De pancartes, habitatge i xocolatada amb visita d’Espadaler

Fotos: NNGG i Jordi Pascual

Dia 1. Després de la sempre simbòlica i inútil enganxada de cartells de la primera nit electoral –els primers cartell gairebé mai aguanten fins a final de campanya–, els partits han començat a dir la seva. Per contra del que s’esperaria d’unes eleccions marcades pels blocs ideològics en l’eix nacional, la primera jornada de campanya local ha tingut en gran part un trencament amb el processisme i contraprocessisme. L’habitatge, en veu dels Comuns, i el seny del terme mig, en veu de socialistes i Units per Avançar, han posat el toc de contingut ideològic més potent en unes primeres 24 hores que, malgrat tot, han tingut com a protagonistes l’obligació marcada per part de la Junta Electoral de Zona (JEZ) d’enretirar la pancarta en favor de l’alliberament dels “presos polítics” que hi havia a l’Ajuntament des que el 14 de novembre va ser reposada poc dies després de ser arrencada en el marc d’una manifestació a favor de la unitat d’Espanya.

Gairebé sense voler-ho, el PP ha passat a ser protagonista de l’inici de campanya. No tenien cap acte, cap carpa i només algun cartell de Xavier García Albiol dient que Espanya –i el seu partit– és la solució; el que, d’altra banda, implica entendre el context polític com un problema, com també ho veuen els socialistes amb aquell “solucions; ara, Iceta!” Tot i la seva pausa momentània que contrasta amb l’activitat de precampanya, els populars han rebut la millor de les notícies per tenir visibilitat: la seva denúncia ha estat ben rebuda i els intents del govern municipal de PDECAT-Demòcrates en forma d’al·legacions per evitar-ne la retirada han quedat en res. “L’equip de govern no comparteix la decisió de la JEZ, malgrat el seu acatament immediat, i segueix exigint l’alliberament d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”, s’han limitat a dir en un comunicat.

"L’única manera que els nacionalistes respectin les regles del joc democràtic és acudint als tribunals"

L’escenari de les concentracions sobiranistes ha quedat deslluït. Ja no hi ha pancarta i, per a postres, part de la plaça de la Vila està ocupada per la pista de gel. El Nadal a poc a poc està podent amb l’anormalitat d’aquestes “eleccions il·legítimes” legitimades, vulguin o no, per tothom qui hi participa. El PP, per suposat, té la seva pròpia versió dels fets, una percepció que topa de front amb l’anàlisi dels independentistes i també dels portaveus de la moderació: “L’única manera que els nacionalistes respectin les regles del joc democràtic és acudint als tribunals”. Els populars diuen que la pancarta representava “una calumnia permanent contra les institucions de tots els espanyols” i recorden les sentències contràries que ja mesos enrere havia rebut l’Ajuntament per l’estelada a la plaça Lluís Millet, posteriorment reubicada a la plaça d’Octavià.

Les emoticones d’unes manetes dient adéu han estat suficients per als populars per acomiadar-se de la pancarta a través de Twitter. Poc després també s’han acomiadat del cartell de “plaça de l’1 d’octubre” que el Comitè de Defensa de la República (CDR) va col·locar a la plaça del Rei en el marc de la Festa de Tardor ja que la JEZ també els ha acceptat la sol·licitud. Ciutadans, de la pancarta, ha fet vídeo. Perquè, encara que la resolució ve dictaminada per la JEZ, els taronja havien fer la mateixa petició a la Junta Electoral Provincial i ara ja van un pas més enllà en la petició de col·locar les banderes oficials a l’Ajuntament amb una denúncia a la Delegació del Govern. Fins ara havien recollit signatures i denunciat a la Policia Local.

El seu portaveu, Aldo Ciprian, diu que era necessari fer el pas perquè al darrer Ple la moció conjunta de taronges i populars perquè les banderes tornessin a onejar va quedar rebutjada fent així que “el govern porti més de dos mesos incomplint la llei que regula l’ús de les banderes”. A l’alcaldessa, Mercè Conesa, li critica directament l’excusa de dir que les banderes eren a la bugaderia i, tal com porten fent des de fa mesos, li exigeixen que representi el conjunt de la ciutadania. Això i les carpes, com la que han fet als Quatre Cantons, és el més similar a campanya que tenen previst a la ciutat perquè, de moment, no tenen programat cap acte. Això sí, pel dia de la Constitució van a Rubí a llegir la carta magna en l’acte que des de l’any passat organitza el consistori veí.

Des de la seu del PSC es veia la carpa de Ciutadans als Quatre Cantons, el que no deixa de tenir un cert sentit poètic perquè els socialistes han convocat a la premsa per a una roda conjunta amb el portaveu local, Pere Soler, i el tercer a les llistes per Barcelona com a independent i membre d’Units per Avançar –el ressorgiment d’Unió–, Ramón Espadaler, en què s’han reivindicat com la candidatura capaç de trobar consensos que eviten els extrems gràcies a “la unitat del seny i del catalanisme”. Ho han fet acompanyats de diversos membres del PSC i Units per Avançar a nivell local, entre ells l’expresident d’Unió Xavier Cortés.

