Mercè Perea: “No podem tenir pensionistes pobres ni joves que pensen que mai tindran pensió”

Fotos: Jordi Pascual

Hospitalenca i diputada del PSC al Congrés, Mercè Perea ha visitat Sant Cugat en l’assemblea oberta que ha organitzat l’agrupació local socialista per abordar el debat de les pensions, amb la participació també de la Plataforma local de Pensionistes. Mentre el col·lectiu ha fet gala de les reivindicacions en clau local, que sumen a les exigències al govern espanyol; Perea s’ha centrat en allò que treballen al Congrés i al Pacte de Toledo, l’acord polític pres al 1995 per analitzar i actuar sobre el sistema de pensions. Diu que només les pensions per jubilació representen 100.000 milions d’euros, un suculent pastís que, tem, PP i Ciutadans volen privatitzar i amb un PNB que permet l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat dient que s’aplicarà un increment de les pensions vinculat a l’IPC quan, assegura, en l’acord només es contempla un 1,6%, és a dir, per sota de la inflació. Just abans de començar l’acte, que s’ha celebrat dimarts a la tarda al Xalet Negre, ha atès elCugtenc.

Estàs fent gira. Què t’has trobat a altres municipis?

– La gent gran està molt angoixada per quines pensions cobrarà. Al PSC alertem que el sistema està en risc perquè la gent ha deixat de creure-hi i perquè el PP no ha pres cap mesura per pal·liar el dèficit, que avui dia ja és rècord. Potser PP i Ciutadans, que en això van de la mà, volen que Europa els acabi obligant a prendre mesures dràstiques. Hem de revertir la reforma laboral del 2012, que en 20 anys ens farà perdre un poder adquisitiu d’un 30-40%, perquè és insostenible socialment. No podem tenir pensionistes pobres ni joves que pensen que mai tindran pensió.

I la reforma laboral del 2010, impulsada per vosaltres, no s’ha de revertir?

– El que cal és un nou estatut dels treballadors perquè el mercat laboral no és el mateix. La digitalització està entrant amb força i s’han de prendre mesures, dics de contenció, que permetin protegir els drets laborals. Evidentment, si parlem de la reforma del 2012 és perquè va ser demolidora en quant a drets perquè es va carregar la negociació col·lectiva provocant que la taxa d’atur més elevada es produeixi al 2013.

El fons de reserva ha anat buidant-se i no han hagut noves formés d’ingrés. Tot plegat no està lligat a la priorització de pagament del deute?

– El fons es crea perquè quan entrem les generacions del baby boom el sistema no pateixi per l’increment de despesa. Exclusivament paga pensions. És cert, però, que hi ha una davallada d’ingressos. El PP deixa caure el sistema i es va generant més dèficit. Al 2011, després de quatre anys de crisi, les cotitzacions dels treballadors pagaven les prestacions contributives. Hi havia un equilibri. Avui això no és possible perquè s’han incrementant les despeses per l’entrada de més pensionistes amb bases de cotització més bones i els ingressos han continuat caient. S’ha general un dèficit de 18.000 milions d’euros que hem de revertir.

Taxa Google, introduir impostos... Com aconseguim més ingressos?

– Cal racionalitzar despeses que estan pagant les cotitzacions com, per exemple, els funcionaris del Ministeri o la compra de béns i serveis. Com a la resta de Ministeris, es podria pagar amb els pressupostos generals de l’Estat. Hi ha règims deficitaris que també s’haurien de pagar a través dels pressupostos fins sanejar el dèficit.

Els socialistes proposem l’impost a la banca i el de transaccions financeres. Ambdós suposaries 1.800 milions d’euros i per això s’han de plantejar altres mesures. Creiem que si per salvar el sistema financer vam posar 75.000 milions d’euros, s’ha de fer l’esforç de posar els 18.000 milions per salvar les pensions. No es tracta que els bancs eixuguin el deute, sinó que corresponguin després d’haver-los salvat.

Però és un pedaç, no es torna a l’equilibri...

No es pot tornar de cop, calen mesures a curt, mig i llarg termini. Podem fer com França i crear un impost ad hoc o, com proposem nosaltres, millorar la fiscalitat millorant la recaptació de l’impost de societats, per exemple. També podem destopar les bases de cotització. Hi ha mesures que demostren que la sostenibilitat del sistema, conjuntament amb l’IPC, és factible.

I el mercat laboral. No podem mantenir pensions dignes amb cotitzacions precàries.

Sense mercat laboral i un sistema econòmic productiu no hi ha sistema de protecció social. Sinó, anem a un sistema de beneficència. Hem de derogar la reforma laboral i recuperar la negociació col·lectiva. Així podem eixugar un 30% del total del dèficit. Hem de redefinir el principi de solidaritat intergeneracional perquè si el treball d’avui no és sòlid pot fer caure el sistema de protecció social. Ha de ser un principi bidireccional: Jo et garanteixo un mercat laboral digne i tu em garanteixes les pensions del present i del futur.

Creus, com se’ls ha criticat des de diferents col·lectius, que hem arribat a aquesta situació perquè el govern de Rajoy està pensant que millor si ens fem tots un pla de pensions privat i ens oblidem del sistema públic?

– Si el PP s’inventa una reforma sense consens, s’acaba empobrint els pensionistes i tenim un dèficit rècord; què ens diuen? Afegeix a això les declaracions de Celia Villalobos dient que estalviem uns dos euros al mes per a la pensió i les de Rajoy dient que farà una llei de pensions privades. Ciutadans també ha presentat d’amagat en una disposició final en la seva proposta de reforma laboral un canvi de model de sistema de pensions. No tenen cap interès per mantenir un sistema públic de pensions.

La Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat no només demana accions en clau estatal sinó també accions locals de l’Ajuntament. Què poden fer les administracions locals?

– Han de pressionar, ho hem de fer tots. L’estat de les autonomies no dóna resposta a les necessitats de la gent. Per això proposem un model federal que permeti que cada estat federat tingui capacitat normativa i un finançament just. Per aquí passa que els ajuntaments i altres institucions puguin donar resposta a les obligacions que els pertoca.

Ara per ara els ens locals no poden afrontar les pensions perquè l’Estat n’és el competent. Mentrestant, però, han d’anar amb molta cura amb les necessitats de la gent. Quan jo vaig ser regidora d’Hisenda a l’Hospitalet, vam apujar l’IBI i la meva principal preocupació era si es pagaria però no per recaptar més o menys sinó per si els pensionistes hi podien fer front. Gràcies a la col·laboració dels pensionistes hem pogut evitar desigualtats més grans. És cert, però, que el sistema és de fa 40 anys, té futur però s’ha de revisar. Jo hi crec i per això vinc a explicar-ho.

Notícies relacionades