La proposta que inicialment havia fet ICV-EUiA ha arribat al Ple de gener en forma de moció institucional. D'aquesta manera, tots els grups polítics han donat suport a l'adhesió de la ciutat a l'anomenada declaració de Sevilla que aposta per la implementació de l'economia circular, és a dir, aquella que reutilitza els residus com a matèries primes. Amb l'aprovació també s'corda donar compliment a les mocions que ells mateixos van presentar als plenaris de gener del 2016 i de maig del 2017. La primera, que van presentar conjuntament amb Convergència, ERC-MES, Ciutadans i PSC rebent també el suport en la votació de la CUP-PC, prenia el compromís de fer un pla integral per fer de la ciutat un municipi sostenible amb participació ciutadana i integrant totes les mesures que ja es fan al respecte. La segona, esdevinguda institucional, pretenia, a banda d’instar a institucions superiors a fer accions diverses per millorar el tractament dels residus, tractar l’afer dels residus en el procés participatiu de l’Agenda 2030.

Després d'acceptar les esmenes de PDECAT-Demòcrates, la proposta d'ICV-EUiA per millorar l'acollida de persones refugiades a la ciutat també ha esdevingut institucional. Amb l'aprovació l’Ajuntament haurà de convocar una reunió extraordinària de la Comissió operativa per la crisi de les persones refugiades per fer seguiment del treball del consistori pel que fa a l’acollida i la inserció laboral de les persones refugiades. També es contempla contactar amb les entitats que treballen per l’acollida a Catalunya per informar-los del circuit municipal d’acollida i fer convenis amb entitats que fan de pont entre les persones demandants d’asil i les famílies disposades a acollir. La moció arriba després de mesos d'aturada de la mesa específica i de l'arribada dels primers refugiats a través de l'organització Refugees Welcome. El govern, però, continua sense esclarir alguns dels dubtes plantejats pels ecosocialistes i entitats que promouen l'acollida.

A proposta inicial d'ERC-MES, la proposta per crear un arxiu de dones santcugatenques rellevants ha estat aprovada en forma de moció institucional. És per això que l'Ajuntament haurà de fer una recerca de dones rellevants a la ciutat, crear un arxiu amb el recull d'informació d'aquestes dones, posar en valor aquests personatges pel seu paper en la vida social, cultura i política del municipi amb la possible col·laboració d'entitats, prioritzar la inclusió de noms de dona al nomenclàtor i, finalment, fer campanyes de divulgació i aprofitar els mitjans municipals per projectar el resultat de la recerca.

A proposta de PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC, els grups proposants i el regidor no adscrit han donat suport a la propsota per subscriure el manifest Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català elaborat per Somescola en defensa del model educatiu català per "la seva contribució a estendre els valors democràtics i a possibilitar la cohesió social sense separar els infants per la seva llengua d'origen, rebutjant també les acusacions d'adoctrinament ideològic i de marginació del castellà a l'escola catalana". Amb això, l'Ajuntament també s'adhereix a Somescola. L'assumpte ha tingut un ampli debat amb el bloc dels proposants defensant el model d'immersió lingüística i els resultats del sistema educatiu català mentre el regidor de Ciutadans Sergio Blázquez i el portaveu del PP, Álvaro Benejam, han apel·lat a accions que asseguren que existeixen com l'adoctrinament, la instrumentalització de l'ensenyament per part del nacionalisme, la persecussió de famílies crítiques amb el model i la imposició lingüística.

A proposta inicial d'ERC-MES i arribada a la sessió plenària en forma de moció conjunta amb PDECAT-Demòcrates, tots els grups municipals han votat a favor que l'Ajuntament doni suport al Banc d'ADN de la Universitat de Barcelona així com altres iniciatives similars dels Països Catalans per facilitar les identificacions de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil. A banda de donar suport, l'Ajuntament es compromet a difondre el projecte, a fer xerrades de divulgació a través del Museu municipal, iniciar un treball de memòria històrica i formar els responsables d'atenció ciutadana per poder informar d'aquest afer. Totes les formacions han coincidit que aquest és un pas necessari per a la reparació i per això no hi ha hagut un gran debat. Ciutadans i PP s'han abstingut en el primer dels acords de la moció ja que feia referència als Països Catalans com a marc territorial que no comparteixen. A més, recorden que hi ha desapareguts a tot l'Estat.

Els proposants, ERC-MES i ICV-EUiA (i Ciutadans només en part dels acords) han votat a favor de la moció de la CUP-PC contra el transfuguisme, una proposta que ha portat un ampli debat amb el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, anteriorment al grup municipal dels cupaires i ara acusat de transfuguisme per haver permès amb la seva abstenció l'aprovació del pressupost municipal del 2018. La proposta contemplava la condemna del transfuguisme i l'adopció de mesures dissuasives, que els grups municipals es comprometessin amb el Pacte antitransfuguisme, remetre a la Comissió de Seguiment d'aquest pacte l'actitud de Defranc, instar al Parlament a regular millor la figura dels no adscrits i incloure una regulació concreta al Reglament Orgànic Municipal (ROM). El debat ha estat condicionat per un informe del secretari en què s'indica que no hi ha cap cas de transfuguisme a la ciutat en tant que Defranc no ha canviat de partit, malgrat haver alterat la majoria en alguna de les votacions. És per això que el debat de la moció s'ha centrat en la diferència entre un regidor no adscrit i un trànsfuga, i la legitimitat de cadascun d'ells. El moment més àlgid ha arribat quan el govern s'ha defensat dient que Defranc no havia pactat amb ells però, alhora, el no adscrit diu que la seva abstenció als pressupostos es devia a una negociació, posicions que PDECAT-Demòcrates no ha reconegut com a contradictòries. Defranc s'ha defensat dient que un regidor representa el poble i no a un partit.

La proposta del PP per demanar l'arranjament dels trams de vorera malmesos a Can Trabal, implementar un pla d'accessibilitat i exposar les accions realitzades i programades al proper Consell de Barri del Centre-Oest ha quedat desdibuixada per l'aprovació d'unes esmenes a mode de moció alternativa. Aquesta esmena, de PDECAT-Demòcrates, apostava per no prioritzar Can Trabal sinó tots els barris de la ciutat en funció del Pla d'Accessibilitat Municipal i, per tant, eliminar la informació concreta del Consell de Barri. Tot i que hi ha hagut un petit debat sobre si és correcte portat un afer de manteniment tant concret al Ple i sobre si s'havia de retirar l'esmena o no, finalment la proposta ha estat aprovada amb les esmenes incoroporades, que han rebut el suport de tots els grups a excepció de Ciutadans i el mateix PP.

El PP ha presentat una proposta per defensa la pena de presó permanent revisable incorporada a l'ordenament jurídic espanyol amb la llei 1/2015. Els populars demanaven el suport municipal i instar als grups parlamentaris a reconsiderar la seva posició davant la possible derogació. La proposta partia amb una esmena a la totalitat d'ERC-MES, que proposava just el contrari, és a dir, rebutjar la presó permanent i demanar als grups parlamentaris que treballin per derogar-la. Finalment, tots els grups excepte el PP han votat a favor de les esmenes quedant rebutjada la proposta dels populars. Èric Gómez, d'ERC-MES, ha insistit que el concepte de presó permanent revisable és un eufemisme de cadena perpètua.