Microurbanisme i nous creixements. Quines polítiques d’habitatge ha aplicat el tripartit?

Fotos: Lali Puig i Ajuntament

Quan ERC-MES, PSC i CUP-PC van anunciar el pacte de govern al juny del 2019 a l’Ateneu van posar sobre la taula els eixos principals de l’acord, a falta de concretar el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que no va passar pel Ple fins un any i un mes més tard. Tant al document inicial del pacte com al PAM l’habitatge és la primera prioritat i, de fet, és el primer objectiu estratègic amb sis línies de treball i desenes d’accions derivades.

elCugatenc ha preparat dos articles per repassar què ha fet el tripartit en matèria d’habitatge des de l’inici del mandat. El d’avui, centrat en el conveni amb l’IMPSOL per uns terrenys a la Floresta, les accions de microurbanisme i els possibles nous creixements, és el segon dels articles (pots llegir el primer aquí). Són mesures que se sumen a les que han aplicat administracions superiors, com ara la llei de contenció de rendes aprovada pel Parlament.

Negociació amb l’IMPSOL pels terrenys de la Floresta

Quan al Ple de novembre del 2020 els tres grups de govern van votar a favor d’una modificació pressupostària per autoritzar un endeutament de 6 milions d’euros, traspassant-ne 2,1 per fer una ampliació de capital a Promusa, va quedar sobre la taula què passaria amb els 3,9 milions restants. Arran de les preguntes de Junts per Sant Cugat, que es va abstenir, i de Ciutadans, que va votar en contra, el govern va explicar que aquesta operació ha de permetre que l’empresa pública recuperi uns terrenys de la Floresta conveniats amb l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). És a dir, si s’arriba a un acord per recuperar-los, es disposarà dels 3,9 milions d’euros restants per tancar l’operació.

L’acord inicial amb l’IMPSOL suposava acabar venent els terrenys que es pagaven amb aportacions anuals de l’ens metropolità. Com que aquest no tenia previst fer promocions de lloguer i, a més, la ubicació de les parcel·les generava neguit al veïnat de la Floresta per la seva relació amb l’entorn natural, el tripartit ha optat per recuperar-ne la propietat, el que passa per retornar a l’IMPSOL la part de la venda que ja s’havia efectuat. Per això el pas es va fer en forma de modificació pressupostària que deixa marge més enllà de l’ampliació de capital de Promusa.

Tenint en compte la preocupació veïnal per la venda de patrimoni públic municipal a una altra administració i a l’impacte de fer promocions a l’avinguda Verge de Montserrat i el carrer Estel, Duch va dir s’estudiarà un canvi d’ubicació d’algunes de les parcel·les. Per ara no concreten si es recuperaran tots o només alguns terrenys, el que se sabrà un cop acabin les negociacions. El govern anterior va anunciar que es negociaria el manteniment de la propietat municipal dels terrenys però no va arribar a tancar cap acord amb l’IMPSOL.

Dues accions de microurbanisme

El possible canvi en les parcel·les de la Floresta hauria de passar per trobar altres emplaçaments del barri on fer habitatge i això plausiblement portarà lligada una modificació del PGM que passi per alterar l’edificabilitat i l’ús. Aquesta seria una de les accions de microurbanisme que defensa el tinent d’alcaldia. L’objectiu és trobar petits espais a la ciutat on poder fer promocions d’habitatge públic o equipaments, en alguns casos sobre sòl públic i en d’altres amb negociacions amb privats. En funció de cada cas, la solució serà diferent i es podrà optar per habitatges HPO de venda, lloguer o habitatge cooperatiu o promocions privades amb preu assequible.

Hores d’ara el govern només ha començat a treballar en dues opcions, totes dues molt incipients. La que sembla més clara es va començar a cristal·litzar al Ple de desembre del 2020, quan tots els grups municipals van votar a favor de rescindir de mutu acord el dret a superfície de l’antic Garden del carrer Villà. Es tracta d’una finca pública arran d’una cessió gratuïta per part de la seva propietària, que gaudia d’una cessió de l’ús d’aquesta durant un període de 40 anys. L’Ajuntament ha pagat 157.000 euros per aturar aquesta cessió amb l’objectiu és donar resposta a la crisi habitacional. Com que urbanísticament és una parcel·la destinada a equipaments, el consistori podrà fer habitatge dotacional (per a gent gran o jove) i Duch avança que serà amb modalitat de lloguer.

La del carrer Villà és una operació que es troba a les beceroles ja que encara resten tràmits per davant abans de construir però més encara ho està l’altra operació de microurbanisme iniciada aquest mandat, al Ple de juliol del 2020. En aquella sessió Plenària els tres grups de govern i Junts per Sant Cugat –Ciutadans es va abstenir– van votar a favor de fer un estudi de les potencialitats d’un terreny ubicat a la cruïlla entre la carretera de Vallvidrera i el carrer Vallseca, a tocar de l’escola Ciutat d’Alba i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. El tràmit suposa suspendre qualsevol pla urbanístic, llicència, projectes i autoritzacions. També és un sòl d’equipament així que només es podria fer habitatge dotacional.

