Oriol Güell: “Durant 15 anys els grans adjudicataris de Promusa eren donants de CDC”

Fotos: Jordi Pascual

Aquesta entrevista ha estat publicada originalment en el segon Monogràfic elCugatenc (tardor del 2018), que analitza els casos i indicis de corrupció que afecten Sant Cugat.

És periodista al diari El País. Va tenir accés al llistat de donacions de les fundacions vinculades a Convergència i ho va comparar amb les contractacions d’obra pública a diversos municipis. Molts donatius coincideixen amb el 3% del valor dels contractes. Amb l’anàlisi, conclou que, per nombre de casos, Sant Cugat és la capital del 3%.

Per què vas començar a treballar aquest afer?

– En un registre a casa de Jordi Sumarroca, dirigent de Teyco, es va trobar un document amb el càlcul del 3% d’obres de Sant Cugat, Figueres, Torredembarra, Sant Celoni i Lloret. En aquell temps m’havia proposat tenir accés al document d’empreses que havien fet donatius a les fundacions de Convergència. Tenir-lo permetia menys dependència de les fonts judicials. Finalment vaig trobar una persona que tenia els papers de la Fundació CatDem i va acceptar passar-me’ls.

Com descobreixes les presumptes comissions?

– Vaig comparar els donatius amb les adjudicacions. Hi havia casos evidents perquè es veia ràpidament que era un 3% clavat. Mentre a molts municipis les obres eren del Plan Zapatero, a Sant Cugat la majoria que vam trobar a l’inici eren a través de Promusa.

També n’hi havia que eren de l’1,5%. Però llavors el mateix Tribunal de Comptes va fer saber que hi havia una altra fundació, Fòrum Barcelona. Vaig aconseguir els documents d’aquesta fundació i vaig comprovar que, efectivament, hi havia donatius fragmentats entre les dues la suma dels quals era 3%.

Hi ha un tercer cas d’empreses que normalment no havien fet donatius a Convergència, sinó que treballaven a municipis de l’àrea metropolitana. Tenien un patró diferent; fragmentaven la donació amb una primera aportació quan sortia la licitació, una altra quan s’adjudicava i una tercera quan es formalitzava. Totes tres sumaven el 3%.

Ho reconeixen les empreses?

– Alguns empresaris expliquen coses i fins i tot hi va haver una empresa de Madrid que ens va reconèixer que feia donatius a Convergència per entrar al mercat català.

No es pot descobrir si els donatius són comissions?

– Periodísticament no es pot trobar una relació causa-efecte. Són coincidències evidents però cal ser molt curós. Per això havia de comprovar que el percentatge i les dates encaixessin. Es veu clarament en empreses que no tornen a fer donatius fins que no tenen un nou contracte. Amb això, si hi havia algun dubte, ho descartava. També hi ha ajuntaments com el de Vilafranca que, pel que sigui, no van entrar al joc.

Per què és Sant Cugat la capital del 3%?

– És de llarg l’ajuntament amb més casos. Només el Departament de Territori, quan CDC recupera el govern de la Generalitat, acumula tants casos. A més, com a patró, es veu com durant 15 anys els grans adjudicataris de Promusa eren grans donants de Convergència. Vam trobar altres indicis que no hem pogut demostrar.

Davant això, el govern diu dues coses. En primer lloc, que no hi ha sentència i, per tant, no hi ha res provat. En segon, que el govern actual no n’és responsable.

– L’estratègia dels partits ha estat sempre negar la validesa a qualsevol informació periodística i de l’oposició fins que no hi ha sentència judicial. És una manera molt pobra d’interpretar la política. Si els fets estan provats, més enllà de la resolució judicial, s’ha de donar la cara.

És tant una estratègia que quan hi ha sentència tampoc passa res. I de la responsabilitat... bé, Mercè Conesa era la cap de Territori durant molts dels contractes en qüestió. Em crec que hi hagi alcaldes i responsables polítics que no ho sabien però, si no ho sabien, és perquè no volien. Si no s’assabenten del que passa al seu ajuntament, més raó per dimitir.

No és possible que els polítics no s’assabentessin perquè el donatiu es feia arran de la publicació de l’adjudicació als butlletins oficials?

– En alguns s’ha provat que els tresorers del partit avisaven les empreses després de la publicació. Tot i així, com a partit has de prendre i exigir responsabilitats. En el cas de Teyco a Sant Cugat, a més, hi va haver una baixa temerària que hauria d’haver provocat l’exclusió de l’empresa. És a dir, alguna cosa se sabia o, com a mínim, es va afavorir l’empresa.

Els casos de corrupció no posen en dubte també els treballadors dels ajuntaments?

– Els polítics haurien d’haver fet l’exercici de transparència per evitar nous casos. En lloc d’això, segresten la feina dels funcionaris per dir que se’ls posa en dubte, quan són els primers molestos amb aquestes pràctiques.

És més difícil corrompre avui dia?

– La situació ha millorat. Però potser són només indicis i en uns anys poden sortir casos de corrupció a través d’una via que no hem detectat encara.

Notícies relacionades