El pressupost del 2018 i la mostra del nou rol del PSC

Fotos: Jordi Pascual

Ja ho va dir el regidor socialista, Pere Soler, quan es va decidir deixar en suspens el pacte que mantenia amb el grup de PDECAT-Demòcrates: Havia après d’estar al govern. Des de llavors fins a final de mandat –o fins tornar a pactar– la seva actitud no anava a ser la de tinent d’alcalde però tampoc la del Soler opositor que havíem conegut fins abans de formalitzar-se l’acord. El socialista ha baixat del pedestal simbòlic al qual va pujar al gener de l’any passat i ha tornat al seu humil lloc entre els grups més petits del Ple, ICV-EUiA i PP. Però arriba allà baix recordant cada pocs minuts la responsabilitat d’haver estat al govern, l’aprenentatge dels tràmits i la complexitat de l’estabilitat. Soler s’ha quedat sol a l’oposició aprovant el pressupost del 2018, que des de l’aprovació inicial ha perdut el vot favorable del regidor no adscrit –tot i que la seva abstenció ha forçat el vot de qualitat de l’alcaldessa, que ha permès que tiri endavant–, i ha fet costat al govern en tots els punts que ha portat a la darrera sessió plenària de l’any.

L’abstenció de Defranc ha portat crítiques, com no, del seu antic grup polític. El que Ignasi Bea, de la CUP-PC, només ha xiuxiuejat entre dents a la sala de plens ha acabat prenent forma de piulada clara, concisa i directa: “El trànsfuga Dimitri Defranc, que no representa ningú, ajuda a aprovar els pressupostos. Per un grapat d’euros”. També li ha enlletgit la seva posició el regidor d’ERC-MES, Ferran Villaseñor, que li ha dit que a la propera voti en contra o com a mínim s’abstingui a l’aprovació inicial per així poder obrir un procés de negociacions amb el govern que superi unes al·legacions que, com el propi tinent d’alcalde d’Economia, Damià Calvet, diu, es rebutgen per motius tècnics i no polítics –les al·legacions poden esmenar errors de forma però en cap cas moure diners d’una a banda a una altra ni crear noves despeses.

Defranc continua parlant de la necessària estabilitat en un moment de crisi mentre s’encomana a les paraules del govern per poder negociar canvis amb modificacions pressupostàries durant el 2018 i no especifica si ha estat determinant per a les seves abstencions que li hagin fet cas en la proposta de canviar la recollida d’animals de preu públic a taxa –perquè, de fet, legalment només pot ser així–. Sigui com sigui, el no adscrit és un afortunat perquè Calvet només ha acceptat la seva advertència, que no és ben bé una al·legació, i una al·legació de Promusa pel que fa a la taxa d’ocupació de la via pública i una de Ciutadans per introduir l’etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit al funcionament de les bonificacions de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), impost de circulació per als amics.

Però a Soler no li cal cap excusa, aquests pressuposts són seus també perquè es van dissenyar quan ell estava al govern i, per tant, tenen marca PSC a com a mínim les partides vinculades a les àrees d’Ocupació i Polítiques Comarcals que agrupava a la seva tinença d’alcaldia. Ha reiterat mil i un cops que se sent “copartícip” des que va començar el tràmit abans d’arribar una proposta a l’oposició –com si els grups de l’oposició haguessin pogut dir alguna cosa abans de presentar al·legacions, es queixa el portaveu d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez–. Per al socialista, el conjunt de números del 2018 –pressupost, ordenances fiscals i preus públics– són positius perquè inclouen un augment pressupostari a serveis socials, seguretat, manteniment –malgrat les queixes insistents de Ciutadans i PP– i en habitatge –tot i que la resta de grups volen més de dos milions per al lloguer social– mentre, diu, es té en compte el medi ambient, les desigualtats i l’ocupació.

No és la visió, evidentment, dels seus companys de plenari. Els partits d’esquerres han recriminat al govern no haver aplicar d’una vegada el carnet de renda que ha de permetre desenvolupar la tarifació social amb més facilitat. Tot i que Calvet diu que la tecnologia els ha superat ja que hi ha maneres de fer-ho digitalment, tampoc arriba cap app ni web que permeti substituir la tarja física que, sembla, mai existirà. Gutiérrez no es cansa de dir que el govern no té en compte l’oposició mentre Ciutadans veu una previsió que no té en compte un context econòmic temorós –segons ells per la DUI, segons altres per la resposta estatal–. Fins i tot, preveient-ho, els taronja no donarien suport mentre continuï apareixent una partida destinada a entitats com l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) o Òmnium Cultural, una visió que també comparteix el PP, dues opcions polítiques que també es posen d’acord per dir que cal més diners per mantenir la via pública.

Així s’ha aprovat una previsió de 4,6 milions d’euros de subvencions, 15,7 en inversions –que inclouen la dotzena escola i una nova promoció d’habitatge públic de lloguer– i, en total, 135 milions d’euros de pressupost, un 20% més del que es va preveure l’any anterior i un 5% menys que el que es va ingressar al 2016, el darrer any liquidat. Tot plegat tira endavant amb uns impostos totalment congelats, a disgust especial de la CUP-PC, que reivindica la pujada de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) acompanyada d’un programa de subvencions en funció de la renda, i de Ciutadans, que proposa una baixada d’aquest mateix impost.

Tot i que amb propostes múltiples per part de tothom, les al·legacions formalitzades han arribat per part de CUP-PC, Ciutadans, PP, Dimitri Defranc i Promusa pel que fa a les ordenances fiscals –amb ICV-EUiA presentant-les fora de termini– i per part de Ciutadans, ICV-EUiA i Defranc al pressupost –amb el PP fora de termini–. Calvet diu que, malgrat estar fora de plaç, el govern ha mirat totes les propostes i que pot contactar amb els grups per concretar-les de cara a una modificació, com s’ha compromès a reservar un 5% dels ingressos d’IBI per a la preservació de l’entorn natural de cara al pressupost del 2019 a proposta d’un veí a l’Audiència pública. Al marge queda ERC-MES, amb unes propostes que parlen d’estabilitat més enllà del pressupost però que han de passar per una ruptura definitiva del pacte de govern amb el PSC, propostes que el govern diu que estudia mentre a Soler no li agraden: “No ens fixarem en la resta de grups, el nostre interlocutor és i serà l’equip de govern”.

Notícies relacionades