Duch es mostra optimista amb les operacions de microurbanisme i assegura que negocien amb desenes de propietaris per mirar de fer habitatge assequible o HPO en zones consolidades urbanísticament. La majoria de les parcel·les, diu, són de propietat privada i per això no avança detalls tot i que apunta a la possibilitat de canviar claus urbanístiques mitjançant una modificació del PGM per redensificar com una de les formes més viables tot i ser lenta ja que precisa de tramitació urbanísitca.

Nous creixements i altres qüestions a tenir en compte

Més enllà de les mesures i promocions, el govern també ha de tenir en compte altres afers claus per al creixement de la ciutat. El primer és que el Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità, que substituirà el PGM, preveu una centralitat metropolitana a l’entorn de l’Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC), una centralitat que també està recollida en document com el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. El Ple s’hi ha posicionat en dues ocasions aquest mandat.

La primera, al febrer del 2020, quan Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC i CUP-PC van votar a favor de les propostes de l’Ajuntament en l’avenç informatiu del PDU. Sobre habitatge, es demana que aquest document mantingui les mesures en benefici de l’habitatge de protecció oficial. També es feien altres aportacions en relació a la connectivitat verda, a l’activitat econòmica a l’entorn de l’AP7 i a revisar el planejament vigent dels àmbits de la Torre Negra i Can Marcet, entre d’altres. El tràmit de consulta prèvia va tornar a passar pel Ple al juliol del 2020, refermant les propostes. La tramitació encara ha de tenir una aprovació inicial, un període d’exposició pública i una aprovació definitiva.

La centralitat prevista a l’entorn de l’HUGC és rellevant ja que a prop hi ha els darrers àmbits de desenvolupament de la ciutat: una part de Can Mates i tot Can Fontanals. De fet, al 2015 es va fer una modificació del PGM que preveia moure l’edificabilitat residencial a l’actual aparcament lliure de l’hospital (entre Mas Gener i Can Cabassa) i també al carrer Benet de Moxó, a prop de la Boehringer Ingelheim; una promoció que es preveia al Pla d’Acció 2030 de Promusa. Però aquesta modificació va ser denunciada per l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, Gent per Valldoreix, ICV, Moviment d’Esquerres, PSC, CUP i Procés Constituent amb el suport de Mou-te per Valldoreix, ERC, Ciutadans i PP –tot i que a la causa no es van mantenir tots– i va ser anul·lada parcialment pel Tribunal Superior de Justícia al març del 2020.

Com que la modificació suposava compensar l’edificabilitat i les zones verdes de sis àmbits del municipi, l’anul·lació parcial suposada de facto deixar-la sense efecte per complet, obligant així el consistori a replantejar l’estratègia de creixement. En aquest sentit, el tripartit va deixar clar al Consell de Barri de Mira-sol del febrer del 2020 que l’ordenació de Can Cabassa, on es van arribar a preveure 120 habitatges HPO, no seria una prioritat fins tenir un estudi que l’Ajuntament ha demanat a Barcelona Regional per planificar els darrers creixements de la ciutat.

A priori els darrers creixements possibles per a Sant Cugat es troben a Can Mates i Can Fontanals però tot dependrà de com acabi el conflicte urbanístic de la Torre Negra, hores d’ara qualificada com a sòl no urbanitzable, però de nou als tribunals. Gairebé cada cop que els tribunals han desestimat una modificació urbanística per declarar el sòl com a no urbanitzable, el propietari majoritari, Núñez i Navarro ha intentat tramitar plans urbanístics per edificar-hi. Al novembre el govern va anunciar la compra de la Torre Negra i de diversos terrenys al seu entorn. D’aquests, només tres hectàrees formen part de l’àmbit en disputa, representant un 1,8% del total i no alterant l’equilibri de forces ja que Núñez i Navarro manté la propietat de més d’un 60% dels terrenys.

Aquest no és l’únic conflicte urbanístic sobre la taula de Duch. Un dels més greus és el possible pagament de 15 milions d’euros en expropiacions per terrenys a l’entorn de la Floresta i Valldoreix a la propietat de la Masia Rosàs, un tràmit que el govern anterior va intentar evitar fent una modificació urbanística que permetés un acord per una expropiació gratuïta a canvi que la Masia pogués tenir ús hoteler, una possibilitat que no va demanar el propietari. Des del mandat passat no només no s’ha arribat a un acord amb la propietat sinó que, a més, la propietat ha iniciat un procés judicial. Al Ple de setembre del 2020 l’Ajuntament en va designar la defensa.

Mentre aquests afers segueixen el seu tràmit urbanístic, les promocions privades avancen a la ciutat. La majoria tenen una tramitació senzilla però algunes d’elles també precisen de modificacions o plans urbanístics que han de passar pel Ple. És el cas d’un estudi de detall que es va aprovar al Ple de maig del 2020 per permetre un desenvolupament residencial privat amb edificacions de planta baixa +4.

Notícies relacionades