Publicitat

(Quasi)tots contra el 155

Fotos: Jordi Pascual

L’èpica cotitza a la baixa en borsa. Hem dit tants cops “moments clau”, “dies històrics” i “situació transcendental” que les expressions han perdut valor. Aquesta setmana, però, sembla que aquests termes que sonen a revolucionaris tenen més sentit que la passada. Tot i així, no els utilitzaré molt, no vagi a ser que l’estira i arronsa acabi amb un nou baló d’aire per a uns quants dies. Si aquesta setmana sembla, de nou, “clau”, “històrica” i “transcendental” és perquè el tràmit per aplicar l’article 155 ja ha començat, perquè la pressió per declarar la independència –en plan bé, no el pasito pa’ lante María y ahora un pasito pa’ atrás del dia 10– és més forta que mai i perquè les peticions d’eleccions van creixent, sobretot per part dels grans mitjans i l’establishment –valga la redundància–. Al mig de tot això hi ha la nostra humil ciutat i la vila de Valldoreix, on el sentir gairebé unànime en contra de la intervenció de l’autonomia s’ha fet evident en un espectre polític tant ampli com el que va des del PSC fins a la CUP-PC en l’eix nacional, del federalisme al mambo.

Només Ciutadans i PP s’han oposat a rebutjar el 155 argumentant que la millor forma de recuperar la democràcia és que s’intervingui el govern, el Parlament i els mitjans de comunicació públics a l’espera d’unes noves eleccions en què –no expliquen de quina manera– canviaran les majories i es podrà tenir un govern de menys rauxa i més seny però, sobretot, dins d’una llei que els independentistes consideren irreformable per precisar d’unes majories tan àmplies que els partits no sobiranistes haurien de participar del canvi. Mentre la llei segueixi rígida, qualsevol acció que plantegi un pas més cap a l’alliberament nacional –àlies estafa antidemocràtica– de Catalunya serà il·legal. I així s’ha encarregat d’advertir-ho el secretari municipal a petició dels partits constitucionalistes perquè que els regidors votessin a favor de demanar l’aturada del 155 i de l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tinguessin en compte que podien incórrer en un delicte penal. Però les intervencions del secretari ja fa temps que són tan llargues com innecessàries perquè tothom de partida sap més o menys que s’hi juga.

Al municipi hem viscut el rebuig a la intervenció de l’autonomia de manera oficial per partida doble, ambdues dimecres i en forma de sessions plenàries extraordinàries. La moguda ha començat al Ple de l’Ajuntament on, com sempre en aquests afers, la majoria independentista ha fet pinya i, amb la complicitat a mitges d’ICV-EUiA i PSC –que han presentat una moció en què també rebutgen el 155 i criden al diàleg i han demanat votació separa dels acords de les propostes portades al Ple per part de PDECAT-Demòcrates i ERC-MES per poder abstenir-se en uns i votar a favor o en contra en d’altres–, ha mostrat el rebuig a la intervenció de l’administració autonòmica alhora que s’ha posicionat a favor de l’excarceració dels líders de l’ANC i Òmnium, el que ja es palpava abans de començar comptant la quantitat de regidors amb llacet groc al pit.

Les referències a la Constitució han estat constants i, de nou, el discurs més bel·ligerant ha arribat de la mà de Munia Fernández-Jordán, regidora de Ciutadans, que s’ha encarregat de dir que el seu portaveu no ha acudit a la sessió plenària perquè estava fent una cosa útil (treballar) –com Lourdes Llorente (CUP-PC) i Dimitri Defranc (no adscrit)–, una oda al treball productiu que ja van reivindicar mesos enrere en una ferma defensa de les dietes – els regidors de Ciutadans han renunciat les del Ple extraordinari que ha debatut el 155– com a forma de remuneració per als càrrecs electes amb l’argument de “qui treballa cobra i qui no, no” –el que sobta en un discurs de plena reivindicació d’una Constitució que, a diferència de les d’estats socialistes, no posa el treball com a valor principal; però no ens n’anirem per les branques–. La taronja ha sortit de la crítica compartida amb ICV-EUiA, PSC i PP sobre el tràmit de les lleis del referèndum i de transitorietat debatudes el 6 i 7 de setembre al Parlament per acusar els independentistes de supremacistes –amb referències al 3% i al “el divorci entre la política i la societat”– i a ecosocialistes i socialistes de victimistes per com han plantejat la seva moció.

