La modificació urbanística que posa en setge el govern

Damià Calvet i Josep Puig en la roda de premsa per defensar-se de les acusacions. En la foto posterior es veu a tota l'oposició en bloc després de la roda de premsa. Fotos: Jordi Pascual i Miquel Margalef. 

Miquel Margalef i Jordi Pascual // “No oblidem que estem fent un cop de força i que les coses no es poden seguir fent com fins ara”, Pere Soler en la presentació del contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Sant Cugat que ha arribat als despatxos de l’equip de govern com una sorpresa desagradable. “Considerem que és greu i deslleial cap a la ciutat”, responia el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, en la roda de premsa de resposta a l’oposició.

En qüestió d’hores, qualsevol indici de bona relació entre el govern i la resta de grups ha quedat truncat i congelat de manera inesperada. L’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, l’Associació Gent per Valldoreix, Iniciativa per Catalunya Verds, Moviment d’Esquerres, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Procés Constituent han interposat el recurs. Recorren la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que redistribueix algunes zones verdes per evitar grans despeses en expropiacions. Tot i que no la signen, l’Associació Mou-te per Valldoreix, Esquerra Republicana de Catalunya, Ciutadans i Partit Popular donen suport a la proposta.

La presentació de la demanda contra el consistori podria acabar, en els pitjors dels casos, en un enfrontament judicial entre totes dues parts. Tot i que el contenciós es presenta contra la Generalitat com a últim validant de la modificació del PGM, qui s’hauria de defensar en el procés entre advocats hauria de ser l’Ajuntament. Segons els proponents de la demanda, s’ha arribat fins aquest punt perquè s’ha rebutjat un recurs de reposició presentat davant del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Malgrat això, Damià Cavet assegura que un contenciós és excessiu i que els partits que l’han interposat no han emprat les vies de diàleg amb el govern per evitar l’atzucac. Es compromet a portar en el proper Ple la proposta de creació d’una Comissió Informativa Especial per esclarir els dubtes que tinguin. Diu, a més, que si consideren que hi ha hagut prevaricació o corrupció s’hauria d’instar a la Fiscalia o a l’Oficina Anticorrupció. Si no tenen les proves suficients per a fer-ho, existeix que retirin les acusacions. Des de la perspectiva del consistori, argumenta que no hi ha cap informe negatiu i per això “tenim tranquil·litat administrativa absoluta”.

“O judicialment o políticament tenen les de perdre”, va dir Joan Gaya, de l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix en la roda de premsa. D’aquesta manera, l’oposició mostra que tot i que s’obre la via judicial hi ha una clara voluntat política. És per això que hi ha organitzacions que sense participar del contenciós hi donen suport, per determinar les accions que se’n desprendran. Proposen revertir la modificació i reordenar els àmbits afectats, un tràmit que només es pot fer des de l’administració, no pas als tribunals.

Adquisició de zones verdes

El planejament urbanístic de la ciutat depèn del PGM. Aquest defineix les zones urbanes, residencials, industrials, zones verdes, d’equipaments i de carrers i estipula quines són les proporcions de cadascuna de les zones. Les parcel·les destinades a espais verds es van concentrar la gran majoria, en el planejament de 1976 al voltant de les rieres de Valldoreix. Això va provocar una excessiva concentració de les zones verdes, moltes de les quals formaven part de finques particulars que ja estaven edificades.

El mateix planejament preveu que qualsevol modificació posterior no pot variar, en cap cas, la proporció destinada a zones verdes. També preveu que transcorreguts 4 anys des del decret de les zones verdes, si l’administració no hi ha actuat de cap manera, els propietaris privats d’aquelles terres poden reclamar que se’ls expropiïn. Alguns propietaris van adherir-se a aquesta possibilitat i després que l’Ajuntament intentés per la via judicial indicar que era l'EMD qui s’havia de fer càrrec de les expropiacions, les sentències definitives van determinar que era el consistori qui ho havia d'abonar i ja se n’han pagat un 20 milions. En cas que tots els propietaris demanessin l’expropiació total, l’Ajuntament hauria de desemborsar 80 milions d’euros.

En no voler afrontar aquesta gran despesa, es va impulsar la modificació del PGM. Aquest preveu que una tercera part de les zones verdes en mans privades es cedeixen definitivament com a zona verda i a canvi la quarta part es converteix en jardí privat. Altres propietaris prefereixen cedir una part del terreny a canvi de la requalificació de l’altre espai per poder-hi construir. Amb ambdues fórmules els propietaris deixen de reclamar l’expropiació.