Què els diferencia del bloc Ciutadans - PP del qual formen part segons la visió de l’espectre polític que va des de Catalunya en Comú - Podem a la CUP? Doncs, segons ambdós, representen coses diferents i volen derogar l’article 155 –“al qual no teníem el desig d’arribar-hi”, diu Espadaler–. “Volem evitar passar del foc dels CDRs a les brases de qui ens vol deixar en els ossos”, diu l’exdirigent d’Unió, qui també ha criticat la CUP jugant amb el seu anunci de campanya pel referèndum: “Ens ha posat a la vora del precipici”. Ara, en paraules de Soler, han de fer una campanya per convèncer la ciutadania que són la candidatura per a l’encaix i que més capacitat de pacte té.

La llista del PSC és, per tant, la que ha de garantir acabar amb la “fractura social”, la que ha de permetre “tornar la política a les institucions” i la que ha d’impulsar un marc de relacions i finançament diferents per a Catalunya. El repte serà fer-ho, com ells mateixos reconeixen, al mig dels impulsors de la República i els defensors de la recentralització. D’aquesta anàlisi neix una “aliança estratègica” entre socialdemòcrates i democristians que, diuen, està preparada no només per a resistir quatre anys tenint en compte les circumstàncies sinó disposada a governar en solitari buscant acords bilaterals sobre temes concrets.

Si els preocupa l’habitatge, tenen aliat: Catalunya en Comú - Podem. Els Comuns han iniciat la campanya en clau local evidenciant que, com reivindiquen, hi ha vida més enllà del procés, els blocs i les propostes d’acord mutu. Les polítiques d’habitatge, gens casual en una ciutat centrípeta de rendes altes i centrífuga de classes populars, han estat les protagonistes d’una roda de premsa que simbòlicament s’ha fet al davant de l’Oficina Municipal d’Habitatge amb el candidat local Ramon Gutiérrez, l’activista santcugatenc Esteban Martínez i la diputada al Congrés Lucía Martín. La versió curta del seu argumentari és que hi ha un dèficit de polítiques públiques d’habitatge des de fa dècades, també a Sant Cugat, mentre es continua fomentant una lògica de tinença i especulació que ens ha conduït, temen, a una nova bombolla immobiliària que pot petar en qüestió d’un trienni.

Per posar-hi fre, demanen revisar la llei d’arrendaments perquè els contractes de lloguer siguin més llargs, així evitant l’encariment constant de preus i, alhora, desenvolupar una aposta més atrevida des de la Generalitat, esquivant les complicacions per competències i fent que l’índex de referència del preu del lloguer, posat en marxa aquest darrer any, sigui útil. I això com es fa? Doncs, segons Martín, anant més enllà de la bonificació. Per això proposa un impuls a aquelles persones que dubten si posar o no al mercat de lloguer un pis de la seva propietat i, alhora, sancionar els grans tenidors que tenen habitatges buits i aquells que excedeixin amb escreix l’índex de referència. Per evitar que a algú li surti a compte la sanció, proposa ser severs però no especifica si això suposa una sanció proporcional a l’abús o un altre mètode.

Els Comuns han aprofitat la seva intervenció sobre habitatge per criticar el preu a la ciutat i posar en valor la tasca que fa el Sindicat de Llogaters evidenciant la crisi habitacional que es viu a Sant Cugat. Demanen una redefinició de Promusa que ja es va acordar al Ple municipal però que encara no ha arribat. També diuen que l’aposta de lloguer ha de ser encara més clara ja que, diuen, cal superar la deixadesa dels darrers anys. Alhora parlen d’actitud política ja que creuen que la cessió de pisos buits a la Fundació Hàbitat 3 no ha complert les expectatives per manca de comunicació i voluntat de l’Ajuntament. Reivindiquen que les polítiques d’habitatge s’han d’afrontar sempre des d’una perspectiva social. Una de les seves grans apostes és arribar a un 15% del parc públic de lloguer al 2030 amb més inversió i cessió de pisos buits.

Mentre s’espera l’arribada d’actes més grans, la resta d’actors polítics van fent els seus moviments. Com el CDR que ha aprofitat la nit del dia 5 per empaperar la ciutat de color groc en símbol de protesta perquè Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis segueixen empresonats, una acció que la nit anterior va fer el seu homòleg valldoreixenc a al vila. La resta del dia hi ha hagut més carpes, amb un format especial la d’ERC a la plaça d’en Coll. Hora de berenar i xocolata ha estat la combinació del primer acte abans que dissabte celebrin el central a la Casa de Cultura amb candidats de primera línia com Toni Castellà, Núria Picas i Marc Sanglas.

Fins dissabte, però, la xocolata ha estat l’excusa per trobar-se amb altres militants, afiliats, amics i curiosos i reivindicar la seva candidatura com a garant del desenvolupament de la República, el que per a Mireia Ingla, portaveu local d’ERC-MES, significa aplicar polítiques malgrat que el Tribunal Constitucional intenti tombar-les per una qüestió de competències. Reivindica Junqueras com el candidat del seu partit i Carles Puigdemont com el president legítim tot acceptant la dificultat que cap dels dos pugui ser investit després del 21D. Per a ella és inacceptable l’existència de “presos polítics” i l’aplicació de l’article 155. Davant d’aquesta situació, diu, quedar-se en un terme mig és esdevenir còmplices de Ciutadans i el PP –missatge directe que envia al PSC i als Comuns–. Així ha estat el dia 1, missatges creuats a l’espera d’una decisió que, al final, depèn de la ciutadania.

Categoria: 

Notícies relacionades