Modificacions urbanístiques, mesures COVID-19 i Promusa. Quines polítiques d’habitatge ha aplicat el tripartit?

Fotos: Ajuntament i Jordi Pascual

Quan ERC-MES, PSC i CUP-PC van anunciar el pacte de govern al juny del 2019 a l’Ateneu van posar sobre la taula els eixos principals de l’acord, a falta de concretar el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que no va passar pel Ple fins un any i un mes més tard. Tant al document inicial del pacte com al PAM l’habitatge és la primera prioritat i, de fet, és el primer objectiu estratègic amb sis línies de treball i desenes d’accions derivades.

elCugatenc ha preparat dos articles per repassar què ha fet el tripartit en matèria d’habitatge des de l’inici del mandat. El d’avui, centrat en mesures en les mesures COVID-19, les modificacions urbanístiques que es proposen millorar l’accés i els canvis a Promusa, és el primer dels dos articles. Són mesures que se sumen a les que han aplicat administracions superiors, com ara la llei de contenció de rendes aprovada pel Parlament.

Mesures COVID-19 amb accions sobre l’habitatge

D’entre les accions preses en motiu de la pandèmia, n’hi ha diverses referents a l’habitatge. A banda dels ajuts directes per a situacions d’emergència habitacional –prop de 45.000 euros mensuals segons les xifres anunciades pel govern al maig–, la pandèmia també ha servit per accelerar la posada en marxa d’una ampliació dels ajuts de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Cada any la institució catalana destina prop d’un milió d’euros a Sant Cugat i el tripartit ha apostat per destinar-hi 400.000 euros més de fons municipals per complementar-los. Són ajuts directes que es gestionen a través de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) i que ja es preveien incrementar al PAM.

A més, en el marc de la COVID-19, el tripartit també ha aplicat una moratòria dels lloguers de Promusa i una condonació del 50% a 115 famílies. Per al lloguer privat s’ha aplicat un servei de mediació del lloguer perquè els propietaris facilitin una reducció o condonació total als llogaters a canvi d’una bonificació de l’IBI d’un 75% durant un any.

Modificació del planejament per incrementar l’habitatge protegit

Seguint el tràmit de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) iniciada pel govern anterior per tal d’incrementar el percentatge d’habitatge protegit a la ciutat, el tripartit va portar al Ple de gener del 2020 l’aprovació d’un text refós perquè la Comissió Territorial d’Urbanisme donés el vist i plau definitiu a la mesura. La proposta va rebre el suport de tots els grups polítics: Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC, Ciutadans i CUP-PC.

Aquesta mesura preveu demanar a les promotores que les construccions en àrees urbanes consolidades reservin un 30% de la promoció per a lloguer assequible. En cas que la promotora no s’hi aculli, l’Ajuntament passa tenir dret de compra preferent mitjançant la fórmula del tanteig i retracte, podent incrementar així el sòl públic on fer habitatge de protecció oficial (HPO). A diferència de la proposta impulsada a Barcelona, la modificació santcugatenca no obliga les promotores a fer el 30% de la promoció amb habitatge assequible i, per tant, la compra per part de l’Ajuntament tampoc està obligada.

Segons va dir el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, la idea és que en el cas que l’Ajuntament efectuï la compra i desenvolupi la promoció en solitari, en vengui el 70% però incorporant el tanteig i retracte als contractes de venda perquè així es puguin tornar a adquirir els pisos. La modificació ha estat recorreguda als tribunals pel grup Núñez i Navarro i al Ple de desembre l’Ajuntament en va designar la defensa municipal.

Regulació dels pisos turístics

Al Ple de juny del 2020 el tripartit va proposar al Ple una modificació del PGM per regular la implementació de pisos turístics a la ciutat. La mesura contempla la suspensió de l’atorgament de llicències durant un període de 2 anys i té efecte sobre tot el municipi. La regulació preveu no permetre la implementació d’aquests tipus d’habitatges a menys de 300 metres entre ells ni a plantes baixes, ni en sòls d’habitatge protegit i edificacions fora d’ordenació. També té efecte sobre residències i albergs.

En un primer moment els dos grups de l’oposició, Junts per Sant Cugat i Ciutadans, es van abstenir tot dient que estudiarien millor la proposta. L’aprovació provisional es va efectuar per unanimitat al Ple del mes passat. Abans d’entrar en vigor, la Comissió Territorial d’Urbanisme ha de donar-ne el vist i plau.

Canvi a la gerència de Promusa i quatre crèdits

L’empresa pública d’habitatge va viure l’inici del mandat amb un canvi significatiu. Només 100 dies després d’haver assumit el càrrec, l’alcaldessa, Mireia Ingla, va anunciar una reestructuració de l’empresa amb la destitució del gerent, Lluís Hosta, molt criticat el mandat anterior especialment a partir de les conclusions de la comissió Teyco en què s’estudiaven els processos licitatoris d’obres públiques santcugatenques que presumptament van servir per finançar Convergència de manera irregular. Jordi Núñez, que havia treballat a l’empresa pública de Sabadell, Vimusa, va assumir el càrrec de gerent el 10 d’octubre del 2019.

Més enllà d’aquest canvi, el govern no ha previst una alteració substancial en el funcionament de l’empresa ni tampoc de la seva estratègia. Per ara no ha elaborat un pla alternatiu al Pla d’Acció 2030 que va elaborar l’equip anterior i que va ser criticat per l’oposició. El tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge explica a elCugatenc que el seu objectiu és plantejar una nova proposta però que aquesta passa per analitzar els àmbits de transformació, les noves centralitats i altres accions que es puguin fer per elaborar un document “més realista”. Junts per Sant Cugat ha criticat en diverses ocasions que apartar el pla suposa el seu incompliment ja que es preveien finalitzar quatre promocions abans d’acabar el mandat que no s’han iniciat.

Mentrestant l’empresa pública segueix prestant servei tant pel que fa als lloguers existents com a les noves promocions. Al febrer del 2020 el govern va entregar les claus de 58 habitatges HPO en règim de lloguer general al barri de Can Mates, una promoció iniciada el mandat anterior. Amb el tripartit també s’ha desbloquejat la situació de les Cases dels Mestres, que acolliran la primera promoció d’habitatge cooperatiu al municipi –amb una petita part d’autoconstrucció que manté l’esperit de la masoveria urbana que es va reivindicar amb l’ocupació del 2014–. Des que fa set anys l’ocupació va esdevenir el revulsiu de la promoció, els impediments urbanístics s’han seguit fins que finalment l’Ajuntament va cedir l’ús del sòl a la cooperativa Sostre Cívic al novembre, el punt de partida per tancar els crèdits, contractar la constructora i iniciar les obres.

Paral·lelament, des d’inici del mandat, el Ple ha aprovat diverses autoritzacions d’endeutament per a l’empresa pública. A l’octubre del 2019 Promusa va tancar un crèdit de 2 milions d’euros amb el BBVA, al desembre del 2019 de 800.000 euros –en aquest cas argumentant problemes transitoris de tresoreria–, al maig del 2020 de 4 milions amb l’Institut Català de Finances (ICF) –al mateix Ple l’Ajuntament va aprovar una transferència de 376.500 euros per a l’empresa– i al juny del 2020 d’1,2 milions. Aquests endeutaments han estat especialment criticats pel grup municipal de Ciutadans, que demana una auditoria i, si cal, la dissolució de l’empresa.

Notícies relacionades