum o per iniciar nous processos. Són conscients, però, que és difícil trobar el possible responsable local i per això animen a la ciutadania que pugui tenir pistes a denunciar-ho a través de la bústia anònima de l’Oficina Antifrau.

Quan a finals de l’estiu del 2015 la Guàrdia Civil va escorcollar Promusa i l’Ajuntament a la recerca de documents i pistes sobre el presumpte finançament irregular de Convergència a través d’obres públiques contractades amb l’empresa Teyco, es va iniciar el treball conjunt de totes tres formacions. A proposta inicial d’ERC-MES, es va decidir fer una comissió informativa especial a mode de comissió d’investigació en què van analitzar la construcció dels habitatges públics de la plaça dels Rabassaires i de la pista d’atletisme de la Guinardera. La comissió va ser presidida per la llavors portaveu ecosocialista Roser Casamitjana i, amb la participació de tots els grups polítics, va emetre unes conclusions que apuntaven a dubtes sobre sobrecostos, la justificació de despeses i, fins i tot, la poca col·laboració que al seu parer havia tingut el gerent de Promusa, Lluís Hosta. El govern se’n va desmarcar però estan sent útils per a la fiscalia i el jutge instructor del cas Petrum, que ja apunten a alguns dels dubtes plantejats per l’oposició.

El segon partit de l’oposició va ser el primer a reaccionar de forma oficial després de l’article publicat a el diari El País. Valent-se del bon resultat al 21D i de la seva regidora i diputada Munia Fernández-Jordán, els taronja han demanat la dimissió de l’alcaldessa, Mercè Conesa, que consideren responsable per acció o omissió no només de l’obra del PAV 3 sinó de la resta d’indicis de corrupció que, lamenten, esquitxen la ciutat. Quan van fer la presentació, no havien plantejat aquesta possibilitat ni a l’alcaldia ni a la resta de l’oposició, limitant-se a fer una reacció política que no enceta un recorregut administratiu, com seria el cas d’una moció de censura en què una majoria es posa d’acord amb un candidat a l’alcaldia alternatiu que fes fora al govern vigent.

El comunicat de PDECAT-Demòcrates els responia en gran part a ells per haver demanat la dimissió de l’alcaldessa. Tot i això, els taronja no han fet cap més valoració al respecte ja que consideren que qui ha de donar resposta és l’alcaldia i no el seu grup municipal. Cap altre grup polític els ha donat suport en la seva iniciativa per fer fora a Conesa del capdavant de la ciutat.

Pere Soler, portaveu dels socialistes, no ha fet cap roda de premsa ni comunicat específic i, de fet, en declaracions a aquest diari s’ha mostrat prudent. Considera que s’ha de demanar tota la informació que estigui en mans de l’Ajuntament davant els nous indicis però, demana, això no ha de significar “prendre decisions en calent”. “Creiem que aquestes obres sobre les que no hi havia cap qüestió des de Sant Cugat ens agafen a tots un xic a contrapeu i anem a remolc del que diu el jutjat del Vendrell, el que no treu que puguem de nou incloure-ho en el marc de la licitació de l’auditoria sobre la contractació”, explica.

El Partit Popular ha estat el darrer partit en reaccionar oficialment amb una roda de premsa sobre de diversos temes, entre els que s’incloïa la corrupció. Aquest dilluns el seu portaveu, Álvaro Benejam, ha valorat que no es tracta de casos aïllats sinó una suma d’indicis que deixen entreveure que “se sistematitzava el cobrament de comissions”. No descarten sumar-se a la moció per fer una nova auditoria ja que creu necessària tota la documentació que pot sorgir en el marc d’aquesta. “Demanem explicacions a Conesa per saber a qui ha demanat explicacions dins del PDECAT”, explica Benejam, “perquè encara que s’hagin canviat de nom hi ha les mateixes persones”. Avança, però, que només demanaran la dimissió de l’alcaldessa si, amb totes les dades a la mà, es demostra que hi va participar en les mossegades o que en tenia coneixement.

Finalment, el regidor no adscrit, en declaracions a elCugatenc, demana al govern cinc accions: convocar una comissió informativa extraordinària, demanar al diari en quina informació pública es basa la informació, conèixer el calendari de les accions judicials contra Convergència, demanar a CatDem el llistat de donants, les auditories internes i el report del Registre de Fundacions i, finalment, exigir que no es puguin fer donacions mentre l’empresa s’encarrega d’obres públiques.

Notícies relacionades