La presència del castellà a l'administració enfronta els partits

Ciutadans esdevé protagonista del debat sobre la llengua. Foto: Jordi Pascual

Comença l'Audiència Pública prèvia al Ple de maig i una dona assegura que l'Ajuntament està al marge de la llei per l'ús prioritari del català. Just a continuació, un altre veí lamenta que la majoria de fullets informatius del consistori estiguin en català. Posteriorment, una representant de l'Assemblea per a una Escola Bilingüe demana que l'administració empri tots dos idiomes. Davant la resposta de Mercè Conesa, etziba en castellà: “No vull tenir sort, vull tenir drets!” Quan l'alcaldessa va intentar tancar el debat dient que era “estèril” un altre veí va insistir en l'assumpte i va demanar que el responguessin en castellà. Davant la negativa de Conesa, el regidor del PP, Álvaro Benejam, va dir que s'estava incomplint la llei. L'enfrontament va acabar amb una intervenció de la regidora de la CUP-PC, Núria Gibert, en què lamentava que l'Audiència s'hagués convertit en una tertúlia.

Si bé, el debat, gens menor, només era el preludi d'allò que es veuria poc més tard en la sessió plenària. En una moció conjunta del PP i Ciutadans es proposava reformar l'article del Reglament Orgànic Municipal (ROM) en què es determina l'ús prioritari del català així com publicar documents oficials, campanyes de comunicació i la revista municipal Som Sant Cugat en català i castellà. En ple debat, el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, va deixar anar la frase més polèmica de la disputa: “És lamentable que qui defensa la llibertat sexual, no defensi la lingüística”. Tot i que Èric Gómez, d'ERC-MES, va demanar que retirés les paraules, no es va retractar.

Llevat de PP i Ciutadans, la resta de formacions van defensar l'actual model d'administració. El socialista Pere Soler va dir que una moció com la presentada només tracta de buscar conflicte allà on no hi ha i que la verdadera pregunta hauria de ser si s'ha deixat de prestar algun servei per parlar castellà. En cas que la resposta fos sí, animava a denunciar-ho. Roser Casamitjana, d'ICV-EUiA, també va incidir en la invenció d'un problema inexistent. El regidor de la CUP-PC Ignasi Bea va dir just el contrari, que sí existeix un conflicte, però que així i tot el català està pitjor. Va dir que el bilingüisme és un procés d'eliminació de la llengua dèbil i que a altres territoris com el País Valencià no es pot viure plenament en català.

Gómez va anar un pas més enllà i va assegurar que tant el PP com Ciutadans volen que el català sigui residual perquè “sinó presentarien aquest mateix tipus de mocions a la inversa en totes aquelles institucions on el català és residual o inexistent”. Va recordar que al Parlament de Catalunya no s'ha tallat el micro a cap diputat per parlar castellà i, en canvi, sí s'ha fet al Parlament Europeu i el Congrés dels Diputats per fer-ho en català. A més, va allejar a Segio Blázquez, de Ciutadans, un article on deia que les cues a atenció ciutadana eren, en part, per la falta d'atenció en castellà.

Carmela Fortuny, en representació de Convergència, va dir que les administracions han d'afavorir la normalització de la llengua catalana i per fer-ho cal donar-li ús prioritari. A més, va lamentar que l'Estat creés ciutadans de primera i de segona segons la llengua que parlen, argument que empren els proposants però a la inversa. La regidora convergent va dir que la presentació d'una moció com la plantejada només podia respondre a una lògica electoralista el que va crear cert rebombori a petició de respostes que l'alcaldessa va tancar dient als proposants: “No han entès res”. Finalment, en la votació, PP i Ciutadans es van quedar sols i la moció va ser rebutjada.

Notícies relacionades