Fins aquí, opina l'oposició, gairebé tot és correcte ja que els valors dels metres quadrats que se’ls dóna als propietaris per edificar està per sobre que el valor de les zones verdes, diuen. Això implica una pèrdua global de 4'5 milions d’euros de l’erari públic. Però la veritable irregularitat, segons els demandants, arriba en el moment de la redistribució de les zones verdes. Per tal de complir amb els percentatges que marca el PGM, l’Ajuntament recol·loca les parcel·les verdes a Can Busquets i Can Monmany. 

En el primer cas, segons denuncien els impulsors del contenciós, l’administració local compra més terrenys dels necessaris regalant 2'5 milions d’euros als propietaris dels terrenys. “Les zones verdes que es compren de més no tenen cap interès públic ni són necessaris per a la modificació del PGM”, sentenciava Gaya en la roda de premsa. Si bé, Calvet nega qualsevol irregularitat i emplaça els mitjans a una roda de premsa que es farà dimarts on explicarà la seva versió dels fets.

En la part de Can Monmany, un conveni obligaria, segons l'oposició, als propietaris a urbanitzar el camí de la Salut. De nou, Calvet diu just el contrari. Més tard, i sense que es dugés a terme aquesta urbanització, els terrenys van ser venuts a l'empresa Heride de la qual un dels propietaris és l’exregidor de CiU Joan Franquesa, segons indica l'oposició. Finalment és Promusa, empresa pública de l’Ajuntament de Sant Cugat, qui compra els terrenys. Amb la modificació posterior del PGM, els terrenys han passat a ser zona verda per compensar les parel·les verdes perdudes a les rieres de Valldoreix sense que els primers propietaris urbanitzessin el camí. Aquesta urbanització estaria pressupostada en un total de 430.000€. “En cap cas es beneficia el bé comú”, insisteix Gaya. Finalment, ha estat l’EMD de Valldoreix qui ha pavimentat, que no urbanitzat, el camí amb una despesa inclosa en una modificació pressupostària de 200.000€.

Tots els canvis de mans de la zona han incorporat, diuen, equivalències econòmiques irregulars i la condonació de la pavimentació del camí de la salut que havia d’anar a càrrec dels primers propietaris. Per tant, sumant el 2'5 milions d’euros pagats extres a Can Busquets i els 430.000€ de Can Monmany, s’haurien malbaratat gairebé 3 milions d’euros. Si a aquests 3 milions se sumen als 4'5 referents als propietaris de les rieres de Valldoreix, la xifra ascendeix a 7'5 milions d’euros que l’Ajuntament perd en aquestes gestions. Calvet nega taxativament les xifres presentades pels partits de l'oposició i diu que ho esclarirà en una nova roda de premsa.

Compensació de terrenys edificables

Com si tot plegat fos un peix que es mossega la cua, la planificació de les zones verdes de Can Busquets i Can Monmany implica la pèrdua de zones edificables i zones urbanitzables que s’han de compensar. És aleshores que entren en escena tres nous terrenys: l’àmbit de l’estació de Valldoreix, Can Cabassa i Can Mates.

En el cas de l’estació de Valldoreix es requalifica part del terreny per construir habitatges protegits i de renda lliure. La gestió d’aquesta requalificació havia d’anar a càrrec de l’EMD però aquesta va cedir l’espai a l’Ajuntament de Sant Cugat que en delega la gestió final a Promusa. A canvi, l’administració local dóna a Valldoreix un parc de jocs infantils al costat del CAP i un terreny, qualificat d’inútil per a tota l’oposició, al passeig de Nard. “L’EMD es queda amb les engrunes i, a més, l’intercanvi no és equitatiu entre les dues administracions”, aclareix Gaya. Josep Puig, president de l'EMD, i Calvet diuen que cal reestudiar el projecte a realitzar al voltant de l'estació.

En la parcel·la de Can Cabassa l’Ajuntament hi predisposa la construcció d’habitatges de protecció oficial. Tot i que la creació de pisos d’habitatge és necessària, els proponents del contenciós creuen que és il·legal concentrar gairebé el 66% dels pisos en una sola àrea i, a més, molt allunyada del centre de la ciutat. Tot i que l’oposició veïnal ha aturat el desenvolupament, des de l’oposició recorden que el PGM segueix vigent.

En l’últim cas, a Can Mates, l’administració local canvia l’ús inicial d’uns terrenys que havien de ser d’utilització terciària per passar a ser residencials. Aquest moviment respon, a ulls dels demandats, a una estratègia perquè Promusa expropiï els terrenys per tal de compensar econòmicament les pèrdues de 7'5 milions d’euros generades a Can Busquets i Can Monmany. 

Notícies relacionades