L’al·locució ha sobtat la resta de regidors, la majoria dels quals li l’han criticada però dient que ja estan acostumats a aquestes actituds per part de Ciutadans, i li ha costat una esbroncada de l’alcaldessa: “Ha utilitzat paraules insultats per als regidors, ha demostrat supremacisme i infantilisme i ha insultat les institucions catalanes”. Fernández-Jordán no se n’ha penedit malgrat les recriminacions dels companys de plenari i, de fet, ha acabat marxant amb la cara ben alta just quan la resta de regidors han acabat de fer les seves valoracions perquè, un cop més, el seu grup municipal ha decidit que no anava a participar de la votació. Ella i Sergio Blázquez han girat cua per anar a fora mentre a la sala de plens s’ha produït el que era inevitable, amb o sense ells, tenint en compte les forces polítiques i un debat que, malgrat l’intent del PP de conduir-lo a la justificació jurídica del 155 i de l’empresonament dels líders socials, cada cop més es planteja en termes de democràcia contra autoritarisme.

Tot ha seguit poques hores després a la Junta de Veïns de Valldoreix, on la renúncia de la vocal de Ciutadans per motius personals i desavinences polítiques ha servit perquè el vot favorable de PDECAT-Demòcrates-Actuem (amb l’absència d’un dels seus vocals), CUP-PC i ERC-MES convertís la moció de rebuig a la suspensió de l’autonomia en institucional. “Es pot indicar que la moció és institucional?”, ha preguntat el cupaire Ferran Margineda davant l’aprovació unànime. “Ens aprofitem que Susanna ha marxat?”, ha bromejat el president de l’EMD. La secretària ho ha acceptat però el simbolisme de la institucionalitat més bé importa poc perquè el que compta és que l’administració valldoreixenca també s’ha posat de cara davant l’aplicació del 155.

Però si una cosa té la política a Valldoreix és que, de vegades, sembla la conversa d’un bar. Tothom coneix el posicionament de tothom i els debats són menys tensos –tampoc hi ha molta varietat d’opinió perquè ho siguin–. Així que les ja inestalviables picabaralles dialèctiques de la CUP-PC i ERC-MES amb el PSC –que continua tenint el casset en reproducció automàtica per no parar de dir “reforma constitucional en sentit federal”, ara amb un nou hit, el “pacte d’estat per Catalunya”– al Ple santcugatenc ni tan sols s’han ensumat a l'EMD. A Valldoreix tampoc s’han ensumat les declaracions del cupaire Ignasi Bea dient que l’actitud dels cossos policials durant el referèndum va ser digna de “psicòpates”, ràpidament criticada pel PP i mediada per l’alcaldessa demanant respecte per les persones que pateixen psicopatia. I encara menys s’ha ensumat la crítica que ha fet Ramon Gutiérrez, d’ICV-EUiA, dient que taronges i populars són incapaços d’entendre el valor plurinacional de l’Estat.

Entrar a analitzar més arguments seria repetir un i un altre cop el que en cada Ple amb temes nacionals es produeix. Així que quasi que vaig tancant l’article però dient una cosa: aquest article no hauria d’acabar aquí. Després dels dos plens i d’una manifestació de la comunitat educativa en defensa de l’escola pública catalana, Sant Cugat hauria d’haver viscut una reflexió pública sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del conseller de Salut, Antoni Comin –el que també era un bon moment per preguntar-li per com està aquella compra de l’Hospital General de Catalunya per part de la Generalitat que va anunciar de manera inesperada a Catalunya Ràdio ara fa uns mesos–. Però no, l’acte s’ha cancel·lat perquè el conseller ha estat cridat a una reunió urgent a la Generalitat, la que alguns mitjans nacionals apunten com la decisiva abans de la proclamació d’independència, un escenari que tindria menys suports que el rebuig al 155, com s'han encarregat d'advertir ICV-EUiA i PSC.

Notícies relacionades